La despesa militar creix als Estats Units i a Europa i disminueix als països exportadors de petroli
(Estocolm, 24 d’abril de 2017) La despesa militar mundial va arribar als 1,686 bilions de dòlars el 2016, amb un increment del 0,4% en termes reals respecte el 2015, segons les noves dades de l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI). La despesa militar de l’Amèrica del Nord va veure el seu primer increment des del 2010, mentre que la despesa a l’Europa occidental va créixer per segon any consecutiu. L’actualització completa de la base de dades sobre Despesa Militar del SIPRI està disponible des d’avui a www. sipri.org.
La despesa militar mundial va créixer per segon any consecutiu fins a un total d’1,686 bilions de dòlars el 2016 —el primer creixement anual consecutiu des del 2011, quan la despesa va arribar al punt màxim d’1,699 bilions de dòlars.* Les tendències i els patrons en despesa militar varien considerablement entre regions. La despesa va continuar creixent a Àsia i a Oceania, a l’Europa oriental i central i al nord d’Àfrica. En contrast, va caure a l’Amèrica central i al Carib, a l’Orient Mitjà (en base als països dels quals hi ha dades disponibles), a l’Amèrica del sud i a l’Àfrica subsahariana.
La despesa dels Estats Units torna a créixer, la de l’Aràbia Saudita cau significativament
Els Estats Units es manté com el país amb la despesa militar anual més gran del món. El seu creixement entre el 2015 i el 2016 va ser de l’1,7% fins arribar als 611.000 milions de dòlars. La Xina va ser el segon país que més va gastar en despesa militar el 2016, amb un increment del 5,4%, fins arribar als 215.000 milions de dòlars, un índex de creixement molt menor que el dels darrers anys. Rússia va augmentar la seva despesa un 5,9% el 2016, fins als 69.200 milions de dòlars, convertint-se en el tercer país amb major despesa. L’Aràbia Saudita, que va ser el tercer país amb més despesa militar el 2015, va baixar a la quarta posició el 2016. L’import de la seva despesa va caure un 30% el 2016 fins als 63.700 milions de dòlars, malgrat la seva implicació continuada en les guerres de la regió. La despesa militar de l’Índia va créixer un 8,5% el 2016 fins als 55.900 milions de dòlars, situant-se com a cinquè país amb més despesa.
El creixement en despesa militar dels EUA el 2016, podria indicar la fi d’una tendència de descensos en aquesta partida, que era fruit de la crisi econòmica i de la retirada de les tropes nord-americanes de l’Afganistan i de l’Iraq. La despesa dels EUA el 2016 es va mantenir un 20% més baixa que la del seu punt més àlgid del 2010. ‘Malgrat les restriccions legals continuades en el pressupost global dels Estats Units, els increments en despesa militar van ser acordats pel congrés,’ afirma Aude Fleurant, directora del programa d’Armes i Despesa Militar (AMEX) del SIPRI. ‘Els patrons futurs de despesa són incerts a causa del canvi de la situació política als EUA.’
Els increments a Europa es deuen a la creixent percepció d’amenaces
La despesa militar a l’Europa occidental va créixer per segon any consecutiu i es va incrementar un 2,6% el 2016. Hi va haver augments en tots els països menys en tres. Itàlia va ser el país amb el creixement més notable: l’11% entre el 2015 i el 2016.
Els països amb increments relatius més grans en despesa militar entre el 2015 i el 2016 van ser de l’Europa central. La despesa global a en aquesta zona va créixer un 2,4% el 2016. ‘El creixement en la despesa de molts països de l’Europa central es pot atribuir parcialment a la percepció que Rússia representa un amenaça més gran,’ afirma SiemonWezeman, investigador sènior del programa AMEX del SIPRI. ‘Això malgrat el fet que la despesa de Rússia el 2016 va ser només del 27% del total conjunt dels països europeus membres de l’OTAN.’
Grans caigudes de la despesa militar en molts països exportadors de petroli
‘La caiguda dels ingressos pel petroli i els problemes econòmics associats, relacionats amb el descens del preu del cru, va forçar molts països exportadors a reduir la seva despesa militar’, diu Nan Tian, investigador del programa AMEX del SIPRI. ‘Per exemple, entre el 2015 i el 1016, l’Aràbia Saudita va tenir la davallada absoluta més gran en despesa militar: 25.800 milions de dòlars.
Les retallades més grans en despesa militar el 2016 relacionades amb la caiguda dels ingressos nacionals pel petroli van ser a Veneçuela (—56%), Sudan del sud (—54%), Azerbaidjan (—36%), Iraq (—36%) i l’Aràbia Saudita (—30%). Altres davallades notables van ser a Angola, l’Equador, el Kazakhstan, Mèxic, Oman i el Perú. Només 2 dels 15 països amb les caigudes més grans en despesa el 2016 no són exportadors de petroli. De tota manera, hi ha una minoria de països exportadors de cru, com Algèria, l’Iran, Kuwait i Noruega, que estaven més ben preparats econòmicament per fer front a les davallades del preu del petroli i van poder mantenir els seus plans de despesa el 2016.
Altes temes destacables
- La despesa militar del 2016 va representar el 2,2% del Producte Interior Brut global. L’Orient Mitjà (per als països dels quals es disposa de dades) va ser on aquesta despesa va representar un percentatge del PIB més alt, amb un promig del 6%, mentre que el percentatge més baix va ser a Amèrica, amb un 1,3% del PIB.
- La despesa a l’Àfrica va caure un 1,3% el 2016, el segon any de davallada després d’11 anys consecutius d’increments. Això es va deure principalment a les retallades fetes pels països exportadors de petroli de l’Àfrica subsahariana (com Angola i Sudan del sud).
- A l’Àsia i a Oceania, la despesa militar va créixer un 4,6% el 2016. Els nivells de despesa estan relacionats al gran nombre de tensions de la regió com els drets territorials al Mar de la Xina meridional.
- La despesa militar de l’Amèrica central, el Carib i l’Amèrica del sud combinades van baixar un 7,8% fins a nivells del 2007. La caiguda s’explica en gran part per les reduccions en despesa dels països exportadors de petroli com l’Equador, Mèxic, el Perú i Veneçuela. La despesa del Brasil va continuar caient com a resultat de l’empitjorament de la crisi econòmica.
- No hi ha estimacions per a l’Orient Mitjà atès que no hi ha dades disponibles de molts països clau com els Emirats Àrabs Units. Dels països dels quals es disposa de dades, es van veure increments substancials a l’Iran i a Kuwait, mentre que es van registrar considerables davallades a l’Iraq i a l’Aràbia Saudita.
* Tots els canvis en els percentatges s’expressen en termes reals (preus constants del 2015).
