El dies 22 i 23 de febrer del 2007, en una reunió destats celebrada a Oslo, el govern de Noruega va llançar una iniciativa per eradicar les bombes de dispersió: el Procés dOslo. A la cloenda de la conferència, 46 nacions es van comprometre en lelaboració dun tractat que prohibís les bombes de dispersió per a lany 2008. El desembre del 2008, un centenar destats feien realitat aquest compromís amb la signatura dun tractat internacional.
El text final del tractat és el resultat de dos intensos anys de negociacions, debats i reunions regionals i internacionals amb la participació de governs i societat civil. Ara, el Tractat internacional per a la prohibició de les bombes de dispersió només necessita la ratificació de 30 estats perquè pugui entrar en vigor. Les organitzacions i països implicats en el procés treballen perquè els tràmits siguin el més àgils possible i la normativa pugui entrar en vigor properament.
El Procés dOslo lha liderat un grup destats, entre els quals hi ha Noruega, Àustria, Irlanda, Mèxic, Nova Zelanda i Perú, però ha comptat també amb la implicació i el suport imprescindibles de centenars dorganitzacions de la societat civil darreu del món aplegades en la Cluster Munition Coalition. Aquesta coordinació ha permès fer realitat una fita que les ONG, entre les quals hi ha la Fundació per la Pau consideren el pas més important que ha donat la comunitat internacional en una dècada, en matèria humanitària i de desarmament.
Més informació:
