Comunicado de prensa en castellano
L’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) presenta avui les seves dades anuals sobre la tendència i evolució actuals de les forces nuclears al món. Les dades mostren que mentre el nombre global d’armes nuclears continua davallant, tots els estats que tenen aquest armament estan modernitzant els seus arsenals i no estaran preparats per renunciar-hi en un futur previsible.
A principis del 2017, nou estats —els Estats Units, Rússia, el Regne Unit, França, la Xina, l’Índia, el Pakistan, Israel i Corea del Nord— comptaven amb aproximadament 4.150 armes nuclears operatives desplegades. Si es comptabilitzen tots els caps nuclears, aquests estats en posseeixen conjuntament un total aproximat de 14.935, en comparació amb els 15.395 a principis del 2016 (veure taula 1).
La reducció de les armes nuclears s’alenteix, els nivells d’inversió creixen
La davallada en el nombre global d’armes nuclears es deu principalment a la reducció de les existències estratègiques per part de Rússia i dels EUA que conjuntament encara compten amb el 93% de totes les armes nuclears. No obstant això, malgrat la implementació del Tractat sobre Mesures per a la Ulterior Reducció i Limitació de les Armes Estratègiques Ofensives (Nou START), des de 2011, el ritme de les seves reduccions es manté lent. Al mateix temps, tant Rússia com els EUA tenen en marxa programes amplis i cars de modernització nuclear. Els Estats Units, per exemple, planeja gastar 400 mil milions de dòlars entre el 2017 i el 2026 en el manteniment i l’actualització de les seves forces nuclears. Algunes estimacions suggereixen que el programa de modernització dels EUA podria costar fins a 1 bilió de dòlars en els propers 30 anys.
‘Els increments planificats en la despesa dels EUA no són inesperats,’ afirma Hans Kristensen, investigador sènior associat del SIPRI.* ‘L’actual administració estatunidenca continua els ambiciosos plans de modernització nuclears establerts pel President Barack Obama.’
Els altres països amb armament nuclear tenen arsenals molt més petits, però també han començat a desplegar nous sistemes de llançament o bé han anunciat la seva intenció de fer-ho. La Xina ha iniciat un programa de modernització a llarg termini centrat en fer millores qualitatives al seu arsenal nuclear. L’Índia i el Pakistan estan expandint les seves existències d’armes nuclears i desenvolupant les seves capacitats de llançament de míssils. Es calcula que Corea del Nord té suficient material físsil per aproximadament 10—20 caps nuclears, que representa un increment respecte les estimacions d’anys anteriors. El 2016 Corea del Nord va dur a terme un nombre sense precedents de proves de llançament de diversos sistemes de míssils amb diferents resultats.
‘Malgrat els progressos recents en les converses internacionals per un tractat de prohibició de les armes nuclears, els 9 països amb aquest armament tenen en marxa programes de modernització a llarg termini,’ assegura l’investigador sènior del SIPRI Shannon Kile. ‘Això suggereix que cap d’aquests estats estarà preparat per renunciar als seus arsenals nuclears en un futur previsible.’
* Hans M. Kristensen (Dinamarca) és el Director de Nuclear Information Project a la Federation of American Scientists (FAS).
Taula 1. Forces nuclears mundials 2017
| País | Any de la primera prova nuclear | Ogives nuclears desplegades* | Altres ogives ** | Total 2017 |
| EUA | 1945 | 1 800 | 5 000 | 6 800 |
| Rússia | 1949 | 1 950 | 5 050 | 7 000 |
| Regne Unit | 1952 | 120 | 95 | 215 |
| França | 1960 | 280 | 20 | 300 |
| Xina | 1964 | 270 | 270 | |
| Índia | 1974 | 120-130 | 120-130 | |
| Pakistan | 1998 | 130-140 | 130-140 | |
| Israel | . . | 80 | 80 | |
| Corea del Nord | 2006 | 10-20 | 10-20 | |
| Total | 4 150 | 10 785 | 14 935 |
* Ogives desplegades són les que estan col·locades en míssils o situades en bases amb forces operatives.
** Altres ogives són les que es mantenen en reserva o que estan retirades i esperant ser desmantellades.
Totes les estimacions són aproximades i són del gener de 2017 . Les xifres totals assumeixen les estimacions més altes quan es dóna una gamma i no inclou les xifres de Corea del Nord.
Font : SIPRI Yearbook 2017.
Més informació a Sipri.org
