Comença la Conferència Diplomàtica de Dublín, a la qual assisteixen més de 100 Governs, entre ells lespanyol
Més de 160 personalitats del món de la cultura donen el seu suport a la petició de les ONG
Barcelona/Dublín, 19 de maig de 2008. Avui comença la Conferència Diplomàtica de Dublín. Fins els 30 de maig, més de 100 governs, entre ells lespanyol, negociaran en aquesta ciutat un Tractat Internacional de prohibició de les bombes de dispersió. Hi seran presents també representants de la societat civil i sobrevivents daquest tipus darmes, que reclamen un prohibició total, sense excepcions ni retards. La CMC Barcelona (Comissió Catalana dAjuda al Refugiat, Fundació per la Pau, Justícia i Pau i Moviment per la Pau) i Greenpeace, participen activament en aquesta reunió.
El febrer de 2007 va començar a Noruega lanomenat Procés dOslo, que pretén aconseguir un Tractat Internacional de prohibició daquest tipus darmament. El pas decisiu daquest procés ha arrencat avui a Dublín. Alguns països com França, el Regne Unit o Alemanya, participen en la conferència amb la intenció daconseguir un Tractat amb excepcions, que permetria que algunes bombes de dispersió segueixin estant permeses malgrat el Tractat. Però la societat civil reclama un Tractat integral, que signifiqui estigmatitzar aquest tipus darmament igual que, fa 10 anys, es va aconseguir amb les mines antipersones.
Aquesta és una ocasió decisiva per aconseguir eliminar unes armes que causen danys inacceptables a la població civil. Les excepcions no són acceptables perquè no hi ha bombes de dispersió bones. A cada lloc on shan emprat han demostrat se letals per als civils, assegura Mabel González, responsable de desarmament de Greenpeace. És important que el 30 de maig tinguem un tractat sense excepcions ni buits jurídics i daplicació immediata afegeix Eugeni Barquero de la Fundació per la Pau.
El govern espanyol ha mantingut en aquest procés una posició ambigua. Duna banda diu que situa les consideracions humanitàries en primer lloc però, daltra banda, es mostra partidari dexceptuar certs tipus darmes. Es tracta daquelles que, suposadament, tenen mecanisme dauto desactivació que fan que les municions que queden disperses no tinguin dispositius explosius. I que, casualment, coincideixen amb les que fabrica una de les empreses espanyoles.
Greenpeace i la CMC Barcelona creuen que això no és acceptable. Fins i tot si saconseguís aquesta taxa derror mínima això seria en condicions de laboratori, que no són iguals a les condicions de combat. En aquestes influeix la climatologia, el tipus de terra sobre el que es llancin, els errors humans… Tots els casos on shan emprat mostren que aquesta mínima taxa derror mai sha aconseguit i, a més, seguiran matant civils durant els bombardejos, afirma Maria Josep Parés, coordinadora de Moviment per la Pau.
Greenpeace i la CMC Barcelona reclamen al Govern central que se sumi a un Tractat sense excepcions, i que posi les necessitats de les víctimes davant dels interessos de les empreses. A més, ha de posar en marxa iniciatives estatals en aquest sentit, donant així compliment a la disposició addicional V a la Llei de Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús, que planteja la prohibició de totes les bombes de dispersió.
Més de 160 personalitats del món de la cultura i universitari ens han donat el seu suport en aquest petició. El manifest contra les bombes de dispersió ha estat firmat per escriptors com Javier Moro, Maruja Torres, Rosa Montero, Rosa Regás o Manuel Rivas; periodistes i fotògrafs como Gervasio Sánchez, Iñaki Gabilondo, Vicent Partal, Mara Torres i Javier Bauluz; persones del món del cinema i la música com Joel Joan, Alejandro Sanz, Carmelo Gómez, Lucía Jiménez, etc. També lha signat el premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel, i personalitats relacionades amb la Univeristat com Joan Subirats, Salvador Giner, Josep Maria Terricabras, Luís de Sebastián, Carlos Taibo, Vicenç Fisas, Manuela Mesa, Rafeal Grasa, Francisco Fernández Buey i Arcadi Oliveras. A més de centres i organitzacions de pau, drets humans, desenvolupament, comerç just, medi ambient… El manifest també ha rebut el suport de 6.000 persones a través de la web.
El Govern espanyol no pot fer com que no sent aquesta crida. Li reclamem, igual que a tots als Governs presents a Dublín, una posició clara que ha de ser de suport a la prohibició total, assegura Jordi Calvo, de Justícia i Pau.
Background
Les bombes de dispersió són bombes contenidor que quan són llençades sobren a laire, deixant anar en funció del model entre desenes i centenars de submunicions explosives. Són bombes defecte indiscriminat, que afecten a àmplies àrees del territori, i tenen desproporcionats efectes sobre la població civil. La maten durant els bombardeigs, ja que no fan distinció entre objectius civils i militar, i molt temps després de què un conflicte hagi acabat. Entre un 5% i un 30% de les submunicions no exploten en el moment de limpacte, i queden disperses pel terreny actuant durant un llarg període de temps com les mines antipersonal. Shan utilitzat en tots els grans conflictes des dels anys seixanta: de Vietnam, Laos i Cambotja fins a Afganistan, Kosovo, Iraq i el Líban. Un 98% de les seves víctimes són civils, especialment nens, que les agafen atrets pels seus colors brillants.
Espanya és un país on dues empreses, Expal i Instalaza, fabriquen bombes de dispersió. La manca de transparència en el comerç darmament fa impossible saber on es venen. Però sí se sap que lexèrcit espanyol és un dels clients i que té un arsenal daquest tipus darmes amb, com a mínim, tres models.
————————-
El manifest i la llista completa de firmants pot ser consultada a http://www.greenpeace.org/espana/reports/firmantes-del-manifiesto-stop. Qualsevol persona que ho desitgi pot afegir la seva firma a https://colabora2.greenpeace.es/informate/index_desarme.php
Contacte per a mitjans de comunicació:
Fundació per la Pau
Lourdes Vergés, tel. 93 302 51 29
lverges@fundacioperlapau.org
www.fundacioperlapau.org
