La Conferència de Viena per prohibir les bombes de dispersió: un èxit de participació

La Fundació per la Pau, Greenpeace, Moviment per la Pau, Justícia i Pau i la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat demanen la prohibició de totes les bombes de dispersió

Viena, 7 de desembre de 2007. 137 governs d’arreu del món i gairebé 150 activistes d’una quarantena de països s’han reunit a Viena entre el 4 i 7 de desembre per participar en la Conferència Internacional sobre les bombes de dispersió, un graó més en el procés que va començar a Oslo a principis d’aquest any. Més d’una vintena de països hi participaven per primera vegada. Durant aquests quatre dies, estats i societat han debatut sobre els elements més substantius del contingut del que ha de ser el futur tractat que ha de prohibir les bombes de dispersió, i que hauria de veure el llum al llarg del proper 2008.

La pròpia definició d’aquest tipus de bombes i el seu abast, l’assistència a les víctimes i la cooperació internacional amb les comunitats afectades pel seu ús, així com els terminis d’aplicació i transició del Tractat, una vegada estigui aprovat, ha centrat gran part del treballs dels assistents a aquesta Conferència.

Alguns països, com Japó, Regne Unit o Finlàndia, han continuat defensant que s’incloguin àmplies excepcions a la prohibició per permetre l’ús de les bombes de dispersió amb mecanismes auto destructius i d’auto neutralització plantejant, per tant, que aquestes quedin fora del Tractat. També un altre grup de països semblaria interessat en deixar fora de l’abast d’aquest nou règim internacional aquells models que, segons ells, tenen un alt grau de fiabilitat amb aconseguir el seu objectiu. En aquest grup s’hi troba, per exemple, Alemanya, entre d’altres. Però hi ha molts d’altres països (sobretot els africans, llatinoamericans i alguns europeus) que, juntament amb les agencies de Nacions Unides, el Comitè Internacional de la Creu Roja i la Cluster Munition Coalition tenen una posició clara i ferma sobre la necessitat de la prohibició total.

Les cinc ONG, s’uneixen a la crida de la societat civil internacional que demana la prohibició de totes les bombes de dispersió sense excepcions, ja que no es tracta de ”salvar” les bombes sinó de protegir la població civil i de respectar el dret internacional humanitari i els drets humans.

El govern espanyol, que participa en el Procés des del seus inicis i que es signatari de la Declaració d’Oslo, ha fet explícit en aquesta Conferència la seva posició de situar en el centre del procés el concepte de prohibició d’aquest tipus d’armes, encara que obre la porta d’algunes excepcions de municions clúster sempre que es facin tenint en compte criteris d’impacte humanitari i no tècnic, com alguns països pretenen. “Això es el que va inspirar la declaració d’Oslo i és aquest propòsit el que s’hauria de mantenir quan s’arribi al final del procés”, segons ha declarat la delegació espanyola. La postura espanyola s’ha d’interpretar en clau constructiva i ara el que esperem i desitgem les ONG és que, en sintonia amb aquesta postura, molt aviat el govern espanyol prengui alguna mesura de caràcter unilateral (destrucció d’estocs, moratòria…) que ajudin a fer avançar aquest procés i que vagin en la línea de defensar el que ja és dret internacional humanitari i la legalitat internacional.

No manquen exemples en aquest sentit el nostre voltant. El govern d’Àustria va anunciar durant el transcurs de la Conferència que aquesta mateixa setmana presentaria una iniciativa parlamentària per tal de prohibir la producció, ús, emmagatzematge i comercialització de totes les bombes de dispersió.

Les cinc ONG que participen en aquesta campanya internacional, pensem que aquest és el camí que hauria de seguir el govern espanyol. Bèlgica va fer-ho fa mesos i ara, Àustria, però també Noruega, Hongria i Holanda, que han decretat una moratòria, són només alguns dels exemples que ens trobem en el nostre entorn europeu i que han passat de les paraules als fets. No oblidem, que aquest no és un tema de defensa, ni d’interessos militars, ni industrials, sinó estrictament humanitari ja que el 98 % de les víctimes que causen les submunicions de les bombes de dispersió que resten sobre el terreny sense explotar són civils.

Després de Viena, les negociacions continuaran el mes de febrer a Nova Zelanda, una reunió final a Irlanda el mes de maig, i la cerimònia de signatura a Oslo a finals de l’any vinent. Les ONG continuarem treballant en el procés per tal de procurar obtenir el millor instrument humanitari internacional possible i les mesures nacionals que siguin necessàries per posar fi a aquesta tragèdia que dia rere dia viuen milions de persones.

FI DEL COMUNICAT

[Notes per als editors]

El 98 % de les víctimes són civils. Les bombes de dispersió són com uns contenidors de municions que una vegada llançats s’obren i deixen caure centenars de càrregues explosives, un gran percentatge de les quals queden escampades per zones molt àmplies, en molts casos habitades per població civil. Teòricament, les càrregues han d’explotar quan arriben a terra però entre un 5 % i un 30 % dels casos això no passa i queden actives durant molts anys com si fossin mines antipersones. El 98 % de les víctimes que causen són civils que topen amb elles i es produeix l’explosió. Aquest fet fa que continuïn provocant un gran nombre de morts i ferits molt temps després de que s’acabi un conflicte i impedeixen que la població de la zona afectada pugui recuperar els seus cultius i la seva mobilitat.

Almenys 75 països a tot el món tenen estocs de bombes de dispersió, 34 han produït més de 210 tipus d’aquestes bombes que s’han utilitzat en, almenys, 25 països. Espanya produeix i té estocs de bombes de dispersió.

El Procés d’Oslo va arrancar a la capital noruega amb una declaració signada per 46 països en defensa de la necessitat d’un tractat internacional que prohibís les bombes de dispersió que causen un mal inacceptable per a la població civil. Al final del mes de maig, a Lima, a la segona cimera sobre la prohibició de les bombes clúster, un total de 84 països ja donaven el seu suport a aquest procés. En aquesta tercera trobada hem arribat a 137 representants governamentals. La següent cita serà a finals de febrer a Nova Zelanda, i el mes de maig a Dublín. Ja a la tardor, el procés ha de culminar amb la signatura del Tractat a la capital noruega. Aquest tractat haurà de respectar la filosofia humanitària que l’ha caracteritzat des dels seus inicis i convertir-se en un tractat que acabi amb la mort indiscriminada de civils i no convertir-se en un tractat que serveixi per justificar la modernització de l’arsenal d’aquest tipus de municions, com molts dels països actualment productors pretenen.

Contacte per a mitjans de comunicació:
Fundació per la Pau
Lourdes Vergés, tel. 93 302 51 29
lverges@fundacioperlapau.org

www.fundacioperlapau.org