La campanya Armes sota Control reclama la fi del secretisme i de la manca de control en l’exportació d’armes espanyoles
El port de Bilbao ha sigut l’escenari en el darrer any del transport de més de 300 contenidors amb explosius a l’Aràbia Saudita malgrat el risc de ser utilitzat per cometre crims de guerra al Iemen
La campanya exigeix el cessament de les exportacions d’armes que no s’ajustin a la llei espanyola de comerç d’armes, com a l’Aràbia Saudita
Informe Armas sin control. Un oscuro negocio Marca España
(Bilbao/Bilbo) – La campanya Armes Sota Control (Amnistia Internacional, Greenpeace, FundiPau i Oxfam Intermón) exigeix la fi del secretisme en la venda d’armament espanyol a l’Aràbia Saudita i de la manca de control de l’ús de les armes exportades, pràctiques que queden patents en l’informe “Armas sin control: Un oscuro negocio Marca España”.
Els directors de les quatre ONG reclamen a la Secretària d’Estat de Comerç del Govern espanyol, que presideix la Junta Interministerial Reguladora del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús que regula el comerç d’armes, i a la qual al maig van sol·licitar una reunió que encara no ha estat concedida, el cessament de les exportacions d’armes a països com l’Aràbia Saudita que puguin usar-se en el conflicte del Iemen. Els directors de les ONG han fet aquesta petició en una roda de premsa a bord del vaixell Esperanza de Greenpeace al port de Bilbao d’on, segons els informes rebuts, en l’últim any han sortit més de 300 contenidors amb explosius amb destinació a l’Aràbia Saudita que podrien ser usats en el conflicte del Iemen.
Segons l’ONU, des del març de 2015, almenys 5.144 civils han perdut la vida i 8.749 han estat ferits en aquesta guerra, on les parts enfrontades han comès greus violacions del dret internacional amb total impunitat i gairebé 19 milions de persones desplaçades depenen de l’ajuda humanitària.
L’informe denuncia que els més de 650 milions d’euros d’armes exportades per Espanya a l’Aràbia Saudita des de l’inici del conflicte al Iemen, al març de 2015, són un exemple paradigmàtic de l’incompliment de la legislació espanyola i europea i del Tractat sobre el Comerç d’Armes, així com de l’opacitat i la manca de control existent en el sector quan es compleixen 10 anys de l’adopció de la llei espanyola sobre comerç d’armes.
L’informe fa un recorregut per tot el procés d’aprovació de les exportacions i seguiment posterior de les armes exportades i manifesta tot un seguit de dubtes raonables molt preocupants: ¿el Govern espanyol fa una avaluació rigorosa, cas per cas, de cada transferència d’armes a l’Aràbia Saudita segons els criteris establerts en la legislació? Com pot tenir la certesa que no s’estan usant en el conflicte del Iemen? Quin tipus de seguiment fa Espanya en el terreny? El Govern espanyol té la certesa que no està essent còmplice de crims de guerra?
Les autoritats no han donat una resposta satisfactòria a aquestes i a d’altres preguntes clau. Com s’assenyala en l’estudi, el fet que les actes de la Junta Interministerial que aprova les exportacions d’armes siguin secretes per un acord del Consell de Ministres de març de 1987, en virtut de la Llei de Secrets Oficials de 1968, impossibilita la rendició de comptes adequada sobre les exportacions d’armes. L’informe, a més, exposa les mancances del sistema espanyol de control de l’ús de les exportacions realitzades, analitza les claus de l’autorització de les exportacions i examina l’aposta governamental per l’exportació d’armes.
Les conclusions de l’informe reflecteixen la necessitat urgent de posar fi a les exportacions a l’Aràbia Saudita que puguin utilitzar-se al Iemen, revocant les ja aprovades i no negociant nous contractes. Així mateix, és imprescindible adoptar mesures per millorar la transparència, l’anàlisi de risc de l’ús de les armes previ a les autoritzacions, el control de l’ús de les armes exportades i la necessitat de control parlamentari previ de determinades exportacions sensibles. S’hi fan vuit recomanacions al Govern i als grups parlamentaris, entre les quals destaquen la creació d’una subcomissió parlamentària que revisi l’aplicació de la Llei amb motiu del 10è aniversari de la seva adopció i que la reforma de la Llei de Secrets Oficials de 1968, impulsada pel PNB, s’adeqüi a les normes internacionals de drets humans.
Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional, ha demanat al Govern espanyol que “aturi la venda d’armes a l’Aràbia Saudita que puguin usar-se al Iemen perquè és il·legal segons la normativa espanyola i internacional sobre comerç d’armes”. Beltrán ha denunciat que “la coalició liderada per Aràbia Saudita ha llançat nombrosos atacs aeris il·legals, alguns dels quals podrien ser considerats crims de guerra dels quals Espanya corre el risc de ser còmplice, que han matat milers de civils i han destruït escoles, hospitals, mercats i llars”. La coalició saudita ha reconegut haver usat municions de dispersió, prohibides internacionalment, en un conflicte en el qual totes les parts han comès greus violacions i abusos. Beltrán ha reclamat al Govern espanyol que “posi fi a l’enviament d’armes i no autoritzi noves vendes d’armes a l’Aràbia Saudita que es puguin utilitzar al Iemen, inclòs el possible contracte que l’empresa pública Navantia està negociant per a la construcció de cinc corbetes per a l’armada saudita, mentre existeixi un risc substancial que podrien emprar-se per cometre o facilitar violacions greus del dret internacional o ser objecte de desviament”.
José María Vera, director d’Oxfam Intermón, ha manifestat que “És inacceptable que la resposta del Govern al conflicte del Iemen, la major crisi humanitària del món segons l’ONU, amb almenys set milions de persones en perill de patir fam i on centenars de milers pateixen còlera, sigui reduir l’ajuda humanitària i vendre armes sense control”. La guerra està exacerbant la situació humanitària al país més pobre del Pròxim Orient mentre ambdues parts impedeixen la distribució d’ajuda humanitària. Vera reclama al Govern que “controli sobre el terreny com usa l’Aràbia Saudita les bombes, la munició o els avions de reabastiment en vol exportats des del 2015, ja que són armes susceptibles de ser emprades en els bombardejos al Iemen”. A més demana que Espanya incrementi substancialment la partida humanitària.
Mario Rodríguez, director de Greenpeace, ha declarat que: “Fa la sensació que el secretisme del comerç d’armes és un instrument més de la política oficial de suport a l’exportació d’armament, per al grat de les empreses del sector. De fet, aquestes exportacions s’han incrementat substancialment en els últims anys i en la legislatura 2012-2015 van ascendir a 13.000 milions, el doble de l’anterior”. “La transparència és un element clau per contribuir a la pau i és essencial per a la rendició de comptes efectiva”, ha continuat Rodríguez. “En aquest sentit la Llei de Secrets Oficials és un dels principals obstacles per avançar en transparència, assegurar que el Govern compleix la llei i evitar exportacions irresponsables. Per això, el Parlament ha d’aprovar ja la seva reforma i adequar-la a les normes internacionals”, conclou Rodríguez, qui també ha exigit al Govern espanyol que revoqui l’Acord del Consell de Ministres del 12 de març de 1987, que va classificar com a secretes les actes de la Junta Interministerial que regula el comerç d’armes, ja que impedeix conèixer les raons, per exemple, per autoritzar les exportacions a l’Aràbia Saudita.
Jordi Armadans, director de FundiPau, ha manifestat que “És hora de fer balanç i seguir avançant en la transparència i el control parlamentari del comerç d’armes espanyol”. Per això, amb motiu dels 10 anys de l’adopció de la Llei espanyola sobre comerç d’armes, ha reclamat als grups parlamentaris, que en els propers dies votaran en la Comissió de Defensa, un dictamen amb recomanacions al Govern sobre les exportacions d’armes el 2015 i 2016, que impulsin “la creació d’una subcomissió parlamentària que revisi l’aplicació de la Llei 53/2007 i identifiquin mesures per reforçar els mecanismes de transparència i control de les exportacions i que instaurin un mecanisme de control parlamentari previ per a exportacions sensibles”. Els grups parlamentaris haurien d’instar el Govern a posar fi a les exportacions a l’Aràbia Saudita i exigir un control parlamentari previ en les exportacions sensibles.
