El resum de l’anuari SIPRI 2012, ja en català

La Fundació per la Pau ofereix per setè any consecutiu la traducció al català del resum del prestigiós informe.

Pocs dies després que el SIPRI publiqués el seu anuari 2012 sobre armaments, desarmament i seguretat internacional, fem pública avui la versió catalana del resum de l’informe. Aquest any, també ens ocuparem de la versió castellana que estarà disponible en breu.

Des de l'edició del 2006, la Fundació per la Pau traduex al català el resum de l'anuari SIPRI, un material de referència en l'àmbit de la seguretat i el desarmament i un instrument cabdal per a la divulgació i sensibilització a favor de la cultura de pau. En pocs dies estarà disponible la versió impresa que es podrà adquirir a través de la botiga online o al local de la fundació .

PDF del resum en català del SIPRI 2012

 Nota de premsa- 4 de juny de 2012

El SIPRI presenta el seu anuari 2012 sobre armament, desarmament i seguretat internacional

. La primavera àrab redefineix els conflictes
. 'Menys però més noves' armes nuclears
. L'estabilització de les xifres de manteniment de la pau

(Estocolm, 4 de juny de 2012) L’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) presenta avui les conclusions de l’Anuari SIPRI 2012 (SIPRI Yearbook 2012), que avalua l’estat actual de la seguretat internacional, armament i desarmament. Les conclusions clau inclouen:

· Les mobilitzacions del 2011 a l’Orient Mitjà i al Nord d’Àfrica van marcar el caràcter canviant dels conflictes armats contemporanis.

· Les principals potències van continuar reduint els arsenals d’armes nuclears, mentre persegueixen programes de modernització. 

· Les operacions de pau el 2011 van il·lustrar una creixent acceptació del concepte de protecció de civils.

La primavera àrab marca els desafiaments dels nous conflictes per la comunitat internacional

El SIPRI Yearbook 2012 documenta la diversitat de respostes internacionals davant les mobilitzacions a l’Orient Mitjà i al nord d’Àfrica, inclòs el mandat de les Nacions Unides i la intervenció de l’ OTAN a Líbia; el nombre de resolucions, sancions i embargaments d’armes del Consell de Seguretat de les Nacions Unides; i la primera missió de pau de la Lliga Àrab a Síria.

En el seu conjunt, els esdeveniments de la primavera àrab demostren la creixent complexitat dels conflictes armats. Mentre les diferents mobilitzacions van compartir alguns trets –incloent-hi grans manifestacions, accions noviolentes, l’absència de líders únics, i l’ús de les principals places en les grans ciutats —també van diferir en alguns aspectes. L’abast de les demandes dels manifestants variava, anava des de la millora de la situació econòmica fins al canvi de règim, a l’igual que també va variar el nivell de violència. 

‘Els esdeveniments de l’any passat no van ser aïllats en termes de tendències dels conflictes contemporanis. De fet, es van fer ressò dels canvis que s’han estat produint en els conflictes armats durant dècades. Mirats en el seu conjunt, aquests canvis suggereixen que hi ha un nou tipus d’entorn del conflicte que està emergint, en el qual les intervencions  internacionals són molt més difícils de dur a terme,’ afirma el Dr. Neil Melvin, Director del Programa de Conflicts Armats del SIPRI. 

Les forces nuclears mundials —‘menys però més noves’ armes nuclears

A principis del 2012, vuit estats —els Estats Units, Rússia, el Regne Unit, França, la Xina, l’Índia, el Pakistan i Israel—tenien aproximadament 4.400 armes nuclears operatives. D’aquestes, gairebé 2.000 es mantenen en un estat d’alta alerta operacional. Si es tenen en  compte tots els caps nuclears, aquests estats tenen conjuntament un total d’aproximadament 19.000 armes nuclears (veure la taula), comparat amb els 20.530 de principis del 2011.

La disminució es deu principalment a què Rússia i els Estats Units estan reduint els seus inventaris d’armes nuclears estratègiques seguint els termes del Tractat sobre Mesures per a la Reducció i la Limitació d’Armes Ofensives Estratègiques (New START) així com retirant les armes velles i obsoletes. 

Al mateix temps, els cinc estats nuclears legalment reconeguts —la Xina, França,  Rússia, el Regne Unit, i els Estats Units —estan també implementant nous sistemes de lliurament d’armes nuclears o han anunciat programes per fer-ho, i semblen determinats a conservar els seus arsenals nuclears indefinidament. Mentre, l’Índia i el Pakistan continuen desenvolupant nous sistemes capaços de lliurar armes nuclears i estan ampliant les seves capacitats de produir material fissible amb propòsits militars. 

‘Tot i el revifat interès del món pels esforços de desarmament, cap dels estats que tenen armes nuclears no ha mostrat, fins ara, res més que una voluntat retòrica d’abandonar els seus arsenals nuclears. Mentre el nombre general de caps nuclears està disminuint, els programes actius a llarg termini de modernització en aquests estats suggereixen que les armes nuclears es consideren encara un indicatiu d’estatus i de poder internacionals,’ afirma l’investigador sènior del SIPRI, Shannon Kile.

Forces nuclears mundials, 2012

Font: SIPRI Yearbook 2012 * “Desplegats” significa caps nuclears situats en míssils o localitzats en bases amb forces operatives. 

L’estabilització de les xifres de manteniment de la pau—la protecció de civils es converteix en la norma

Després d’una dècada d’increments, tant del nombre d’operacions com del personal desplegat, el 2011 les xifres de manteniment de la pau es van estabilitzar en un total de 52 operacions, les mateixes que el 2010.  A més, el nombre de persones desplegades pel món el 2011 es va mantenir constant en les 262.129, només 700 menys que el 2010.

Tot i l’estabilització de les dues xifres, la del nombre de missions i de persones, les noves missions llançades el 2011 – particularment les de la Costa d’Ivori, Líbia i Síria- semblen assenyalar els inicis d’un compromís per part de la comunitat internacional vers els conceptes de responsabilitat de protegir i la protecció de civils en conflictes armats, però il·lustren la falta de consens en la forma apropiada d’implementació.

‘El pressupost de les Nacions Unides per al manteniment de la pau el 2012–2013 es preveu que es reduirà substancialment. Això podria tenir conseqüències en operacions ja desplegades i en la capacitat de les Nacions Unides per assumir noves missions, i podria fins i tot portar a una disminució en les activitats de les Nacions Unides en el futur’, afirma la investigadora sènior Sharon Wiharta, cap del Projecte SIPRI en Operacions de Pau.