El petit augment de només un 0,3 per cent marca la fi d’un cicle continuat d’augments de la despesa militar entre el 1998 i el 2010, incloent-hi un promig anual de creixement del 4,5 per cent entre el 2001 i el 2009.
Sis dels països amb una major despesa militar –Alemanya, Brasil, els Estats Units, França, l’Índia, i el Regne Unit– van retallar els seus pressupostos militars el 2011, en molts casos com a part dels intents per a reduir els dèficits pressupostaris. Mentrestant, altres estats, en contret la Xina i Rússia, van augmentar considerablement les seves despeses militars.
'Les seqüeles de la crisi econòmica mundial, especialment les mesures de reducció del dèficit als Estats Units i a Europa, han aconseguit que l’augment de la despesa militar al llarg d’aquesta dècada s’aturi, si més no, de moment', afirma el Dr. Sam Perlo-Freeman, Cap del Projecte de Despesa Militar del SIPRI.
Les pressions pressupostàries als Estats Units i a Europa porten a mesures d’austeritat
La despesa militar dels Estats Units, la més gran del món, va caure un 1,2 per cent en termes reals (o 8.700 milions de dòlars en preus de 2010). Aquesta davallada va ser parcialment el resultat d’un llarg retard al Congrés dels EUA per acordar un pressupost per a l’any fiscal 2011, donat que l’administració d’Obama es va enfrontar als republicans sobre com reduir el dèficit pressupostari dels EUA.
És probable que aquesta tendència continuï, donat que les mesures de reducció del dèficit aprovades pel Congrés el 2011 imposen restriccions al futur augment del pressupost militar de ‘base’. És més, s’espera que amb la retirada de l’Iraq i la reducció de tropes a l’Agfanistan disminuirà la despesa addicional de guerra.
Els tres països amb una major despesa militar a Europa occidental —Alemanya, França, i el Regne Unit— han començat a reduir la seva despesa com a part de les mesures d’austeritat imposades per a reduir els dèficits pressupostaris. El pressupost militar de França ha caigut un 4 per cent des de 2008, i mentre que durant el mateix període les reduccions d’Alemanya (1,4 per cent) i el Regne Unit, (o,6 per cent) han estat més modestes, els dos països estan planejant retallades addicionals el els pròxims anys.
A Grècia, Espanya, Itàlia i Irlanda s’han fet retallades molt més importants com a resultat de la crisi sobirana dels seus deutes, i la majoria de països de l’Europa central també han fet profundes retallades.
La despesa militar de Rússia augmenta més del 9 per cent
Rússia, d’altra banda, va augmentar la seva despesa militar en un 9,3 per cent el 2011, arribant a un total de 71.900 milions de dòlars, una xifra que fa que el país ocupi la tercera posició entre els països amb una major despesa militar mundial, sobrepassant el Regne Unit i França.
Es plantegen majors augments addicionals, sobre tot en equipament, investigació i desenvolupament (I&D) i suport a la indústria d’armes i serveis militars per al període 2011-2020, amb plans per a reemplaçar la majoria de l’equipament militar de l’era soviètica per armament més modern de cara a l’any 2020.
Altres desenvolupaments regionals
- La despesa militar a Àsia i Oceania va augmentar un 2,4 per cent, en part gràcies a l’augment del 6,7 per cent (8.208 milions de dòlars) a la Xina. El pressupost militar a l’Índia va caure un 3,9 per cent en termes reals, o 1.900 milions de dòlars, amb un alt índex d’inflació cancel•lant l’augment nominal.
- A l’Àfrica, la majoria de l’augment regional del 8,6 per cent es deu a un augment del 44 per cent (2.500 milions de dòlars) a Algèria –parcialment degut a les preocupacions al voltant del conflicte a Líbia.
- L’Orient Mitjà és l’única regió on es va fer perceptible un patró clar d’augment per a la majoria de països, tot i que la manca d’informació de jugadors clau como l’Iran o els Emirats Àrabs Units (EAU) fa que el total de la regió sigui altament incert.
- A l’Amèrica Llatina la despesa militar va caure un 3,3 per cent el 2011. El país amb una major despesa regional, Brasil, va tallar el seu pressupost militar el 2011 en un 8,2 per cent ( 2.808 milions de dòlars) com a part dels esforços per a refredar l’economia i reduir la inflació. La consegüent caiguda va representar gairebé la totalitat de la caiguda regional a l’Amèrica Llatina.
‘És molt aviat per dir si l’estabilització de la despesa militar el 2011 representa un canvi de tendència a llarg termini’ afirma el Dr. Perlo-Freeman. ‘Tot i que és probable que hi hagi noves reduccions als EUA i a Europa en els propers anys, la tendència a Àsia, l’Àfrica i l’Orient Mitjà continua a l’alça per ara, i qualsevol nova guerra podria canviar aquest panorama de forma dramàtica.
Per als editors
El projecte d’investigació del SIPRI sobre despesa militar segueix el desenvolupament de la despesa militar mundial i manté la base de dades més completa, coherent i extensa sobre despesa militar. La despesa militar fa referència a tota la despesa dels governs en les forces militars actuals i les seves activitats, incloent-hi sous i beneficis, despeses de funcionament, compra d’armes i equipament, construcció militar, investigació i desenvolupament, i l’administració central de comandament i suport. SIPRI, per tant, desaconsella l’ús de termes com ‘despesa en armes’ quan es fa referència a la despesa militar ja que la despesa en armaments generalment només és una minoria del total.
