Els conflictes armats a Àfrica han costat al continent prop de 300.000 milions de dòlars en els darrers 15 anys. Aquesta quantitat equival als diners que ha rebut en ajuda internacional en el mateix període. Aquestes dades es desprenen de linforme que presenten avui Intermón Oxfam (Oxfam Internacional), la Fundació per la Pau (IANSA) i Saferworld.
NOTA DE PREMSA – 11 d’octubre de 2007
Quinze anys de conflicte li han costat a Àfrica prop de 300.000 milions de dòlars
El nou informe “Los millones perdidos de África”, revela que el 95 % dels fusells kalashnikov usats en els conflictes africans procedeixen de fora del continent
El cost dels conflictes a Àfrica es va elevar a prop de 300.000 milions de dòlars entre el 1990 i el 2005, segons una nova investigació realitzada per Oxfam Internacional (Intermón Oxfam a Espanya), IANSA (Fundació per la Pau) i Saferworld. Aquesta quantitat equival als diners rebuts en ajuda internacional per aquest continent en el mateix període de temps.
Lestudi Los millones perdidos de África calcula per primera vegada els efectes globals dels conflictes africans sobre el Producte Interior Brut (PIB) del continent, i es presenta mentre diplomàtics darreu del món es reuneixen aquests dies a la seu de les Nacions Unides a Nova York per debatre un Tractat sobre Comerç dArmes.
El document mostra que els països africans afectats per conflictes, guerres civils o insurgència han vist reduïda la seva economia en una mitjana dun 15 per cent anual. El continent perd uns 18.000 milions de dòlars lany com a conseqüència dels conflictes armats. Els països africans que els pateixen, tenen una mitjana dun 50 per cent més de mortalitat infantil, un 15 per cent més de persones desnodrides, i una esperança de vida cinc anys més baixa que els països en pau.
La violència armada és una de les grans amenaces per al desenvolupament dÀfrica explica Consuelo López-Zuriaga, portaveu dIntermón Oxfam. El cost és escandalós. Les nostres dades són, gairebé amb tota certesa, una estimació mínima i, tot i així, amb els 18.000 milions de dòlars a lany que calculem que perden les economies africanes per causa dels conflictes, es podria resoldre la crisi de la SIDA, prevenir la malària i la tuberculosi, o proporcionar aigua potable, sistemes de sanejament i educació a la població.
La investigació estima, a més, que el 95 per cent dels fusells kalashnikov usats en aquests conflictes provenen de països no africans. Els kalashnikov són larma més comú en els conflictes africans. Els combatents que ignoren les normes de la guerra i cometen abusos dels drets humans, reben gairebé sempre els seus subministraments de fora del continent.
Eugeni Barquero, coordinador de campanyes de la Fundació per la Pau: Linforme apunta que, tot i la dificultat per establir lorigen de la munició que sutilitza a Àfrica, es pot afirmar que Espanya és la principal subministradora de munició de lÀfrica Subsahariana. Necessitem que hi hagi regles clares sobre el comerç darmes que garanteixin que aquestes municions no arriben a països que pateixen greus conflictes.
Joseph Dube, coordinador de IANSA per a Àfrica explica: Com a africà, demano a tots els governs daquest continent i als governs productors darmes del món que donin suport a un Tractat sobre el Comerç dArmes fort i efectiu. Aquesta és una crida a la cooperació global, perquè lobjectiu no es pot aconseguir actuant sols. El govern del país que té fàbriques on es produeixen els fusells és tan responsable com el govern que permet als seus vaixells que els transportin. També els estats que reben els carregaments han de controlar en quines mans acaben les armes.
Entre el 1990 i el 2005, 23 nacions africanes shan vist afectades per conflictes. Oxfam Internacional, IANSA i Saferworld han calculat quin hauria estat el PIB daquests països si no els haguessin patit, comparant-los amb països amb un nivell econòmic similar però que han viscut en pau. Per exemple, durant el conflicte a Guinea-Bissau de 1998-99, la taxa de creixement projectada sense el conflicte hauria estat del 5,24 per cent, mentre que la taxa real va ser negativa: dun menys 10,15 per cent.
Gairebé amb tota seguretat, la metodologia danàlisi utilitzada ha subestimat la realitat. No inclou limpacte econòmic en els països veïns, que poden patir la inseguretat política i un flux sobtat de refugiats. A més, lestudi només cobreix els períodes de combat, però molts dels costos de la guerra, com laugment de la despesa militar i les dificultats econòmiques, continuen molt de temps després que la lluita hagi acabat.
En països afectats per la guerra, els costos directes de la violència, com la despesa militar o la destrucció dinfraestructures, no són res en comparació amb els costos indirectes mesurats en pèrdues doportunitats, que inclouen:
. Inflació, deute i alts índex de desocupació.
. El desviament a particulars dels ingressos per explotació de recursos naturals, en comptes de ser invertits en el conjunt del país.
. Mor més gent, especialment dones i nens, per les conseqüències del conflicte que per la lluita en si mateixa.
Larma més utilitzada en els conflictes africans és el fusell dassalt kalashnikov, el model més conegut del qual és lAK-47. Gairebé tots aquests fusells es fabriquen fora dÀfrica. Els governs del continent estan convençuts de la necessitat de controlar les transferències darmes i ja han adoptat iniciatives esperançadores a nivell regional. Són passos importants però no poden resoldre el problema per si mateixos. El comerç darmes és una indústria global i necessita un Tractat sobre Comerç dArmes global i legalment vinculant.
Oxfam Internacional, IANSA i altres ONG defensen un Tractat sobre Comerç dArmes que prohibeixi les transferències darmes quan existeixi la possibilitat que siguin utilitzades per a cometre greus violacions dels drets humans, o del dret internacional humanitari, o quan perjudiquin el desenvolupament sostenible. Un tractat així, no impediria les transferències darmes responsables, que sutilitzin per a la defensa, les tasques policials o el manteniment de la pau.
Nota: Els mitjans interessats en rebre linforme complet (embargat) poden trucar les responsables de premsa indicades més avall. Els mitjans audiovisuals tenen a la seva disposició un vídeo amb imatges sobre els efectes de la guerra sobre leconomia de Libèria.
Contacte per a mitjans de comunicació:
Intermón Oxfam: Carmen Rodríguez, 91 204 67 20 crodriguez@intermonoxfam.org
Fundació per la Pau: Lourdes Vergés, 93 302 51 29 / 677 049 275 lverges@fundacioperlapau.org
Notes per als editors:
1. Més dades destacades de linforme: els països africans que pateixen un conflicte armat tenen, de mitjana, un 20 per cent més danalfabetisme entre adults, 2,5 vegades menys metges per pacient, i un 12,4 per cent menys de menjar per persona. Es calcula que una cinquena part del cost total que ha tingut fins ara el conflicte del nord dUganda sha produït en forma de pèrdues en lagricultura i la ramaderia, de les quals viu la majoria de la població.
2.El 2006, 153 països van votar a favor del Tractat Internacional sobre Comerç dArmes en lAssemblea General de les NNUU. 24 països es van abstenir i només els EEUU van votar en contra.
3.Aquests dies, els delegats de les NNUU que participen en les sessions del Primer Comitè de la Assemblea de les NNUU negocien els continguts del Tractat sobre Comerç dArmes.
4.El Tractat hauria dimpedir les transferències darmes que susaran o que existeixi la possibilitat que susin per violar el dret internacional.
5.Més dun milió de persones de 160 països shan unit a la petició de la campanya Armes sota Control i han mostrat el seu suport a controls més estrictes del comerç internacional darmes.
6.Hi ha dos instruments internacionals africans que han establert estàndards per al control darmes. Es tracta del Protocol de Nairobi per a la Prevenció, el Control i la Reducció de les armes petites i lleugeres i la Convenció de la Comunitat Econòmica dEstats dÀfrica Occidental (ECOWAS, en les seves sigles en anglès) sobre Armes Petites i Lleugeres, les seves Municions i altres Materials Relacionats.
