Amnistia Internacional, Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam, celebren que finalment Espanya comenci a controlar per llei les exportacions d’armes
Madrid.- Després de més de deu anys de campanya per un major control i transparència del comerç espanyol d’armes, Amnistia Internacional, la Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam celebren avui l’aprovació definitiva de la Llei de Comerç d’Armes com un avenç important per posar fi a gran cost humà que tenen les transferències irresponsables d’armes. El comerç descontrolat d’armes causa una mort cada minut al món.
La llei sobre el control del comerç exterior de material de defensa i de doble ús obligarà el Govern central a aplicar els criteris del Codi de Conducta de la Unió Europea que no permeten transferències d’armes a països en conflicte o on es violin els drets humans, entre altres limitacions.
Les quatre organitzacions insten el govern espanyol a complir escrupolosament amb l’esperit i la lletra de la nova llei, incloent-hi l’enviament d’informació puntual i detallada al Parlament sobre quin material de defensa s’exporta i a quins destins. En aquest context, les organitzacions recorden que encara està pendent l’enviament al Congrés dels Diputats de les estadístiques d’exportacions d’armes relatives al primer semestre de 2007.
Els aspectes més positius de la llei:
- Es prohibeixen les vendes a països en conflicte on es violen els drets humans o que estiguin sotmesos a embargaments internacionals, entre altres criteris.
- S’inclou, entre el material subjecte a control, les armes i municions per a caça i tir esportiu.
- En el moment de denegar una transferència a un país es tindran en compte els informes d’organitzacions de les Nacions Unides en matèria de drets humans, així com els d’organitzacions i centres d’investigació sobre pau, desarmament i drets humans.
- Entre els documents de control que s’han d’adjuntar a les sol·licituds d’exportació s’inclouen clàusules de no reexportació, per les quals el país receptor es compromet a no vendre o transferir aquests productes a un tercer país. També s’ha d’incloure la informació sobre els països de trànsit i els mètodes de transport, una mesura important per evitar “desviaments” d’armes. Es podran denegar aquestes autoritzacions quan es tracti de països sobre els que hi ha evidència de desviament d’armes.
- El Govern central es compromet a promoure i donar suport a la prohibició de les bombes de dispersió. Així mateix, estableix el compromís de recolzar l’aprovació d’un Tractat Internacional sobre Comerç d’Armes.
- En matèria de transparència, s’elimina la referència a la Llei de Funció Estadística Pública que era, fins ara, el principal argument eximit pel Govern per no oferir més informació pública sobre el tipus de producte exportat. Aquest canvi obre la porta a què parlamentaris i ciutadans disposem d’informació detallada de quin material de defensa i doble ús exporta Espanya.
- S’amplia el control parlamentari. El Congrés, a més de rebre semestralment i anualment la informació relativa a les exportacions oficials, tindrà capacitat per avaluar-la a través d’un dictamen amb recomanacions, a les quals el Secretari d’Estat haurà de donar resposta en la seva compareixença anual.
Els aspectes més negatius de la llei:
- En matèria de transparència, la llei no menciona de forma explícita l’obligació del Govern central de donar informació detallada del producte exportat, fent únicament referència a “categories descriptives”.
- La JIMMDU[1] (l’organisme interministerial que autoritza o denega les autoritzacions) conserva la capacitat d’eximir els exportadors de la presentació dels documents de control en certs casos. Tot i així, es positiu que la llei inclogui l’obligació del Govern d’informar sobre els criteris utilitzats en l’aplicació de les
- No es contempla l’obligatorietat de documents de control com el certificat de destí i ús final.
- En matèria d’intermediació o corretatge, no s’aplica el principi d’extraterritorialitat, que ampliaria el seu àmbit d’aplicació als nacionals o residents espanyols que operin des de l’estranger.
Més de deu anys de campanya per exigir més transparència i control de les exportacions espanyoles
Fa poc més d’una dècada, la informació relativa al comerç exterior de material de defensa era secreta i les transferències d’armes no estaven subjectes al control polític ni de l’opinió pública. La presa de consciència dels ciutadans i el treball de diferents organitzacions i de diverses forces polítiques parlamentàries han permès combatre el secretisme i avançar cap a una major transparència i control. Des del llançament de la campanya, centenars de milers de persones i desenes d’institucions han donat suport a aquesta petició.
El primer èxit de la campanya va ser la aprovació l’any 1997 d’una Proposició no de Llei al Congrés on es demanava al Govern central que fes públiques les dades essencials de les exportacions d’armes. Fins el 1996, la informació oficial només oferia el total d’aquestes exportacions a cada país, sense cap detall de què es venia.
A finals del 2006, el Consell de Ministres va aprovar el projecte de llei sobre comerç d’armes donant compliment a un proposició no de llei aprovada per unanimitat al Congrés dels Diputats l’any anterior. Les organitzacions van acollir amb satisfacció aquesta aprovació al tractar-se d’una demanda històrica. Tot i així, el projecte presentat va decebre perquè amb prou feines introduïa cap avenç respecte la normativa existent, ignorant a més, les bones pràctiques d’altres països per a un control efectiu de les exportacions.
El febrer del 2007, les organitzacions van publicar l’informe “Comercio de armas en España: Una ley con agujeros”, on s’analitzaven les febleses de la proposta governamental i es van presentar un seguit de recomanacions als grups parlamentaris per millorar-la.
Al llarg d’aquest any, activistes de les organitzacions han realitzat actes de campanya i recollides de signatures a tot Espanya per demanar als diputats del Congrés que prioritzessin el debat d’aquesta llei i tinguessin en compte les peticions de les organitzacions.
Amnistia Internacional, la Fundació per la Pau, Greenpece i Intermón Oxfam valoren positivament les modificacions incloses al text inicial, tot i que lamenten que no s’hagi aconseguit el consens necessari en el Congrés perquè la llei obligui explícitament al Govern central a donar informació detallada sobre el tipus de producte exportat. Per això, les quatre organitzacions faran el seguiment del desenvolupament reglamentari d’aquesta llei i de la seva aplicació perquè suposi un veritable avenç en matèria de control i transparència de les exportacions espanyoles d’armes i eviti transferències irresponsables.
Exportacions d’armes del 2006 a destins preocupants
Segons les darreres dades oficials, l’any passat Espanya va vendre material de defensa per valor de més de 845 milions d’euros, un fet que la situa en el vuitè lloc entre els majors exportadors d’armes del món. Una tendència a l’alça en volum d’exportacions, confirmada pel Secretari d’Estat de Comerç en la seva compareixença davant la Comissió de Defensa el passat 11 de desembre, i que s’hauria de revertir en els pròxims anys.
Espanya va vendre 441.000 euros en material de defensa a Israel, un milió d’euros al Pakistan, més de 16 milions d’euros al Marroc, i més de 3 milions d’euros a Veneçuela. L’informe oficial explica que Espanya ha venut a aquests països productes de diferent tipus entre els quals figuren aquells de la categoria 4 “bombes, torpedes, coets i míssils”. Tot i així, no es coneix amb precisió què s’exporta i en quina quantitat.
En el cas de Marroc, les dades oficials oferien informació solament sobre la meitat de les vendes, de les quals es diu que són “vehicles tot terreny per al transport”. Es continua sense tenir més informació sobre la resta dels productes exportats. En relació amb les vendes de material i tecnologies de doble ús, entre els destinataris figuren països com Iran, Colòmbia, la Xina o Israel. Aquests destins, difícilment complirien els requisits establerts per la llei per autoritzar una exportació d’armes.
En anys anteriors, Espanya va vendre munició a Ghana per valor de 3,2 milions d’euros. Malgrat el seu possible impacte negatiu, així com el risc de tràfic il·lícit d’aquelles armes a països veïns, –alguns d’ells immersos en situacions de conflicte o post conflicte armat– les vendes d’aquests productes no van ser sotmeses a cap control per part del Govern, fins a dia d’avui. Amb la nova llei, el Govern no només haurà de sotmetre a control les vendes d’ames de caça, tir esportiu i les seves municions, sinó que també haurà d’informar-ne al Congrés.
[1] Junta Interministerial Reguladora del Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso
