El 21 de setembre se celebra el Dia Internacional de la Pau. A punt d’arribar als 30 anys de feina en la promoció d’una cultura de pau, volem fer públiques les següents reflexions.
Sens dubte, la crisi econòmica és el principal neguit a bona part d’Occident. La cerca de solucions, però, hauria de tenir present que la majoria de la població del planeta sempre es troba en crisi: amb greus dificultats per accedir a l’alimentació, a la salut, a l’habitatge, etc. Cal revisar a fons els fonaments i conseqüències de la nostra economia. Perquè tot sistema econòmic que no posi al seu centre el benestar i la dignitat per a totes les persones és un sistema fallit.
Entre les qüestions a revisar, hi ha la gravíssima militarització de la despesa pública. Perquè la seguretat humana és molt més que pensar en termes de defensa militar. Més de 1,74 bilions de dòlars arreu del món es van dedicar el 2011 a la despesa militar mentre moltes necessitats socials quedaven descobertes. A l’Estat espanyol, acabem de veure com es considera més responsable mantenir uns compromisos de compra d’armes que no pas garantir l’educació, la sanitat o les prestacions socials per a tothom. En un context de fortes retallades, ens sembla escandalós que la despesa militar hagi pujat un 16% respecte el 2011.
A més de desmilitaritzar la despesa, cal desarmar-nos: investiguem, fabriquem i comerciem amb tota mena d’armes que, en un context d’irresponsabilitat i manca de control, acaben escampades arreu del món, provocant la mort de més de 500.000 persones cada any. Per això, malgrat el fracàs de les negociacions diplomàtiques sobre un Tractat que reguli el comerç d’armes, no podem defallir fins a posar les armes sota control.
I és que encara avui massa conflictes degeneren en conflicte armat. Cal recordar-ho: la violència, a més de generar un sofriment inacceptable, no resol els conflictes. Aprendre a resoldre’ls sense violència és un repte de primera magnitud si volem apostar per la substitució de la vella cultura de la violència per una nova cultura de pau, basada en el diàleg i la cooperació.
Sempre hem cregut que des del nostre país es podia fer una aportació significativa a la pau global. Així hem treballat: actius a nivell internacional i cercant el suport de la societat civil i les administracions a campanyes per la pau i el desarmament globals. En els recents debats sobre el futur polític de Catalunya, que des d’una concepció democràtica serà el que vulguin les seves ciutadanes i ciutadans, s’ha parlat d’exèrcit català i de participació en intervencions militars. Al món li calen aportacions en clau de pau i drets humans i no pas insistir en el militarisme i la violència: sigui quin sigui en el futur l’estatus del nostre país, volem que Catalunya continuï apostant per la pau.
La Fundació per la Pau va néixer l’any 1983 convençuda que la ciutadania és motor de canvi. Per això, les creixents demandes de dignitat que moltes persones han expressat durant els darrers dos anys a casa nostra i arreu del món, constitueixen un magnífic actiu. Més que mai, la construcció de la pau, la defensa dels drets humans i l’aprofundiment democràtic, passa per una ciutadania lúcida, conscient i crítica.
Barcelona, 20 de setembre de 2012
