La campanya Armes sota Control mostra la seva preocupació per una operació que incompliria la Llei sobre el comerç d’armes
Les organitzacions de la Campanya Armes sota control, entre les quals hi ha la Fundació per la Pau, han manifestat la seva preocupació per la possible venda de carros de combat a Aràbia Saudita per un valor de 3.000 milions d’euros per part del Govern espanyol. La Llei d’armes aprovada el 2007 prohibeix la venda d’armament a països on es vulnerin els drets humans i Aràbia Saudita seria un dels destins prohibits.
Nota de premsa – 26 d'octubre de 2010
La Campanya ‘Armes sota control’ expressa la seva preocupació per la possible venda de carros de combat a Aràbia Saudita
Barcelona-Madrid, 26/10/2010. Les organitzacions de la Campanya ‘Armes sota control’ -Amnistia Internacional, Fundació per la Pau, Intermón Oxfam i Greenpeace- veuen amb profunda preocupació les informacions publicades ahir pel diari “El País” segons les quals el govern espanyol estaria negociant la venda de carros de combat a Aràbia Saudita per un valor de 3.000 milions d’euros.
“Ens preocupa que aquesta possible operació incompleixi clarament la Llei sobre el Control del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús (Llei 53/2007, de 28 de desembre), que estipula que es denegaran operacions de vendes d’armes a països amb vulneració de drets humans”, ha declarat Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau.
“D’altra banda, hi ha l’enorme volum d’aquesta operació, donat que aquesta venda suposaria doblar la xifra global de venda d’armes que Espanya va realitzar el 2009 (1.491 milions d’euros que, a més, és la xifra anual més alta mai aconseguida)” ha denunciat Mabel González, responsable de desarmament de Greenpeace.
Per tot això, la campanya ‘Armes Sota Control’ demanarà al govern que doni explicacions públiques sobre aquest assumpte i detingui una operació que contravé clarament la legislació actual.
“Aràbia Saudita és un país amb greus violacions dels drets humans, poc inclinat a reconèixer els drets de les minories, i especialment de les dones, i manté un enfocament repressiu en matèria de llibertats que inclou el recurs freqüent a la tortura i a l’execució de penes de mort i a l’empresonament de presos de consciència”, ha declarat María del Pozo, responsable de Política Exterior d’Amnistia Internacional.
Malgrat això, segons dades oficials del govern espanyol, el 2009 va ser destinatari de productes espanyols de defensa i doble ús per valor de gairebé 5 milions d’euros, especialment en munició i avions de combat. La portaveu d’Amnistia Internacional ha expressat preocupació pel possible ús dels carros de combat espanyols al nord del Iemen, on les autoritats sacrifiquen els drets humans en nom de la seguretat a l’hora de plantar cara a les amenaces d’Al Qaida i els rebels xiïtes zaidites al nord. En un recent informe, AI documenta un catàleg de violacions de drets humans, que inclou homicidis il·legítims de persones acusades de tenir vincles amb Al Qaida i els activistes del Moviment del Sud així com detencions arbitràries, tortures i judicis sense les degudes garanties.
“El govern espanyol ha de ser coherent i condicionar aquesta venda a l’establiment de salvaguardes com la formació i sistemes de rendició de comptes per a evitar la comissió de greus violacions de drets humans i del dret internacional humanitari per part de les forces armades saudites al nord del Iemen”, ha declarat Francisco Yermo, portaveu d’Intermón Oxfam.
IO, Amnistia Internacional i IANSA, una xarxa global d’ONG, advoquen per l’adopció d’un Tractat sobre Comerç d’Armes que s’està negociant a l’ONU que inclogui la denegació de transferències d’armes quan existeixi un risc important que es puguin usar per a cometre violacions dels drets humans o del Dret Internacional Humanitari fins que s’adoptin mesures que eliminin aquest risc.
L’article 8 de la Llei 53/2007 estableix que les sol·licituds d’autorització seran denegades i les autoritzacions d’exportació seran suspeses o revocades, entre altres casos, “quan existeixin indicis racionals que el material de defensa o els productes i tecnologies de doble ús puguin ser emprats en accions que pertorbin la pau, ser utilitzats de manera contrària al respecte i la dignitat inherent a l’ésser humà, amb finalitat de repressió interna o en situacions de violació de drets humans o puguin vulnerar els compromisos internacionals contrets per Espanya”.
Informació complementària
Les ONG espanyoles estan preocupades pel possible ús dels carros de combat. A la governació de Sada, al nord del Iemen, s’ha produït una recrudescència dels combats entre les forces del govern i membres de la comunitat zaidita de la minoria xiïta i les autoritats no han investigat greus violacions de drets humans, inclosos presumptes homicidis il·legítims comesos per les forces del govern. El llarg conflicte que es lliurava a la governació septentrional de Sada entre les forces del govern i els partidaris armats del difunt clergue xiïta zaidí Hussain Badr al Din al Huthi, es va reprendre amb nova intensitat l’agost de 2009, quan el govern va llançar una ofensiva militar amb el nom en clau de “Terra cremada” que consistia en bombardejos aeris i desplegament de tropes de terra. Els combats havien desplaçat més de 190.000 persones des de 2004, segons va afirmar el desembre l’ACNUR i el 2009 van causar la mort d’un nombre desconegut de civils.
Els atacs per part de les forces de seguretat contra les que el govern ha descrit com a forces “AL-Quaeda” o “terroristes” semblen haver-se fet més freqüents des de desembre de 2009. Des de principis de 2009, més de 100 persones han perdut la vida en aquests atacs a mans de les forces de seguretat. En molts d’aquests casos s’ha produït un ús excessiu de la força. Per exemple, el 17 de desembre de 2009, 41 persones van morir a la governació d’Abyan al sud del país. Alguns dels homicidis semblen haver estat execucions extrajudicials. El govern va investigar aquest cas mitjançant un comitè parlamentari que va arribar a la conclusió que els homicidis van ser un error de les forces de seguretat, que no van intentar detenir a les persones que buscaven i que s’havia de pagar una compensació a les seves familiars. Les denúncies d’una violació de drets humans haurien de comportar una investigació judicial independent per a determinar si van ser homicidis il·legítims i el processament dels responsables.
