La foto que il·lustra la felicitació d’enguany està feta sobre la vorera nevada davant l’Ajuntament d’Oslo el dilluns 11 de novembre de 2017, l’endemà que es lliurés el Premi Nobel de la Pau a la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears, de la qual FundiPau som membres. Ens va fer molta il·lusió poder participar en els actes que es van fer a la capital noruega.
Us volem desitjar unes bones festes i un bon 2018 amb aquesta imatge i amb les paraules del president de FundiPau, Antoni Soler.
Estimades amigues i amics de FundiPau,
Un cop més, estem arribant a final d’any. Aquesta és una bona ocasió de posar-me de nou en contacte amb vosaltres per expressar-vos els millors desigs i per fer balanç d’un any que certament ha resultat força complicat.
Efectivament, el 2017 ens ha vingut farcit d’esdeveniments de gran relleu, especialment els darrers mesos. Molts d’ells, en circumstàncies diferents, haguessin estat la notícia de l’any. Hem viscut fets molt durs, però també fites magnífiques. En aquestes aigües remogudes hem mirat de navegar sense perdre el nord, posant proa cap aquell horitzó de pau, llibertat, justícia i dignitat que ens il·lusiona.
A finals d’estiu els terribles atemptats de Barcelona i Cambrils ens van sacsejar, ens van posar davant l’evidència de com n’és de fràgil la convivència i com n’és d’important el treball de prevenció i de cohesió social. També hem viscut, i estem vivint, moments de conflicte important en la nostra pròpia societat. Sentiments de pertinença i projectes polítics oposats no han trobat camins de solució acordats i democràtics. Això ho ha tensat tot fins a nivells molt delicats. Hem assistit a violacions de drets i llibertats fonamentals, enfrontaments, empresonaments, fins i tot algunes relacions personals se n’han ressentit i moltes persones han passat o passen situacions d’angoixa i patiment. En els dos casos hem viscut coses terribles, però també senyals molt positius. Hem vist l’aparició de la violència, però també de la noviolència, com no s’havien vist a casa nostra des de fa molts anys.
Val la pena remarcar aquesta aposta unànime per la lluita no-violenta. Estem segurs que això, que ha evitat mals més grans, és fruit en bona part del treball de molts anys, a vegades poc visible, de tot el moviment per la pau. N’hem d’estar orgullosos. Però no ens podem quedar aquí. Sabem que la “noviolència” és molt més que “no-violència”, és molt més que una tàctica o una forma de lluita. És sobretot un seguit d’actituds i de valors que constitueixen una forma de vida, una nova cultura que pretenem fer créixer en extensió i profunditat: la Cultura de Pau.
Aquest any hem continuat treballant intensament en el tema dels refugiats participant, amb molts d’altres, en grans campanyes i també amb activitats pròpies. Val la pena destacar la gran tasca que ens ha permès fer l’exposició “Refugiats, per què?”, de la qual ja en circulen cinc rèpliques per tot Catalunya i una sisena en castellà a Madrid. A partir d’ella hem fet multitud d’actes i xerrades de presentació a tota mena de públics.
En aquest sentit m’agrada informar-vos d’un projecte ben ambiciós que tenim en marxa: “Enfortim Drets”: Alumnes de sis centres educatius d’Olot, Manresa, Lloret de Mar, Lleida i Barcelona, amb l’assessorament de FundiPau, treballaran aquest curs sobre les causes de la crisi dels refugiats, compartint els seus treballs a través d’una pàgina web interactiva. Dos alumnes i un professor de cada centre viatjaran a Ginebra per visitar organismes internacionals, governamentals i no governamentals, que treballen en el tema dels refugiats. L’activitat culminarà amb una jornada d’intercanvi a Barcelona, amb tots els alumnes i professors implicats.
Deixo per al final el que per a nosaltres ha estat una gran fita d’aquest any: el dia 7 de juliol les Nacions Unides van aprovar el Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears, després d’una dècada d’esforços de la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN), de la qual FundiPau som membres. Aquesta gran notícia ho ha sigut encara més quan a la Campanya li han atorgat el Premi Nobel de la Pau 2017. Som un moviment més acostumat a reivindicar que a celebrar. Doncs ara toca celebrar. Estem d’enhorabona i volem compartir-ho amb vosaltres. Sabem que amb aquest tractat no acabem amb les armes nuclears, però és un pas més en la presa de consciència de la comunitat mundial que l’armamentisme no és el camí i anem avançant en la seva limitació.
En aquesta carta us he parlat de noviolència i cultura de pau, de refugiats que fugen de situacions de vida impossibles, de limitació de l’armamentisme. En tots els camps hi podem veure resultats esperançadors i molta feina pendent. Estem alhora contents i insatisfets. Les necessitats, les demandes i els reclams que rebem són molt superiors a les nostres possibilitats. El que hem fet és gràcies al vostre suport que us agraïm infinitament. I podríem fer molt més si comptéssim amb més mitjans humans i econòmics. Per això gosem, una vegada més, demanar-vos un cop de mà, ja sigui difonent la nostra tasca, fent una aportació econòmica puntual, augmentant la quota o aconseguint-nos nous socis. Sabem que no són moments fàcils, però empènyer la roda de la història cap a aquell horitzó que us deia al començament tampoc ho és. Tanmateix val la pena i és el que ens dóna sentit a la vida.
Acabo agraint-vos un cop més la vostra fidelitat i el vostre suport. Us desitjo ben sincerament que pugueu gaudir en pau i felicitat de les celebracions d’aquests dies i que l’any 2018 us acosti, ens acosti, una mica més cap aquest futur que desitgem.
Ben cordialment
Antoni Soler Ricart
President de FundiPau
