Mor a Barcelona l’Alfons Banda i Tarradellas.
Texto en castellano / Text in English
Recull de les informacions aparegudes als mitjans de comunicació en record de l’Alfons.
Va morir el dijous, 30 de gener de 2014, als 69 anys d’edat. La cerimònia de comiat es va fer el dissabte, 1 de febrer, al Tanatori de Les Corts de Barcelona i es va celebrar una eucaristia en record seu el dijous 6 de febrer a l’església dels Jesuïtes de Casp de Barcelona.
Fundador de la Fundació per la Pau (avui FundiPau), en va ser president fins el 2011 i actualment n’era el president del seu Comitè Internacional. També era vicepresident de l’Institut Català Internacional per la Pau.
Des de FundiPau lamentem profundament la seva pèrdua i alhora, volem mantenir viu el seu exemple de treball constant, tenaç i confiat per la pau. El seu convenciment que la pau és el camí, és el que continuarà marcant el nostre.
L’Alfons Banda va néixer a Girona, l’any 1944. Químic de formació, va desenvolupar la seva carrera professional en l’àmbit de l’educació, com a professor i director en diverses institucions educatives.
El seu interès pel pacifisme va començar a la dècada dels 70 del segle passat de la mà de persones com Joan Gomis, Lluís Maria Xirinacs, Fèlix Martí, Arcadi Oliveres i Pepe Beúnza. A l’inici dels 80 rep una altra influència decisiva, la del Premi Nobel de la Pau Sean McBride, a qui considerava un dels seus mestres. Arran d’una conferència de McBride a Barcelona, l’Alfons juntament amb un petit grup de persones, decideixen fundar una entitat amb l’objectiu d’avançar cap a la cultura de pau, basada en la força transformadora de l’opinió pública: la Fundació per la Pau.
Al llarg de la seva trajectòria compromesa amb el moviment i el treball per la pau, l’Alfons va participar activament en incomptables trobades, manifestacions, conferències, tallers i actes reivindicatius a més de publicar dos llibres sobre educació per la pau i molts articles en diversos mitjans de comunicació. També va formar part d’organismes com el Consell Català de Foment de la Pau i va tenir la intuïció per a la creació de l’Intitut Català Internacional de la Pau (ICIP), del qual fins ara n’era vicepresident i hi dirigia la col·lecció de llibres Clàssics de la pau i la noviolència. Va ser un dels membres impulsors del col·lectiu Pau i Treva amb qui, al final d’una procés de reflexió, va participar en la redacció del document Catalunya, nació de pau, i era membre del Jurat del premi de periodisme solidari Memorial Joan Gomis, entre d’altres activitats.
Però, per conèixer millor l’Alfons, el més indicat són les seves paraules: “Segueixo amb un compromís mantingut per la cultura de pau pel qual no m’ha faltat mai imaginació, ni m’han fallat les intuïcions, però en el que sovint m’ha flaquejat el coratge. De tot plegat en queda un destil·lat: la pau és el camí, exigent, cap a una humanitat més justa i fraternal, i el perdó i la reconciliació, les actituds necessàries per trencar la cadena de causalitats que expliquen una història permanentment violenta que no volem continuar.”
Vaig aprendre moltes coses amb tu, no de les que són als llibres, sino de les que et fan voler ser millor, més noble, més sàvia, més honesta, més entranyable… Ara feia temps que no ens veiem però, sempre t’he recordat afortunada, de trobar-te i de compartir la teva feina per la pau, tan plena de moltes coses que admiro i m’esperancen. Gràcies Alfons!
We are sorry to hear of your loss, which is a loss for the entire peace movement. He was an inspiration to many in Control Arms. Our thoughts are with all colleagues at FundiPau.
Estimat Alfons, espero que allà on siguis, la pau t’acompanyi
Alfons,
la vida passa però la petjada es queda,
els teus fets i les teves paraules són el millor testimoni per a les noves fornades d’aprenents i aprenentes de constructors de pau, i només que puguem seguir les teues passes ja estarem sumant per fer un món més humà i just.
Era una gran persona, como Jefe y compañero.
Descanse en paz.
Alfons fue mi profesor en Caspe en los 70 y a través del trabajo por la paz nos hicimos amigos. Una amistad que nos hizo mantener el contacto durante todo este tiempo, a pesar de la distancia. Sus clases en Caspe fueron decisivas para mi vida profesional y su generosidad y solidaridad una gran inspiración.
Jesús Piqueras
Estocolmo
Tot el nostre dol, amor pel record del nostre amic
Montse Cervera Dones x Dones
Vaig tenir el goig de coneixe´l
Tindre present el seu testimoni per seguir el camí en la recerca de la Pau, la dignitat i la Justícia.
Ànims companys! Una abraçada.
fa anys el vaig conèixer com a directors que erem tots dos d’escoles religioses, ell al jesuïtes i jo als escolapis. a més vaig ser membre de Fundaicó per la Pau, on vaig tenir la sort de poder treballar amb una maleta pedagògica sobre “la tolerància”, gràcies a la qual varem tenir moltes converses i bones pardes.
home honest, senzill, acollidor i generós, donava el que sabia sense reserves. és més, es donava ell mateix. fidel als seus amics, sempre més tindré en el meu cor les vivències i el privilegi d’haver estat molt a prop d’ell.
fins a retrobar-nos….
Avui és un dia molt trist.
Gràcies Alfons per tot, una abraçada molt forta, et trobarem a faltar! intentarem seguir el teu exemple.
SENTO MOLT QUE ENS HAGIS DEIXAT TANT I TANT ORFES A TOTS ELS QUE T’HEM CONEGUT, I LA SORT QUE NOMÉS DE CREUAR UNS MOTS AMB TU DEIXAVES VEURE EN LA TEVA BONHOMIA I EN LA TEVA MIRADA QUE ERES UN HOME DE PAU. PENSO I CREC QUE ARA JA HAS TROBAT LA PAU DEFINITIVA EN LA TEVA NOVA VIDA I DES D’ ALLÀ DALT ENS AJUDARÀS A TOTS A LLUITAR INCANSABLEMENT PER LA JUSTÍCIA , LA PAU I L’AMOR . ….
Amic Alfons,
Moltes gràcies per la teva amistat, la teva confiança i el teu mestratge. Moltes gràcies per la feina feta que ens deixes. Ens esforçarem a seguir allò que tu has començat.
Justament ens has deixat el dia de l’aniversari de la mort de Gandhi que junts hem commemorat tantes vegades, el dia de la noviolència i de la pau. Tot un símbol. Que trobis la pau que tant has desitjat per a tothom. Te l’has ben guanyada.
Tot i que feia temps que no teníem contacte, sempre l’he admirat. Recordo molt els seus ensenyaments. El vaig tenir de professor de Química als jesuïtes de Casp i també d’una assignatura que es deia “Aula cultural”. Que en pau reposi i que continuï vetllant per aquesta causa.
lo siento con toda mi alma, Alfons fue un referente para estimularnos con la plataforma per la pau de lloret, nos animaba cuando a veces le deciamos que no sabiamos demasiado para seguir haciendo las pequeñas cosas que hacemos en Lloret. Gracias Alfons por tu bondad, humildad y gran defensor de la Paz. te queremos