Més de 150 organitzacions de tot el món fem una crida global per una “nova normalitat”
L’enfocament del Desarmament Humanitari ofereix un model contrastat per promoure el canvi.
2 de juliol de 2020—Més de 150 organitzacions —entre les quals FundiPau— fem pública avui una carta conjunta on s’afirma que el desarmament humanitari marca el camí cap a un món post-pandèmia que sigui millor.
El text compta amb el suport de campanyes internacionals guardonades amb dos premis Nobel de la Pau i que han impulsat la creació de quatre tractats internacionals per a la prohibició i el control d’armes en els darrers 25 anys. La carta argumenta que el desarmament humanitari demostra que els esforços presents i futurs per afrontar la pandèmia i avançar cap a la seguretat humana s’han de guiar per aquest enfocament.
Com afirma el president de FundiPau, Antoni Soler, “Aquesta crisi hauria de ser també una ocasió per aprendre i per replantejar models i maneres de fer. Compassió versus força, intel·ligència versus masclisme, humilitat versus orgull, seguretat humana versus seguretat armada, causes versus efectes, pau versus guerra”.
“Si alguna cosa ha demostrat la crisi de la COVID-19 és que cal enfocar bé les prioritats: no pot ser que el món disposem d’una immensa maquinària de guerra i, en canvi, no tinguem prou recursos ni diners per a actuar davant una pandèmia que ha mort més de mig milió de persones arreu del món”, afirma Jordi Armadans, director de FundiPau.
Entre les entitats signants hi ha organitzacions locals, nacionals, regionals i internacionals de tot el món que treballen en àmbits com el desarmament, els drets humans, la pau, les religions, la medicina i el desenvolupament, així com agrupacions d’estudiants, que subscriuen el que demana la carta.
El Desarmament Humanitari busca reduir el sofriment humà i el dany mediambiental causat per les armes. Per avançar en els seus objectius cal que els diners que s’inverteixen en armes inacceptable es destinin a qüestions humanitàries.
Atès que COVID-19 incrementa les desigualtats i presenta nous reptes per als supervivents de conflictes i altres persones amb discapacitats, la carta també alerta de l’agreujament de la marginació. Demana mesures inclusives i no discriminatòries per incloure les comunitats afectades en la presa de decisions.
Durant la pandèmia, la diplomàcia internacional s’ha digitalitzat, un fet que ha obert la possibilitat d’una participació més significativa i inclusiva. La carta demana aprofitar aquestes oportunitats per facilitar l’accessibilitat. També remarca que la cooperació —inclosa la coordinació, l’intercanvi d’informació i l’intercanvi de recursos que fonamenten els acords de desarmament humanitari— és essencial per adreçar els temes globals.
La carta conclou amb una crida a prioritzar la seguretat humana, destinar la despesa a causes humanitàries, treballar per eliminar les desigualtats, garantir que els fòrums multilaterals incloguin veus diverses i incorporar la mentalitat cooperativa als problemes de pràctica i política.
Els primers signants de la carta són campanyes capdavanteres en desarmament humanitari amb centenars d’organitzacions. Inclouen la Campanya Internacional per a la Prohibició de les Mines Antipersona i les Bombes de Dispersió, i la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears, guanyadores dels premis Nobel de la Pau del 1997 i del 2017 respectivament. També la Campanya Aturem els Robots Assassins (Stop Killer Robots), l’Observatori pel Conflicte i el Medi Ambient, Armes sota Control i la Xarxa Internacional sobre Armes Explosives.
Carta oberta sobre la COVID-19 i el Desarmament Humanitari.
