El 2020, la despesa militar mundial va créixer fins als 1,98 bilions de dòlars
Comunicado en castellano | Press Release in English
(Estocolm, 26 d’abril del 2021) L’any passat, la despesa militar mundial va créixer fins els 1,981 bilions de dòlars, un increment del 2,6 % en termes reals des del 2019, segons les noves dades fetes públiques avui per l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), disponibles a www.sipri.org. Els cinc països amb més despesa el 2020, que conjuntament van representar el 62 % de la despesa militar global, van ser els Estats Units, la Xina, l’Índia, Rússia i el Regne Unit. La despesa militar de la Xina va créixer per 26è any consecutiu.
En el primer any de pandèmia, la despesa militar creix
El creixement del 2,6 % de la despesa militar mundial es va produir en un any en què el Producte Interior Brut (PIB) es va reduir un 4,4 % (projecció d’octubre del 2020 del Fons Monetari Internacional), principalment a causa dels impactes econòmics derivats de la pandèmia de la covid-19. De resultes d’això, el 2020, la proporció de la despesa militar al PIB —la càrrega militar— va assolir una mitjana global del 2,4 %, respecte el 2,2 % del 2019. Aquest va ser el major increment interanual de la càrrega militar des de la crisi financera i econòmica global del 2009.
Encara que la despesa militar va créixer de forma global, alguns països van reassignar part dels fons previstos per a aquesta despesa a donar resposta a la pandèmia, com és el cas de Xile i Corea del Sud. Alguns altres, entre els quals el Brasil i Rússia, van gastar considerablement menys del que preveien els seus pressupostos militars inicials per al 2020.
‘Podem dir amb força certesa que la pandèmia no va tenir un impacte significatiu en la despesa militar mundial del 2020’, afirma el Dr. Diego Lopes da Silva, investigador del Programa d’Armes i Despesa Militar del SIPRI. ‘Falta veure si els països mantindran aquest nivell de despesa militar durant el segon any de pandèmia’.
El 2020 va continuar el fort increment de la despesa militar dels EUA
El 2020, la despesa militar dels EUA va arribar als 778 mil milions de dòlars estimats, que representen un increment del 4,4 % respecte el 2019. Com a país amb més despesa militar del món, els EUA en van comptabilitzar el 39 % del total del 2020. Aquest va ser el tercer any de creixement consecutiu de la despesa militar estatunidenca, després de set anys de reduccions continuades.
‘Els increments recents de la despesa militar dels EUA es poden atribuir principalment a la forta inversió en recerca i desenvolupament, i a alguns projectes a llarg termini com la modernització del seu arsenal nuclear i l’adquisició d’armes a gran escala’, afirma Alexandra Marksteiner, investigadora del Programa d’Armes i Despesa Militar del SIPRI. ‘Aquest fet reflecteix la preocupació creixent davant la percepció d’amenaça de competidors estratègics com la Xina i Rússia, així com la deriva de l’administració Trump de reforçar el que considerava una despesa militar minvada’.
La despesa militar de la Xina va créixer per 26è any consecutiu
La despesa miliar de la Xina, la segona més gran del món, s’estima que va arribar als 252 mil milions de dòlars el 2020. Això representa un increment de l’1,9 % respecte del 2019 i d’un 76 % respecte de la dècada 2011-20. La despesa de la Xina ha crescut durant 26 anys consecutius, la sèrie més llarga d’increments ininterromputs d’un país recollits per la Base de dades del SIPRI sobre despesa militar.
‘La Xina destaca per ser l’únic país del món amb una gran despesa que el 2020 no va incrementar la seva càrrega militar malgrat haver augmentat la seva despesa militar degut al creixement positiu del seu PIB l’any passat’, afirma el Dr. Nan Tian, investigador sènior del SIPRI. ‘El creixement continuat de la despesa xinesa es deu en part a la modernització militar a llarg termini i als plans d’expansió, en línia amb la voluntat manifesta de posar-se al nivell d’altres potencies militars capdavanteres’.
La recessió econòmica fa que més membres de l’OTAN superin l’objectiu de despesa
El 2020, gairebé tots els membres de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) van veure com creixia la seva càrrega militar. Així, 12 membres de l’OTAN van gastar un 2 % o més del seu PIB en les seves forces armades —l’objectiu de despesa segons la directriu de l’Aliança—, en comparació amb els 9 membres que ho van fer el 2019. França, per exemple, el 8è país amb més despesa militar del món, va passar el llindar del 2 % per primera vegada des del 2009.
‘Encara que el 2020 un nombre més elevat de membres de l’OTAN va gastar per sobre del 2 % en les seves forces armades, en alguns casos això probablement tingui més a veure amb les conseqüències econòmiques de la pandèmia que amb una decisió deliberada de complir amb l’objectiu de despesa de l’Aliança’, afirma Lopes da Silva, investigador del Programa d’Armes i Despesa Militar del SIPRI.
Altres dades destacables
- El 2020, la despesa militar de Rússia va créixer un 2,5 % fins als 61.700 milions de dòlars. Va ser el segon any consecutiu de creixement. Tot i així, la despesa militar real de Rússia el 2020 va ser un 6,6 % inferior al seu pressupost inicial, una disminució més gran que en anys anteriors.
- Amb un import total de 59.200 milions de dòlars, el Regne Unit es va convertir en el 5è país amb més despesa militar. Una despesa que va ser un 2,9 % més alta que el 2019, però un 4,2 % inferior que el 2011. Alemanya va incrementar la seva despesa un 5,2 % fins als 52.800 milions de dòlars, situant-se com a setè país amb més despesa del 2020. La despesa militar d’Alemanya va ser un 28 % més elevada que el 2011. El 2020, la despesa militar a Europa va créixer un 4,0 %.
- A més de la Xina, l’India (72.900 milions), el Japó (49.100 milions), Corea del Sud (45.700 milions) i Austràlia (27.500 milions) van ser els països amb més despesa militar a la regió d’Àsia i Oceania. Els quatre països la van incrementar entre el 2019 i el 2020 i durant la dècada 2011-20.
- La despesa militar a l’Àfrica subsahariana va créixer un 3,4 % el 2020, fins als 18.500 milions de dòlars. Els increments més grans van ser al Txad (+31 %), Mali (+22 %), Mauritània (+23 %) i Nigèria (+29 %), tots de la regió del Sahel, així com Uganda (+46 %).
- La despesa militar a l’Amèrica del Sud va caure un 2,1 % el 2020, fins als 43.500 milions de dòlars. La davallada es va deure principalment a la caiguda del 3,1 % de la despesa del Brasil, el país amb més despesa militar de la regió.
- La despesa militar combinada dels 11 països de l’Orient Mitjà dels quals el SIPRI té dades va caure un 6,5 % el 2020, fins als 143 mil milions.
- Vuit dels nou membres de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) dels quals el SIPRI té dades, van retallar la seva despesa militar el 2020. La despesa d’Angola va caure un 12 %, la d’Aràbia Saudita un 10 %, i la de Kuwait un 5,9 %. L’exportador de petroli que no és membre de l’OPEP, Bahrain, també va retallar la seva despesa un 9,8 %.
- Els països que més van incrementar les seves càrregues militars d’entre els 15 amb més despesa el 2020 van ser l’Aràbia Saudita (+0,6 % punts percentuals), Rússia (+0,5 punts percentuals), Israel (+0,4 punts percentuals) i els EUA (+0,3 punts percentuals).
Per a editors.
El SIPRI segueix l’evolució de la despesa militar arreu del món i manté la font de dades més completa, consistent i extensa sobre despesa militar de disponibilitat pública. Les dades anuals actualitzades són accessibles des d’avui a la plana www.sipri.org.
La Base de Dades de Despesa Militar del SIPRI s’actualitza anualment i el conjunt de dades es basa en les millors fonts d’accés lliure disponibles en el moment de la seva compilació. Les dades es basen en part en els pressupostos aprovats més que no pas en la despesa final durant l’any i s’ajusta quan les xifres de despesa final estan disponibles. Aquests ajustos s’inclouen en la següent actualització anual de la base de dades del SIPRI. A causa de les incerteses en relació amb els impactes econòmics de la pandèmia de la covid-19, la diferència entre les dades actuals estimades de despesa militar pel 2020 i les xifres ajustades, que estaran disponibles a la base de dades de l’any que ve, es probable que sigui més gran que en anys anteriors.
Tots els canvis de percentatges s’expressen en termes reals (en preus constants del 2019). La despesa militar fa referència a tota la despesa governamental en forces i activitats militars actuals, inclosos els salaris i els beneficis, les despeses d’operacions, compres d’armes i equipaments, construccions militars, recerca i desenvolupament, i administració central, comandament i suport. Per tant, el SIPRI desaconsella l’ús de termes com ‘despesa en armes’ quan es fa referència a la despesa militar atès que, normalment, la despesa en armaments és només una petita part del total.