El tractat internacional de prohibició podria quedar tancat lany 2008
La Conferència de Lima sobre les bombes de dispersió, celebrada aquesta setmana, va acabar ahir divendres amb un ampli i contundent suport per a la creació dun nou tractat internacional que les reguli. 28 països més es van sumar als 46 que ja havien firmat la declaració dOslo el mes de febrer passat per a lelaboració dun tractat que entri en vigor el 2008.
“Cada dia, persones de tot el món moren i resulten ferides per bombes de dispersió. No podem pal·liar aquest sofriment però la productiva discussió que ha tingut lloc a Lima reforça la nostra creença de que podem evitar futures morts i ferides, i alleugerir el dolor daquells que ja estan patint,” afirma Eugeni Barquero, responsable de campanyes de la Fundació per la Pau. “El fet que més de 70 països estiguin dacord en lelaboració dun tractat només tres mesos després dOslo, demostra que podem aconseguir un text que sigui realment efectiu, en un espai curt de temps”, afegeix Barquero.
Durant tres dies, Lima ha acollit representants de 70 països que han discutit sobre els elements substancials dun nou tractat i shan mostrat dacord en la necessitat que inclogui obligacions per oferir assistència a les víctimes, netejar els terrenys contaminats, destruir estocs i oferir cooperació i assistència internacionals.
Aquesta ha sigut la segona conferència en el procés internacional per a prohibir les bombes de dispersió. La primera es va celebrar a Oslo, Noruega, el mes de febrer, on 46 països, entre els quals Espanya, es van comprometre en la creació dun nou instrument internacional per prohibir totes les bombes de dispersió que causen danys inacceptables als civils i que estigués acabat lany 2008. Entre els nous països que shan sumat al procés a Lima hi ha Laos, el país més afectat del món per aquestes armes. Hongria ha anunciat una moratòria immediata, sumant-se així a Àustria, Bòsnia Hercegobina i Noruega, que ja han renunciat a larma, i a Bèlgica, que ja la va prohibir lany 2006.
Els estats africans han mostrat un compromís particularment actiu amb el nou tractat i Perú ha llançat una iniciativa regional per a una Amèrica Llatina lliure de bombes de dispersió. El mapa de ruta de trobades, també ha avançat molt amb lanunci de Bèlgica i de Costa Rica de que acolliran trobades regionals per a la preparació de la nova conferència internacional de Viena de desembre.
La Cluster Munition Coalition, de la qual és membre la Fundació per la Pau, va avisar abans de la conferència de Lima que certs països intentarien debilitar i alentir el futur tractat sobre bombes de dispersió. Països com Argentina, Austràlia, Finlàndia, França i Polònia volen que sincloguin àmplies excepcions per permetre les bombes de dispersió amb mecanismes auto destructius, tot i la clara evidència en els conflictes recents dIraq i el Líban que aquests mecanismes no funcionen. Altres països com el Regne Unit i el Japó han pressionat perquè hi hagi un període de transició molt llarg durant el qual les armes prohibides es puguin utilitzar. Tot i així, amb un ampli suport per a un tractat exhaustiu i efectiu que inclou a més de 20 països, la CMC està satisfeta amb el progrés de les converses.
“Un petit grup de països que han anat a Lima, estaven més interessats en protegir les seves bombes de dispersió obsoletes que en protegir els civils. Estem contents de veure que els països amb un interès real en prohibir les bombes, han prevalgut” afirma Eugeni Barquero.
En aquest context, la Fundació per la Pau, continua demanant al Govern Espanyol una implicació activa en aquest procés i, per tant, que doni passos cap a la prohibició de lús, la fabricació i lemmagatzematge les bombes de dispersió, tal i com ja fan altres països del nostre entorn.
La conferència de Lima demostra que aquest nou procés compta amb el suport necessari i que és el moment oportú per negociar un tractat sobre aquestes armes abans de que el problema tingui labast global de les mines anitpersona. El procés semmiralla precisament en la campanya de va aconseguir la prohibició de les mines antipersona el 1997.
Les pròximes trobades internacionals seran a Viena, Àustria, el desembre, a Wellington, Nova Zelanda, el febrer de 2008 i a Dublín, Irlanda, el maig de 2008.
Les bombes de dispersió són com uns contenidors que, una vegada llançats, dispersen centenars de petites submunicions sobre àmplies zones. Provoquen efectes indiscriminats a tota làrea, causant la mort i ferint civils durant els atacs i deixen conseqüències humanitàries i de desenvolupament nefastes degut al gran nombre de munició que queda sense explotar després dun conflicte.
Almenys 75 països a tot el món tenen estocs de bombes de dispersió, 34 han produït més de 210 tipus daquestes bombes que shan utilitzat en, almenys, 25 països.
El tema de les bombes de dispersió ha despertat linterès públic recentment pel conflicte del Líban el 2006, quan Israel va llançar 4 milions de submunicions, de les quals una quarta part va quedar sense explotar. Les bombes també shan usat en conflictes recents com el dAfganistan, Kosovo i Iraq, on continuen destruint vides.
La Cluster Munition Coalition és una xarxa internacional de més de 200 organitzacions de la societat civil de 50 països, compromesa en frenar lús de les bombes de dispersió i en protegir els civils dels seus efectes. Els membres de la xarxa CMC, entre els quals hi ha la Fundació per la Pau, treballen junts en una campanya internacional per demanar als governs que deixin dusar aquestes bombes i que treballin en favor duna llei internacional que les prohibeixi per sempre.
Contacte per a mitjans de comunicació:
Fundació per la Pau
Lourdes Vergés, tel. 93 302 51 29
lverges@fundacioperlapau.org
www.fundacioperlapau.org
