Avui el ple de lAjuntament de Barcelona ha aprovat el Consorci pel qual es crea el Centre de Recursos Internacional per la Pau de Barcelona al Castell de Montjuïc.
Quan el mes dAbril la Comissió de Presidència va aprovar inicialment els Estatuts del Consorci, vam advertir que el projecte naixia de forma precipitada, políticament condicionada i sense consens amb la societat civil. Dos mesos més tard, tot i el període dal·legacions i les negociacions fetes, lamentem no poder canviar lopinió llavors manifestada.
A Barcelona i Catalunya, algunes iniciatives de pau han tingut un important suport social que, finalment, han acabat també obtenint un ampli suport polític i institucional. Així ha passat amb la Llei de Foment de la Pau o la Llei de creació de lICIP, permetent projectar un missatge de sòlid compromís amb el projecte. Amb el Centre de Montjuïc això sha trencat. Trobem preocupant que un projecte tant important com aquest neixi amb un escàs suport polític (només 2 partits dels 5 que hi ha al consistori) i amb una fredor considerable per part de la societat civil per la pau. Objectivament, alguna cosa no sha fet bé perquè les coses hagin anat així.
Esperem i desitgem que el Centre de Montjuïc trobi el seu espai específic, però continuem creient que en un país com Catalunya, on fins fa ben poc no hi havia cap mena diniciativa institucional a favor de la pau, crear pràcticament al mateix temps 2 centres amb projecció internacional radicats a Barcelona (ICIP i Centre de Montjuïc) pot suposar una duplicitat desforços innecessària o bé una confusió en els rols i papers a jugar per a cada institució.
La sobredimensió del Ministeri de Defensa en lestructura institucional del Consorci del Centre, ens inquieta. Si la seva presència es deu a que té alguna cosa a dir en el tema de la pau, no sentén que no hi participi el Ministeri dAfers Exteriors que encara té molt més a dir en la definició i avaluació de les polítiques de seguretat. Si la seva presència es deu a la voluntat de vincular la imatge de lexèrcit a la tasca de la pau, sense fer una revisió crítica del paper del militarisme i larmamentisme en la inseguretat global, ens alarma. Si, finalment, la seva presència es deu a que el Ministeri de Defensa no vol marxar del Castell estaríem davant duna imposició que, a la vegada, seria un molt mal precedent per a la futura autonomia del Centre.
Malgrat les discrepàncies, la Fundació per la Pau desitja fermament que el Centre de Recursos Internacional per la Pau de Barcelona creat avui faci molta i encertada feina i, així, pugui contribuir activament a la construcció de la pau.
Barcelona, 26 de Juny de 2009
