Continua la modernització de les armes nuclears; el nombre de forces de pacificació decau: el SIPRI publica el seu anuari 2018
Comunicado de prensa en castellano
Estocolm, 18 de juny de 2018. L’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) llança avui l’anuari SIPRI Yearbook 2018 que avalua la situació actual en matèria d’armaments, desarmament i seguretat internacional. Les principals conclusions inclouen que tots els estats amb armament nuclear desenvolupen nous sistemes per a aquestes armes i modernitzen els sistemes existents i que el nombre de personal desplegat en operacions de pau en el món continua caient mentre en creix la demanda.
Forces nuclears al món: la reducció es manté lenta mentre continua la modernització
Al començament del 2018, nou estats —els Estats Units, Rússia, el Regne Unit, França, la Xina, l’Índia, el Pakistan, Israel i la República Popular Democràtica de Corea, (Corea del Nord)—posseïen aproximadament 14.465 armes nuclears. Aquesta xifra marca una disminució respecte les si fa no fa 14. 935 armes nuclears que el SIPRI va calcular que tenien aquests països al començament del 2017.
La disminució del nombre global d’armes nuclears es deu principalment a que Rússia i els EUA —que conjuntament encara comptabilitzen prop del 92% de tot l’armament nuclear— redueixen les seves armes nuclears estratègiques en compliment de la implementació del Tractat sobre les Mesures per a la Ulterior Reducció i Limitació de les Armes Ofensives Estratègiques (Nou START) de l’any 2010.
Malgrat les reduccions —limitades— de les seves forces nuclears, ambdós països, Rússia i els EUA tenen en marxa programes a llarg termini per substituir i modernitzar els seus caps nuclears, míssils i sistemes aeris de llançament, i les instal·lacions de producció d’armes nuclears. La més recent Revisió de la Postura Nuclear (RPN) per part dels Estats Units, publicada el febrer del 2018, reafirma els programes de modernització i aprova el desenvolupament de noves armes nuclears. La RPN també reforça l’ampliació de les opcions nuclears per dissuadir i, si fos necessari, derrotar ‘atacs estratègics tant nuclears com no nuclears.’
‘El renovat focus sobre la importància estratègica de la dissuasió nuclear i la capacitat és una tendència molt preocupant,’ afirma l’Ambaixador Jan Eliasson, president de la Junta Directiva del SIPRI. ‘El món necessita un compromís clar dels estats nuclears amb un procés efectiu i legalment vinculant cap al desarmament nuclear.’
Els arsenals dels altres estats amb armament nuclear són considerablement inferiors però tots estan desenvolupant o desplegant nous sistemes o han anunciat la seva intenció de fer-ho. L’Índia i el Pakistan estan engrandint les seves reserves d’armes nuclears i desenvolupant nous sistemes de llançament de míssils des de terra, mar i aire. La Xina continua modernitzant els seus sistemes de llançament i a poc a poc està incrementant el volum del seu arsenal nuclear.
El 2017 Corea del Nord va continuar fent progressos tècnics en el desenvolupament de les seves capacitats nuclears, incloent-hi les proves del que es va considerar una arma termonuclear, el mes de setembre. També va demostrar un progrés inesperat i ràpid en les proves de dos nous tipus de sistemes de llançament de míssils balístics de llarg abast.
‘Malgrat el clar interès internacional en el desarmament nuclear reflectit en la conclusió el 2017 del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears, els programes de modernització en curs d’aquests armaments en els països nuclears indiquen que el progrés genuí cap al desarmament nuclear es mantindrà com un objectiu llunyà,’ diu Shannon Kile, investigador sènior del Programa de Desarmament, Control d’Armes i No-Proliferació del SIPRI.
Forces nuclears mundials, gener 2018
| País | Ogives desplegades* | Altres ogives** | Total 2018 | Total 2017 |
| EUA | 1.750 | 4.700 | 6.450 | 6.800 |
| Rússia | 1.600 | 5.250 | 6.850 | 7.000 |
| Regne Unit | 120 | 95 | 215 | 215 |
| França | 280 | 20 | 300 | 300 |
| Xina | 280 | 280 | 270 | |
| Índia | 130–140 | 130–140 | 120–130 | |
| Pakistan | 140–150 | 140–150 | 130–140 | |
| Israel | 80 | 80 | 80 | |
| Corea del Nord | . . | . . | (10–20) | (10–20) |
| Total | 3.750 | 10.715 | 14.465 | 14.935 |
Font: SIPRI Yearbook 2018
* ‘Ogives desplegades’ fa referència a ogives situades en míssils o ubicades en bases amb forces operatives. ** ‘Altres ogives’ fa referència a ogives emmagatzemades o reservades i a ogives retirades esperant el desmantellament.
Les xifres totals inclouen l’estimació més alta quan es dona una gamma. Les xifres de Corea del Nord són incertes i no s’han inclòs en les xifres totals. Totes les estimacions són aproximades.
El nombre de pacificadors cau globalment malgrat la creixent demanda
Durant el 2017 hi van haver 63 operacions de pau multilaterals actives (una més que el 2016): 25 operacions es van desenvolupar a l’Àfrica, 18 a Europa, 9 a l’Orient Mitjà, 6 a Àsia i Oceania i 5 a Amèrica.
El nombre total de personal desplegat en operacions multilaterals de pau va disminuir en un 4,5 % durant el 2017, de 152.822 a 145.911. Prop de tres quarts de tot el personal tenien la base a l’Àfrica. El descens del nombre de personal s’explica per la caiguda, en un 7,6 %, en desplegaments de les Nacions Unides, mentre que el nombre de personal en operacions no pertanyents a l’ONU va créixer en un 2,3 % fins a 47.557.
Tot i que l’ONU continua sent clarament l’actor principal en operacions de pau, els actors africans estan reivindicant un paper creixent en afers de pau i seguretat a l’Àfrica. Això es reflecteix en l’establiment, el febrer del 2017, del Group of Five for the Sahel — Grup de Cinc pel Sahel (G5 Sahel) Joint Forces — Forces Unides (Force Conjointe des Etats du G5 Sahel, FC-G5S).
La reforma del manteniment de la pau de l’ONU es va mantenir en una posició alta dins l’agenda internacional el 2017. No obstant, aquestes discussions van ser eclipsades per dues altres evolucions significatives durant l’any: la creixent inseguretat del personal desplegat en operacions de pau de l’ONU; i els esforços –particularment per part de l’administració dels EUA— per reduir dràsticament el pressupost de l’ONU destinat a mantenir la pau.
El 2017, missions de l’ONU van ser testimonis d’una escalada dramàtica de les morts vinculades a actes hostils –tant en termes absoluts (de 34 el 2016 a 61 el 2017), com en la ràtio del nombre de personal uniformat desplegat (de 0,31 a 0,61 %). Mentre que en anys precedents la majoria de morts van tenir lloc en la missió de l’ONU a Mali, el 2017 les operacions de l’ONU a la República Centreafricana i a la República Democràtica del Congo també van patir pèrdues substancials.
‘Un informe independent sobre la seguretat dels pacificadors publicada el 2017 (2017 Cruz Report), suggeria que les operacions de pau de l’ONU haurien d’adoptar una postura de força més robusta i amb menys aversió al risc,’ diu Timo Smit, investigador del Programa de Gestió d’Operacions de Pau i Conflicte del SIPRI. ‘Però això fa sorgir la qüestió, que no ha estat abordada en el Cruz Report, sobre com l’ONU hauria de generar forces suficients que alhora estiguin disposades i siguin capaces d’adoptar aquesta postura’.
El 2017, les operacions de pau de l’ONU – com les operacions de pau africanes – no van poder comptar amb un finançament previsible i sostenible. Les retallades de pressupost i les conseqüents reduccions de tropes van suposar que l’ONU hagués de repensar la seva estratègia en moltes operacions. ‘És realista esperar que l’ONU continuï fent més amb menys, i val la pena arriscar-se?’ diu el Dr. Jai van der Lijn, director del Programa de Gestió d’Operacions de Pau i Conflicte del SIPRI.
‘Diversos països contribuents en el finançament esperaven que les retallades de pressupost es podrien utilitzar pragmàticament per enfortir la reforma del manteniment de la pau. No obstant, els efectes reals de la reducció de recursos en algunes operacions podrien posar els pacificadors en un major risc i deixar les poblacions més vulnerables,’ diu Van der Lijn.
Tota la informació a SIPRI.org
