Les ONG commemoren el primer aniversari de l’entrada en vigor del Tractat de prohibició de les bombes de dispersió
A l’Estat espanyol, les ONG implicades a la campanya –la Fundació per la Pau, Greenpeace, Justícia i Pau, Moviment per la Pau, Plataforma per la Pau Lloret i Setem–, van organitzar un acte commemoratiu a les pistes d’atletisme de Lloret de Mar.
A l’inici de l’acte els representants de les ONG, Mabel Bustelo, de Greenpeace, i Jordi Armadans, de la Fundació per la Pau, van explicar als nens i nenes i nois i noies assistents, què eren les bombes de dispersió i la importància que hi hagi un tractat que les prohibexi. Tot seguit, els esportistes presents a l'acte van manifestar el seu suport a la trobada i es va iniciar l'activitat esportiva. Més de 200 infants i joves provinents dels esplais i casals d'estiu de Lloret, van fer una volta a la pista d'atletismes per commemorar aquest primer any de vida de Tractat. En acabar van formar el símbol de la pau al centre de les pistes van llançar les gorres a l’aire. Tant les gorres com els dorsals portaven el lema de la campanya. Per tancar l'acte, Romà Codina, acalde de Lloret de Mar, va adreçar unes paraules als assistents.
Els esportistes que van particiapar a l'acte van ser Miquel Molina (pilot d'Audi i Red Bull en el DTM), Àngel Mullera (actual campió d’Espanya de 3.000 m obstacles), Meritxell Carreras (jugadora de l’USAP i de la selecció espanyola de rugby), José Luís Blanco (olímpic a Pekín i subcampió d'Europa dels 3.000 m obstacles el 2010), i Eva Arias (campiona d'Espanya de 3.000 m obstacles el 2010 i finalista del campionat del món). D’altra banda, Marc Muniesa, jugador del FCB, també va donar suport a l’acte tot i que no hi va poder ser personalment.
En més de 60 ciutats d’arreu del món, es van organitzar actes similars per commemorar l’entrada en vigor del tractat. Ho podeu consultar a: http://www.august1.org/
La prohibició de les bombes de dispersió
Després de més de dos anys de campanyes de pressió, conferències internacionals i negociacions, finalment, el diumenge 1 d’agost del 2010, el Tractat de prohibició de les bombes de dispersió va entrar en vigor a l’aconseguir que 30 estats el ratifiquessin. Així, des de fa un anys, els estats part estan obligats a aturar la fabricació d’aquestes bombes, a destruir-ne els estocs, a netejar les àrees contaminades i a atendre les víctimes que causen.
Fins avui, 109 països l’han signat i 59 l’han ratificat, és a dir, que l’han incorporat a la seva legislació interna. El lema de la campanya en aquest primer aniversari és “Suma’t a l’equip” perquè volem instar tots els països que encara no ho han fet a què el signin, el ratifiquin i comencin a complir les seves obligacions al més aviat possible.
En aquest primer any s’han produït grans avenços. S’han destruït arsenals i s’han netejat grans àrees de terra contaminada, un fet que a la pràctica significa evitar la pèrdua de milers de vides humanes com a conseqüència d’aquest armament. Més de 589.000 bombes, amb més de 64 milions de municions, s’han destruït gràcies al Tractat. Més de deu països, inclòs l’Estat espanyol, ja han destruït completament els seus arsenals. Alhora que, dos estats, Albània i Zàmbia, han completat la neteja de les zones contaminades amb aquests explosius. Tot això, però, només és el començament. Durant aquest anys, les Forces Armades tailandeses han fet servir bombes de dispersió a Cambodja, així com les tropes de Gadafi les han fet servir a Líbia.
La pròxima fita en relació a aquest Tractat serà la Segona Conferència d’Estats part, que es farà a Beirut (Líban), del 8 al 12 de setembre de 2011. Allà els estats informaran dels seus avenços i dels seus futurs plans per complir les previsions del Tractat.
Les bombes de dispersió són armes que llençades per mar, terra o aire escampen fins a centenars de municions sobre àrees extenses. Una sola bomba pot arribar a devastar l’equivalent a un camp de futbol. El principal problema és que aproximadament un 30% d’aquestes submunicions no esclaten en tocar terra i, durant dècades després d’un conflicte, representen una amenaça per a la vida i l’organització social i laboral dels habitants dels territoris afectats.
Almenys 32 països o regions del món estan afectades per la presència de bombes de dispersió i milers de persones han perdut la vida o han sofert greus mutilacions degut a la seva acció. El 98% d’aquestes víctimes són població civil.
