La Fundació per la Pau considera que laprovació per part de lAjuntament de Barcelona del Centre Internacional per la Pau del Castell de Montjuïc sha fet de forma precipitada, políticament condicionada i sense consens amb la societat civil.
Posicionament
Davant laprovació a la Comissió de Presidència de lAjuntament de Barcelona dels estatuts del Consorci del qual depèn el Centre Internacional per la Pau del Castell de Montjuïc, la Fundació per la Pau vol fer públiques les següents consideracions:
. Valorem positivament que un espai identificat amb èpoques negres de la nostra història recent sigui recuperat per a usos civils per a la ciutat de Barcelona.
. Aplaudim la voluntat de lAjuntament de crear-hi un espai de pau: sempre hem reclamat a les institucions que desenvolupin polítiques concretes de promoció de pau.
Amb tot, una certa precipitació, condicionants polítics de la cessió i una incapacitat per a crear consensos amb la societat civil, fan pensar que aquest centre neix amb mal peu. En concret:
. Lamentem que en tot el procés han pesat més factors polítics aliens al projecte que no pas una anàlisi objectiva sobre les oportunitats i aportacions a la pau que aquest Centre podia cobrir.
. No podem acceptar que un centre que es vol posar al servei de la societat i la pau no contempli la participació en els seus òrgans directius de les ONG de pau. Es vol donar lesquena o es vol apropiar- dels anys de treball, aprenentatges i èxits assolits des del teixit associatiu per la pau?
. Ens sap greu que la creació dun centre per la pau a Barcelona s’hagi fet amb tant poc suport polític. Un ampli i sòlid suport és essencial per a la credibilitat de Centres daquest tipus.
. Ens preocupa enormement que la creació del centre del castell de Montjuïc pugui entendres, ni que sigui per error, com una competència o duplicació desforços amb el recentment creat Institut Català Internacional per la Pau (aprovat per Llei del Parlament de Catalunya) després de gairebé de 10 anys de generar consens social i polític al voltant de la seva creació.
. Considerem impròpia la presència del Ministeri de Defensa. No ens espanta el diàleg amb els militars que hem practicat i practiquem. Però sí ens preocupa una presència jeràrquicament tant elevada que pugui condicionar-ne continguts i decisions estratègiques. Quan són ben reconeguts els problemes que per a la seguretat global suposen el militarisme i larmamentisme, podrà fer-se una avaluació crítica del paper dels exèrcits des dun centre la vicepresidència del qual ostenta el Ministeri de Defensa?
