Queda tot just uns dies perquè els caps d’estat del Mediterrani visitin Barcelona.
A continuació trobareu el manifest que han signat diverses personalitats com ara Federico Mayor Zaragoza, Carlos Jiménez Villarejo o José Saramago. El manifest va ser presentat ahir a Barcelona per les ONG Justicia i Pau, ATTAC Catalunya, i el Centre de Treball i Documentació.
Més informació i calendari de mobilitzacions de la Campanya No Barcelona+10 a la web d’Indymedia Barcelona
MANIFEST
Davant la celebració a Barcelona de la CIMERA EUROMEDITERRÀNIA DE CAPS D’ESTAT I DE GOVERN, que reunirà a finals de novembre de 2005 els caps dEstat i de Govern dels 35 països de la Unió Europea (UE) i de la Mediterrània (Algèria, Egipte, Israel, Jordània, El Líban, Malta, Marroc, Síria, Tunísia, Turquia, Xipre, Palestina), les persones sotasignants manifestem el següent:
El 28 de novembre de 1995, és a dir, ara fa 10 anys, la Unió Europea i dotze països del sud de la Mediterrània van reunir-se a Barcelona i van crear lanomenat Procés de Barcelona o Partenariat EuroMediterrani amb els següents objectius:
– Instaurar un espai de pau i estabilitat a través del diàleg polític i del reforç de la seguretat
– Establir una zona de prosperitat compartida amb l’establiment d’una Zona de Lliure Canvi el 2010
– Apropar els pobles i desenvolupar intercanvis entre les societats civils
El resultat daquest procés que va suscitar una gran esperança, és, deu anys després, molt decebedor atès que a l’espai mediterrani no solament no sha avançat cap a una situació de pau i estabilitat sinó que han augmentat els conflictes i ha crescut la inestabilitat i les desigualtats entre el Nord i Sud amb totes les conseqüències dramàtiques que això comporta, particularment per als pobles del Sud: emigració clandestina, fam i repressió.
Per exemple, en làmbit de la democràcia, la UE, lluny de pressionar els règims dictatorials o autocràtics del Sud per fer respectar els drets humans i afavorir lavenç democràtic, ha mantingut una política de reforç dels mateixos. Tots els acords d’associació al Partenariat Euromediterrani, que inclouen una clàusula de respecte als drets humans, han estat vulnerats en la major part dels països del Sud sense que la UE hagi aixecat la veu per impedir-ho. En canvi, la política de la UE s’ha concentrat en incrementar notablement els recursos econòmics dedicats a reforçar la cooperació militar amb aquells països, amb el pretext del perill terrorista.
Respecte a l’establiment d’una zona de prosperitat compartida, els resultats són igualment decebedors. Els programes de cooperació multilateral (MEDA) que tenien que ser linstrument de cooperació pel desenvolupament del Sud no representen més que un ridícul 12 % del pressupost de la UE enfront el 44 % invertit en subvencionar lagricultura de la UE.
El Partenariat Euromediterrani sestà convertint, en la pràctica, en un espai polític i econòmic en el qual la UE ha imposat un projecte d’aplicació d’una Zona de Lliure Canvi que sinspira en les doctrines neoliberals de lanomenat Lliure Comerç i de privatització dels serveis públics, que impulsen les institucions financeres internacionals (FMI, OMC, Banc Mundial). Aquest projecte, tal com està concebut, no farà més que agreujar els desequilibris entre Nord i Sud, l’intercanvi desigual i l’exclusió.
Així, per exemple, la política europea de liberalització dels mercats ha afavorit en el terreny agrícola que els països del sud del Mediterrani no tinguin altra opció que desenvolupar una agricultura d’exportació en detriment dels cultius dautoconsum i de seguretat alimentària de la seva pròpia població. Un fet que ha agreujat la pobresa de la població i ha accelerat labandonament de lagricultura per part de molts camperols convertint-los en immigrants forçosos.
Pel que fa als conflictes que es viuen al Pròxim Orient, la política de la UE ha estat errònia i sovint alineada al costat de la dels Estats Units. Així, les reiterades violacions dIsrael en els territoris ocupats de Palestina no tenen cap resposta dels governs de la UE. I la política exterior de la UE col·labora amb la presència de lAliança Atlàntica i la VI flota nord-americana a la Mediterrània, un factor que desestabilitza i militaritza tota la regió.
També, sota lexcusa de combatre el terrorisme, es proposen en els països europeus reformes de lleis per retallar les llibertats i els drets dels ciutadans dins de làmbit de la UE, la qual cosa és totalment inadmissible. Com també ho és adjectivar el terrorisme dislàmic, doncs criminalitza tot el món musulmà i entorpeix la necessària comprensió i diàleg entre els pobles del Nord i del Sud.
Davant daquesta situació proposem que la CIMERA EUROMEDITERRÀNIA DE CAPS D’ESTAT I DE GOVERN acordi mesures efectives i concretes en relació a:
Un ferm compromís dels governs de la UE per portar a terme polítiques de pressió als governs de la riba Sud que afavoreixin una real i immediata transició democràtica i de ple respecte als drets humans.
Una modificació de l’actual política de cooperació i de comerç entre Nord i Sud que garanteixi un desenvolupament equilibrat sostenible i progressiu de les economies del Sud.
Un replantejament de les polítiques dimmigració basades en el respecte rigorós dels drets humans, de la dignitat personal del emigrants i del dret inalienable que els hi correspon per buscar una vida millor. Es fa necessari un canvi fonamental en les polítiques dimmigració basades fins a aquest moment en la contenció i repressió. És per això que la Unió Europea no pot pretendre convertir els països de la riba Sud en espais de contenció, on es practiqui la dissuasió i repressió duna immigració de la qual, en part, nés responsable.
Un paper més actiu de la UE per tal que Israel abandoni tots els territoris ocupats de Palestina i cessi en les seves pràctiques militaristes i agressives.
Un nou espai de cooperació i de solidaritat compartida amb un compromís de la Unió Europea a portar els ajuts i els recursos necessaris per impulsar projectes de desenvolupament socioeconòmic amb participació de les organitzacions socials, a fi de crear les condicions que permetin establir unes relacions d’igualtat de dret i d’exigència de justícia social per assegurar el repartiment de les riqueses i la pau entre els pobles.
UN ALTRE MEDITERRANI ÉS POSSIBLE !
PER UN MEDITERRANI DE PAU, DE JUSTÍCIA I DIGUALTAT!
