Labat emèrit de Montserrat es va distingir durant tota la seva vida i especialment en lexercici de la seva responsabilitat monacal, per la defensa de les llibertats, els drets humans, socials i polítics, la pau i el diàleg. En sintonia amb les seves conviccions, lany 1983 va donar suport al naixement de la Fundació per la Pau, i va formar part del seu Comitè Internacional des del primer moment.
Com a una mostra més del seu convenciment que treballar per la pau no és una quimera ni una ingenuïtat reproduïm alguns fragments dun article que laleshores abat de Montserrat va escriure en un dels primers butlletins de la Fundació per la Pau, lany 1983.
Una reflexió lúcida sobre la pau sem presenta avui plena de contradiccions. Per una banda, la immensa majoria dhomes i dones del nostre món estan dacord en un anhel profund de la pau. Però per altra banda, les més altes jerarquies de les nostres societats democràtiques no cal dir les dictatorials- esguarden sovint amb recel vers els qui cerquem de predicar la pau i els mitjans per assolir-la! Som titllats dingenus, didealistes, àdhuc de traïdors a la causa de la defensa. Quina follia tan greu pot induir a considerar més perillosos pel bé comú els promotors de la pau que els fabricants darmes nuclears?
(…) Nosaltres volem proclamar ben alt que valorem infinitament més el diàleg i laproximació lúcida i responsable que no pas tots els mitjans violents anomenats de dissuasió.
(…) Esguardem, doncs, amb serenor la immensa tasca que tenim al davant i no ens descoratgem. Continuem obstinadament el nostre esforç de sensibilització dels nostres contemporanis i estiguem-ne segurs- tot això no serà inútil per a la reconciliació i per a la pau del món.
