El 2019, la despesa militar mundial registra el major increment anual de l’última dècada i arriba als 1,917 bilions de dòlars. Noves dades del SIPRI
Comunicado de prensa en castellano / Press release in English
(Estocolm, 27 d’abril del 2020) El 2019, la despesa militar mundial va créixer fins els 1,917 bilions de dòlars, segons les noves dades de l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI). Aquesta xifra representa un increment del 3,6% des del 2018 i el major creixement anual en despesa des del 2010. Els cinc països amb més despesa van ser els Estats Units, la Xina, l’Índia, Rússia i l’Aràbia Saudita que junts representen el 62% del total. Aquesta és la primera vegada que dos països asiàtics figuren entre els top 3 amb més despesa.
El 2019, la despesa militar mundial va representar un 2,2% del producte interior brut (PIB) global que equival, aproximadament, a 249 dòlars per persona. ‘La despesa militar global del 2019 va ser un 7,2% més elevada que la del 2010, posant en evidència que la tendència de creixement s’ha accelerat en els darrers anys,’ afirma el Dr. Nan Tian, investigador del SIPRI. ‘Aquest és el nivell més alt de despesa militar des de la crisi financera mundial del 2008 i probablement constitueixi un punt màxim.”
Els Estats Units impulsen el creixement global de la despesa militar
La despesa militar dels Estats Units va créixer un 5,3% fins a un total de 732 mil milions de dòlars el 2019, i va representar un 38% de la despesa militar global. Només l’increment dels EUA va equivaldre a tota la despesa militar d’Alemanya del mateix any. ‘El creixement de la despesa militar dels EUA es basa principalment en el que sembla un retorn de la rivalitat entre les grans potències,’ assegura Pieter D. Wezeman, investigador sènior del SIPRI.
La Xina i l’Índia, els dos països asiàtics amb més despesa militar
El 2019, la Xina i l’Índia van ser el segon i el tercer països respectivament amb més despesa militar del món. La despesa de la Xina va arribar als 261 mil milions de dòlars, un increment del 5,1% en comparació al 2018, mentre que la de l’Índia va créixer un 6,8% fins als 71.100 milions de dòlars. ‘Les tensions i la rivalitat amb la Xina i el Pakistan són algunes de les causes principals de l’increment de la seva despesa militar,’ diu Siemon T. Wezeman, investigador sènior del SIPRI.
A més de la Xina i l’Índia, el Japó (47.600 milions de dòlars) i Corea del Sud (43.900 milions de dòlars) van ser els països amb més despesa militar d’Àsia i Oceania. La despesa de la regió ha pujat cada any des de, com a mínim, el 1989.
Alemanya lidera l’increment de la despesa miliar a Europa
El 2019, la despesa militar d’Alemanya va créixer un 10% fins als 49.300 milions de dòlars. Va ser l’increment més elevat dels top 15, els 15 països amb més despesa militar d’aquell l’any. ‘L’increment de la despesa militar d’Alemanya es pot explicar parcialment per la percepció d’una amenaça creixent per part de Rússia, compartida per molts estats membres de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN),’ apunta Diego Lopes da Silva, investigador del SIPRI. ‘Al mateix temps, però, la despesa militar de França i del Regne Unit es va mantenir relativament estable.’
També hi van haver forts augments de la despesa militar per part d’estats membre de l’OTAN de l’Europa central: per exemple, la de Bulgària va créixer un 127% —principalment degut als pagaments de nous avions de combat—, i la de Romania, un 17%. La despesa militar total dels 29 estats membre de l’OTAN el 2019 va ser de 1,035 bilions de dòlars.
El 2019, Rússia va ser el quart país amb més despesa militar del món; la va incrementar un 4,5%, fins als 65.100 milions de dòlars. ‘Amb el 3,9% del seu PIB, el pes de la despesa militar russa es va situar entre els més elevats d’Europa,’ afirma Alexandra Kuimova, investigadora del SIPRI.
En els països africans en conflicte la despesa militar va ser inestable
Els conflictes armats són una de les principals causes de la inestabilitat de la despesa militar a l’Àfrica subsahariana. Per exemple, al Sahel i a la regió del llac Txad, on hi ha diversos conflictes armats actius, el 2019, la despesa militar va créixer a Burkina Faso (22%), al Camerun (1,4%) i a Mali (3,6%), però va caure al Txad (–5,1%), al Níger (–20%) i a Nigèria (–8,2%). En els països de l’Àfrica central implicats en conflictes armats, en general la despesa militar va créixer. La República Centreafricana (8,7%), la República Democràtica del Congo (16%) i Uganda (52%) tots van incrementar la seva despesa militar el 2019.
Altres variacions regionals destacables del 2019
- Amèrica del sud: La despesa militar de la zona va canviar relativament poc: 52.800 milions de dòlars. El Brasil va comptabilitzar el 51% del total de la despesa militar de la subregió.
- Àfrica: La despesa militar combinada dels estats africans va créixer un 1,5% fins als 41.200 milions de dòlars estimats —el primer increment de despesa de la regió en cinc anys.
- Sud-est asiàtic: La despesa militar va créixer un 4,2% fins arribar als 40.500 milions de dòlars.
- Orient Mitjà: La despesa militar total dels 11 països de l’Orient Mitjà dels quals es disposa de dades, va caure un 7,5% fins als 147 mil milions de dòlars. Malgrat la seva operació militar al Iemen i les tensions amb l’Iran, la despesa militar de l’Aràbia Saudita va caure un 16% fins als 61.900 milions de dòlars.
- La mitjana de la càrrega de la despesa militar va ser de l’1,4% del PIB pels països del continent americà, de l’1,6% pels d’Àfrica, de l’1,7% pels d’Àsia i Oceania, i Europa, i del 4,5% pels de l’Orient Mitjà (en els països dels quals es disposa de dades).
Per a editors
El SIPRI segueix l’evolució de la despesa militar arreu del món i manté la font de dades més completa, consistent i extensa sobre despesa militar de disponibilitat pública. Les dades són accessibles a la plana Military Expenditure Database de la web del SIPRI.
Les dades de recessions econòmiques globals anteriors suggereixen que la crisi econòmica que resultarà de la pandèmia provocada pel coronavirus (COVID-19), probablement alterarà la despesa militar futura. El SIPRI està fent seguiment de les evolucions actuals per valorar l’abast d’aquesta crisi en la despesa militar.
Tots els canvis de percentatges s’expressen en termes reals (en preus constants del 2018). La despesa militar fa referència a tota la despesa governamental en forces i activitats militars actuals, inclosos els salaris i els beneficis, les despeses d’operacions, compres d’armes i equipaments, construccions militars, recerca i desenvolupament, i administració central, comandament i suport. Per tant, el SIPRI desaconsella l’ús de termes com ‘despesa en armes’ quan es fa referència a la despesa militar atès que, normalment, la despesa en armaments és només una petita part del total.
