No sempre passa. Però avui podem celebrar una bona notícia en la política internacional: l’acord nuclear pel qual Iran es compromet a no desenvolupar l’arma nuclear (i a permetre inspeccions per a que així pugui ser garantit) a canvi de suspendre les sancions econòmiques i, de mica en mica, recuper el seu paper a la comunitat internacional.
Malgrat que Iran sempre ha defensat que el seu desenvolupament nuclear era de caire civil i, per tant, no cercava l’obtenció d’armes nuclears, existien certs dubtes sobre la seva autèntica voluntat. Així, tot acord que permeti bastir garanties en aquest sentit, és una bona notícia.
Perquè les armes nuclears són un autèntic perill per a la humanitat. I evitar que se’n sumin més a les vora 15.000 ja existents és un acte de responsabilitat.
Caldria recordar, però, que 5 dels 6 països que han negociat l’acord amb Iran (Estats Units, Rússia, Xina, França i Gran Bretanya) són potències nuclears que, fins ara, no han concretat el seu desarmament nuclear, compromís recollit en el Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP), signat ara fa 47 anys.
Creiem enormement positiu, també, que Iran deixi d’estar vetat en la comunitat internacional. L’estat iranià és un actor important en una regió enormement complexa i explosiva. Per això, cal convertir la seva reincorporació a la comunitat internacional com un factor de solució a molts dels problemes i reptes que afronta la regió.
Finalment, volem destacar el valor del diàleg i les negociacions i la seva capacitat d’aconseguir avenços i èxits. El diàleg ha estat lent, però amb predisposició i tenacitat, ha donat fruits importants. I molt més sòlids i coherents que tots els que es podrien aconseguir amb mesures militars.
