L’any 1998, davant la voluntat manifestada pel Ministeri de Defensa del govern espanyol d’introduir la formació militar a les escoles, FundiPau va llançar una campanya demanat als centres d’ensenyament que es fessin objectors de consciència.
Més d’un centenar d’escoles de Catalunya van respondre a la crida, fet que implicava que més de 30.000 joves van rebutjar aquells plans de militarització.
“Cultura de defensa” versus Cultura de Pau
El govern espanyol va expressar la seva voluntat d’incrementar la “cultura de defensa” en l’àmbit educatiu. Així, van oferir visites a centres militars, xerrades a les escoles, propostes de fer llibres de text i assignatures sobre la defensa i els exèrcits i cursos de “formació” per al professorat.
En resposta a aquesta ofensiva, FundiPau, va valorar: “aquesta intenció governamental és una greu intromissió en l’àmbit educatiu, on precisament lluny de fomentar el militarisme, cal treballar i aprofundir en l’educació per la pau, la tolerància i els drets humans”.
FundiPau estava convençuda que: “sota la idea de fomentar la cultura de defensa s’amaga la voluntat de fer créixer la legitimació i justificació dels exèrcits i el militarisme, a més de reclutar gent jove per a l’exèrcit professional”.
Per tot això, l’entitat es va adreçar a tots els centres d’ensenyament de secundària de Catalunya proposant-los que es declarin objectors de consciència.
L’objecció de consciència dels centres d’ensenyament va consistir a negar-se a col·laborar amb les propostes del Ministeri de Defensa i en canvi desenvolupar activitats d’Educació per la Pau com a eina imprescindible per a la construcció d’un món en pau i segur.
