En el Cicle “En clau de pau. Itineraris vitals marcats per un compromís amb la pau”, entre el 28 d’abril i el 16 de juny, la Fundació per la Pau va convidar vuit persones amb una llarga trajectòria en el camp de la cultura de pau a explicar la seva vivència en primera persona.
En cada una de les sessions, els convidats van relatar la seva experiència personal de descoberta de la pau com a camí i objectiu alhora, les satisfaccions obtingudes, les lliçons apreses, els reptes a què s’han hagut d’enfrontar i les eines que han emprat.
Aquestes són algunes de les cites més interessants que vam poder escoltar:
Jonan Fernández
Director de Baketik
“Per desenvolupar l’insistencialisme ètic fa falta una expectativa de l’esperança. L’esperança té dos components, des del punt de vista passiu l’esperança és esperar alguna cosa contra tot pronòstic, confiar en el millor del l’ésser humà. L’esperança activa consisteix en tenir la voluntat de que això succeeixi i crear condicions perquè el millor de l’ésser humà pugui actuar en qualsevol lloc.”
“El meu desig, el meu objectiu i la meva esperança passius poden ser aconseguir la pau en el món, però la meva expectativa només pot ser crear condicions per fer-ho possible.”
“Quin serà el resultat? No ho puc saber perquè no depèn només de mi. Aquesta és la manera de lluitar per la pau en el món i no desesperar-se en l’intent.”
Gabriela Serra
Membre de diversos col·lectius de pau i desenvolupament
“No és possible que la gent aprengui espontàniament a negociar, a resistir de forma noviolenta, perquè som éssers humans i allò que et surt, l’educació i la cultura dominant, és quelcom que ens impregna. Per tant, hi ha d’haver un procés de deconstrucció d’aquests valors de vegades amagats al fons del cor i del cervell, deconstruir pràctiques, deconstruir explicacions, deconstruir conceptes, i paral·lelament, anar construint aquestes altres maneres d’entendre, de viure, de valorar, de tractar-nos, d’estimar-nos, fins i tot.”
“A les Brigades Internacionals de Pau vaig aprendre que l’educació per la pau i la noviolència no és mes que una actitud constant, permanent, vehement, de convèncer, de convèncer i de convèncer. Quan hi ha vencedors, hi ha vençuts. Quan hi ha convençuts, totes i tots estem convençuts. Amb diferent nivell d’entusiasme, possiblement. Però no hi ha vençuts.”
Arcadi Oliveres
President de Justícia i Pau
“Si tinc una vocació pacifista és, d’entrada i fonamentalment, gràcies als meus pares. El meu pare era una víctima de la guerra civil, havia estat tres anys lluitant en el bàndol republicà i quan va tornar a casa, es va casar i va tenir fills, va prometre, en record de la guerra, que mai cap arma entraria a casa. I així va ser. Si un amic o un parent venia amb una pistola d’aigua, segur que anava a parar a les escombraries. Sempre, sistemàticament. Encara penso que avui dia s’hauria de fer el mateix.”
“Després de la lluita que molts moviments han impulsat durant anys, s’ha acabat consagrant una personalitat de Catalunya respecte als temes de pau, i aquells que ja fa temps que hi treballem, estem satisfets de com en els últims anys s’han creat moltes institucions de pau.”
Paco Cascón
Professor de diversos cursos sobre educació per la pau
“Quan vaig començar a implicar-me socialment, em vaig trobar gent molt interessant però que en general justificaven i practicaven la violència. A mi això no em quadrava i vaig cercar altres coses. Vaig tenir la sort de conèixer Lanza del Vasto, d’aprendre de la seva experiència, de conèixer la noviolència, la tasca de Gandhi i, immediatament, ho vaig començar a posar en pràctica en la lluita veïnal i universitària.”
“Vam veure que la noviolència no podia improvisar-se: calia planificar-la i prepara-la. Vam començar a preparar materials, fer tallers de formació, fer cursos d’entrenament per a l’acció noviolenta: algunes accions acabaven amb una brutal repressió i calia que les persones coneguessin i treballessin bé com respondrien en aquestes situacions i com poder mantenir una opció noviolenta de lluita.”
Pepe Beúnza
Un dels primers objectors de consciència de l’Estat espanyol i membre de Nova
“Per què les persones, que tenim sentit comú, intel·ligència, som capaces d’enraonar, tenim bondat, compassió, i una sèrie de qualitats extraordinàries, quan tenim un conflicte, agafem armes i ens matem els uns als altres? No hi ha cap resposta que justifiqui aquesta gran barbàrie col·lectiva que és la carrera d’armaments.”
“Quan fem una acció noviolenta, mai sabem la repercussió que té, però sempre en té i potser una acció que aquí sembla que hagi sortit malament, a una altra persona l’anima a fer una altra cosa. Per això és molt important que fem les accions buscant resultats però sense creure que els resultats podran arribar a l’èxit o fracassar. Mai sabem els resultats d’una acció noviolenta.”
Vicenç Fisas
Director de l’Escola de Cultura de Pau
“Què fa que una persona prengui una vocació determinada des de jove? A mi el que em va colpejar, em va provocar una reacció reflexiva molt intensa va ser quan jo feia el curs abans d’anar a la universitat, tenia uns 18 anys i va venir un missioner Pare Blanc, Joaquim Vallmajor, a fer una conferència sobre l’Àfrica. No va parlar de Déu, ni de religió, sinó del subdesenvolupament, de l’explotació, del colonialisme, del problema dels països emergents que en aquella època, l’any 70, havien acabat de descolonitzar-se i s’estaven rearmant, la democràcia no arribava i les multinacionals se n’aprofitaven. Aquella conferència va ser la descoberta del món, em va obrir els ulls.”
“Va arribar un punt, desprès d’escriure molt sobre conflictes, que vaig veure que no n’hi havia prou amb l’anàlisi dels fets, s’havia d’analitzar la manera de sortir-nos dels conflictes armats. I aquesta és l’etapa on compaginant les campanyes contra el comerç d’armes, vaig començar a treballar més el que són els processos de pau.”
Carmen Magallón
Directora de la Fundación Seminario de Investigación para la Paz
“Moltes persones de la meva edat vam créixer amb les històries de la guerra civil espanyola. Aquells relats que ens explicaven en la nostra infantesa van deixar empremta i una forta convicció que el més irracional, el que més ens allunya de la nostra condició d’éssers humans racionals, és implicar-nos en una guerra. D’aquells pòsits naixeria una determinació que va créixer amb els anys i que es plasmaria en l’opció per treballar perquè mai no es repetissin aquelles històries, ni aquí ni en cap altre lloc del món.”
“En el moviment pacifista vaig veure per primera vegada que era un moviment on em podia sentir realitzada, íntegra. No com en els grups d’esquerres on estava dividida interiorment perquè hi havia moltes coses que no m’agradaven, con la jerarquia, el dogmatisme, la falta de crítica, el tema de la violència…. En el pacifisme, una de les coses importants que vaig descobrir és que els fins i els mitjans han d’anar units i això em va semblar fonamental.”
Alfons Banda
President de la Fundació per la Pau
“El canvi del PSOE sobre l’OTAN va ser instructiu. No es pot passar, d’un dia per l’altre, de ser anti-OTAN a pro-OTAN. El que va passar és que en arribar al govern, en González devia rebre trucades i visites prou importants que li devien marcar els límits i, llavors, va baixar el llistó. Això, i altres exemples, em va demostrar que les entitats tenim un paper cabdal: som els únics que podem conservar la llibertat, la coherència i mantenir-nos ferms en la paraula.”
“Cal treballar per crear una opinió pública: generar informació lúcida i transparent, facilitar-la a la societat, crear opinió pública crítica i, aquesta, pot ajudar a generar canvis.”
“Des de la política se’ns diu que es governa per possibilitats. Que la política és l’art del possible. Jo crec que la política respon a prioritats. Primer s’assenyala la prioritat, es defineix un marc i dins d’aquest marc es donen, ara sí, les possibilitats.”
Amb el suport de:
