Els Estats Units redueixen la despesa militar mentre augmenta a l’est d’Europa, al Pròxim Orient, a l’Àfrica i a l’Àsia, segons el SIPRI
Estocolm, 13 d’abril de 2015. La despesa militar mundial el 2014 va ser d’1,8 bilions de dòlars, un 0,4 % menys que el 2013, en termes reals, segon les xifres fetes públiques avui per l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI). La completa actualització anual de la base de dades del SIPRI sobre despesa militar està disponible des d’avui a www.sipri.org.
Tot i que la despesa militar mundial va baixar per tercer any consecutiu, es va veure anivellada perquè les reduccions dels EUA i de l’Europa occidental van coincidir en gran mesura amb els increments de l’Àsia i d’Oceania, del Pròxim Orient, de l’Europa de l’est i d’Àfrica. La despesa a l’Amèrica Llatina es va mantenir estable.
La despesa militar dels EUA va caure un 6,5 %* com a part de les mesures en curs de reducció del dèficit pressupostari; en total, aquesta despesa ha caigut un 20 % des del seu punt més alt el 2010. De tota manera, l’actual despesa militar dels EUA és encara un 45 % més alta que el 2001, just abans dels atacs terroristes de l’11 de setembre.
Els tres següents països que més gasten en despesa militar —la Xina, Rússia i l’Aràbia Saudita— van augmentar substancialment la seva despesa. L’increment de l’Aràbia Saudita, del 17 %, va ser el més gran dels 15 països que més inverteixen en aquesta partida en el món.
‘Mentre la despesa militar mundial total no ha variat majoritàriament, algunes regions, com el Pròxim Orient i gran part d’Àfrica, continuen veient un ràpid creixement que suposa unes càrregues cada vegada més altes en moltes economies’, afirma el Dr. Sam Perlo-Freeman, cap del projecte de Despesa Militar del SIPRI. ‘Aquests increments reflecteixen parcialment situacions d’empitjorament de la seguretat però, en molts casos, també són producte de la corrupció, d’interessos creats i de governs autocràtics’.
La crisi d’Ucraïna impacta en la despesa a la zona oriental d’Europa
El conflicte a Ucraïna està empenyent molts països europeus propers a Rússia, a l’Europa Central i als països bàltics i nòrdics, a incrementar la despesa militar, sovint fent que revisin els plans previs, revertint així la tendència a la baixa. De tota manera, no hi ha senyals d’una tendència similar a la resta de l’Europa occidental, malgrat que l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (l’OTAN) demani als països membres que destinin un 2 % del seu PIB en despesa militar. Els 5 països amb més despesa militar de l’Europa occidental —França, el Regne Unit, Alemanya, Itàlia i Espanya— han pressupostat més retallades, tot i que majoritàriament petites, pel 2015. Tot i així, Alemanya ha anunciat la seva intenció d’augmentar la despesa a mig termini.
Ucraïna va augmentar la despesa per sobre del 20 % el 2014 i preveu incrementar més del doble la seva inversió en les forces armades el 2015. Rússia també està pressupostant un increment de la despesa pel 2015, però això ja ho tenia previst abans del conflicte d’Ucraïna. De fet, el pressupost militar original de Rússia pel 2015 s’ha reduït un 5 % degut a la disminució dels ingressos per la caiguda de preus de finals de 2014. Tot i així, el pressupost revisat representa un increment significatiu respecte la despesa de 2014.
‘La crisi d’Ucraïna ha alterat fonamentalment la situació de seguretat a Europa, però, fins ara, l’impacte en la despesa militar és més evident en els països fronterers amb Rússia. Als altres, l’austeritat es manté com a principal conductora de les tendències a la baixa de la despesa’, diu el Dr. Perlo-Freeman.
L’increment de la despesa de la Xina lidera la tendència a l’Àsia
La despesa militar a l’Àsia i a Oceania va créixer un 5 % el 2014, arribant als 439 mil milions de dòlars. Aquest increment correspon majoritàriament a l’augment d’un 9,7 % de la Xina, que va gastar al voltant de 216 mil milions de dòlars. Entre els altres països amb més despesa, Austràlia la va incrementar en un 6,7 %, mentre que Corea del Sud i l’Índia, en un 2,3 % i un 1,8 % respectivament. La despesa del Japó es va mantenir estable. El Vietnam, que va tenir tensions amb la Xina per disputes territorials al sud del Mar de la Xina, va incrementar la seva despesa en un 9,6 %. Inversament, Indonèsia, un estat amic del litoral del Mar del sud de la Xina, va trencar la seva tendència de diversos anys d’increments duent a terme un 10 % de retallada el 2014.
Altres dades remarcables
• A l’Amèrica Llatina, la despesa del Brasil va caure lleugerament degut a les dificultats econòmiques; també la crisi va provocar que Veneçuela tingués la caiguda més gran de la despesa militar de la regió, un 34 %. Mentrestant, Mèxic va incrementar la seva despesa un 11 % degut a la guerra amb els càrtels de la droga.
• La càrrega econòmica que representa la despesa militar ha crescut en algunes regions, on el nombre de països que gasten més del 4 % del seu PIB en l’àmbit militar ha passat de 15 a 20 el 2014. Només tres d’aquests països tenen un sistema de govern democràtic que funcioni.
• La despesa militar a l’Àfrica va créixer un 5,9 %. Els dos països amb més despesa, Algèria i Angola, són els dos principals productors de petroli, i van incrementar la seva despesa un 12 % i un 6,7 % respectivament.
• No és clar quin impacte pot tenir la forta caiguda del preu del petroli de finals del 2014 en els grans increments en la despesa militar que han fet molts països productors del Pròxim Orient, de zones d’Àfrica i d’Àsia i Rússia, entre d’altres. Mentre alguns productors, com l’Aràbia Saudita, han acumulat grans reserves financeres que els permetran suportar preus més baixos durant algun temps, altres en poden resultar més afectats i, de fet, Rússia ja ha retallat els seus plans de despesa militar pel 2015 com a conseqüència d’això.
*Tots els increments i disminucions de percentatges estan expressats en termes reals (preus constants del 2011).
