Declaració de FundiPau davant els atemptats a París
Com tantes altres vegades, hem patit amb immens dolor la pèrdua de vides humanes pels brutals atacs a París.
I, abans, pels de Beirut, Ankara, Tunis, etc.
I, encara, més enllà d’atemptats puntuals, per la violència diària que pateixen milers de persones a molts llocs del planeta.
El respecte a la vida, als drets humans i a la convivència, són peces fonamentals d’una existència digna i en pau.
Es per això que a FundiPau rebutgem radicalment la violència. Encara més aquella que és indiscriminada i cruelment dirigida contra la població civil.
I en aquests moments, és necessari expressar el nostre rebuig a la violència i la nostra solidaritat amb les víctimes i i els seus familiars
Prevenir i reduir la violència passa per un treball per la pau, sòlid, coherent i de llarg recorregut. Un treball que passa per:
- Promoure la cultura de la pau i la noviolència i rebutjar la violència com a forma de d’intervenir en conflictes. Això vol dir deslegitimar tota opció terrorista però també els usos polítics de la violència que fan els Estats intervenint en conflictes en funció d’interessos i objectius que no són els drets humans i la pau
- Promoure la prevenció dels conflictes, per aturar a temps l’esclat de la violència armada, i fomentar els espais multilaterals, creïbles i legítims, per a poder abordar solucions dialogades als conflictes un cop han esclatat
- Defensar i garantir els drets humans i la justícia social com a millors eines de fer un món més segur. Les vulneracions de drets humans, la falta de democràcia i participació, les desigualtats econòmiques i socials són una inversió directa a la desestabilització i la violència
- Avançar cap al desarmament i la desmilitarització. Una despesa militar elevada, un comerç d’armes actiu i sense controls, etc. són eines que faciliten que els conflictes derivin en violència armada
- I, en general, que els Estats practiquin unes polítiques exteriors al servei de la ciutadania, de la pau i de la defensa dels drets humans, cosa que ara, i de forma majoritària, no s’està fent.
Ara mateix, davant l’impacte dels atemptats de París, ens temem que es puguin donar respostes insensates (promoure la islamofòbia), cruels (tancar les fronteres a refugiats que, precisament, ja han patit prou violència i en fugen) o equivocades (bombardejos i atacs que poden encendre encara més la situació de violència).
Contra la violència cal que construïm la pau. Això demana temps però, sobretot, voluntat política i coherència.
¿Queremos erradicar el terror? Apunt de Jordi Armadans, director de FundiPau, al seu bloc Malgrat tot.
