El Senat ha aprovat definitivament la Llei espanyola de Comerç dArmes. El text veu la llum després danys dintenses campanyes de les ONG i el suport de milers de ciutadans. Tot i que encara conté aspectes millorables, a partir dara, el Govern central no podrà vendre armes a països en conflicte o on es violin els drets humans.
NOTA DE PREMSA del 19 de desembre de 2007
Aprovada la Llei de Comerç d’Armes després de més de 10 anys de campanya de les ONG
Amnistia Internacional, Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam, celebren que finalment Espanya comenci a controlar per llei les exportacions darmes
Madrid.- Després de més de deu anys de campanya per un major control i transparència del comerç espanyol darmes, Amnistia Internacional, la Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam celebren avui laprovació definitiva de la Llei de Comerç dArmes com un avenç important per posar fi a gran cost humà que tenen les transferències irresponsables darmes. El comerç descontrolat darmes causa una mort cada minut al món.
La llei sobre el control del comerç exterior de material de defensa i de doble ús obligarà el Govern central a aplicar els criteris del Codi de Conducta de la Unió Europea que no permeten transferències darmes a països en conflicte o on es violin els drets humans, entre altres limitacions.
Les quatre organitzacions insten el govern espanyol a complir escrupolosament amb lesperit i la lletra de la nova llei, incloent-hi lenviament dinformació puntual i detallada al Parlament sobre quin material de defensa sexporta i a quins destins. En aquest context, les organitzacions recorden que encara està pendent lenviament al Congrés dels Diputats de les estadístiques dexportacions darmes relatives al primer semestre de 2007.
Els aspectes més positius de la llei:
. Es prohibeixen les vendes a països en conflicte on es violen els drets humans o que estiguin sotmesos a embargaments internacionals, entre altres criteris.
. Sinclou, entre el material subjecte a control, les armes i municions per a caça i tir esportiu.
. En el moment de denegar una transferència a un país es tindran en compte els informes dorganitzacions de les Nacions Unides en matèria de drets humans, així com els dorganitzacions i centres dinvestigació sobre pau, desarmament i drets humans.
. Entre els documents de control que shan dadjuntar a les sol·licituds dexportació sinclouen clàusules de no reexportació, per les quals el país receptor es compromet a no vendre o transferir aquests productes a un tercer país. També sha dincloure la informació sobre els països de trànsit i els mètodes de transport, una mesura important per evitar desviaments darmes. Es podran denegar aquestes autoritzacions quan es tracti de països sobre els que hi ha evidència de desviament darmes.
. El Govern central es compromet a promoure i donar suport a la prohibició de les bombes de dispersió. Així mateix, estableix el compromís de recolzar laprovació dun Tractat Internacional sobre Comerç dArmes.
. En matèria de transparència, selimina la referència a la Llei de Funció Estadística Pública que era, fins ara, el principal argument eximit pel Govern per no oferir més informació pública sobre el tipus de producte exportat.
. Aquest canvi obre la porta a què parlamentaris i ciutadans disposem dinformació detallada de quin material de defensa i doble ús exporta Espanya.
. Samplia el control parlamentari. El Congrés, a més de rebre semestralment i anualment la informació relativa a les exportacions oficials, tindrà capacitat per avaluar-la a través dun dictamen amb recomanacions, a les quals el Secretari dEstat haurà de donar resposta en la seva compareixença anual.
Els aspectes més negatius de la llei:
. En matèria de transparència, la llei no menciona de forma explícita lobligació del Govern central de donar informació detallada del producte exportat, fent únicament referència a categories descriptives.
. La JIMMDU* (lorganisme interministerial que autoritza o denega les autoritzacions) conserva la capacitat deximir els exportadors de la presentació dels documents de control en certs casos. Tot i així, es positiu que la llei inclogui lobligació del Govern dinformar sobre els criteris utilitzats en laplicació de les exempcions.
. No es contempla lobligatorietat de documents de control com el certificat de destí i ús final.
. En matèria dintermediació o corretatge, no saplica el principi dextraterritorialitat, que ampliaria el seu àmbit daplicació als nacionals o residents espanyols que operin des de lestranger.
Més de deu anys de campanya per exigir més transparència i control de les exportacions espanyoles
Fa poc més duna dècada, la informació relativa al comerç exterior de material de defensa era secreta i les transferències darmes no estaven subjectes al control polític ni de lopinió pública. La presa de consciència dels ciutadans i el treball de diferents organitzacions i de diverses forces polítiques parlamentàries han permès combatre el secretisme i avançar cap a una major transparència i control. Des del llançament de la campanya, centenars de milers de persones i desenes dinstitucions han donat suport a aquesta petició.
El primer èxit de la campanya va ser la aprovació lany 1997 duna Proposició no de Llei al Congrés on es demanava al Govern central que fes públiques les dades essencials de les exportacions darmes. Fins el 1996, la informació oficial només oferia el total daquestes exportacions a cada país, sense cap detall de què es venia.
A finals del 2006, el Consell de Ministres va aprovar el projecte de llei sobre comerç darmes donant compliment a un proposició no de llei aprovada per unanimitat al Congrés dels Diputats lany anterior. Les organitzacions van acollir amb satisfacció aquesta aprovació al tractar-se duna demanda històrica. Tot i així, el projecte presentat va decebre perquè amb prou feines introduïa cap avenç respecte la normativa existent, ignorant a més, les bones pràctiques daltres països per a un control efectiu de les exportacions.
El febrer del 2007, les organitzacions van publicar linforme Comercio de armas en España: Una ley con agujeros, on sanalitzaven les febleses de la proposta governamental i es van presentar un seguit de recomanacions als grups parlamentaris per millorar-la.
Al llarg daquest any, activistes de les organitzacions han realitzat actes de campanya i recollides de signatures a tot Espanya per demanar als diputats del Congrés que prioritzessin el debat daquesta llei i tinguessin en compte les peticions de les organitzacions.
Amnistia Internacional, la Fundació per la Pau, Greenpece i Intermón Oxfam valoren positivament les modificacions incloses al text inicial, tot i que lamenten que no shagi aconseguit el consens necessari en el Congrés perquè la llei obligui explícitament al Govern central a donar informació detallada sobre el tipus de producte exportat. Per això, les quatre organitzacions faran el seguiment del desenvolupament reglamentari daquesta llei i de la seva aplicació perquè suposi un veritable avenç en matèria de control i transparència de les exportacions espanyoles darmes i eviti transferències irresponsables.
Exportacions darmes del 2006 a destins preocupants
Segons les darreres dades oficials, lany passat Espanya va vendre material de defensa per valor de més de 845 milions deuros, un fet que la situa en el vuitè lloc entre els majors exportadors darmes del món. Una tendència a lalça en volum dexportacions, confirmada pel Secretari dEstat de Comerç en la seva compareixença davant la Comissió de Defensa el passat 11 de desembre, i que shauria de revertir en els pròxims anys.
Espanya va vendre 441.000 euros en material de defensa a Israel, un milió deuros al Pakistan, més de 16 milions deuros al Marroc, i més de 3 milions deuros a Veneçuela. Linforme oficial explica que Espanya ha venut a aquests països productes de diferent tipus entre els quals figuren aquells de la categoria 4 bombes, torpedes, coets i míssils. Tot i així, no es coneix amb precisió què sexporta i en quina quantitat.
En el cas de Marroc, les dades oficials oferien informació solament sobre la meitat de les vendes, de les quals es diu que són vehicles tot terreny per al transport. Es continua sense tenir més informació sobre la resta dels productes exportats. En relació amb les vendes de material i tecnologies de doble ús, entre els destinataris figuren països com Iran, Colòmbia, la Xina o Israel. Aquests destins, difícilment complirien els requisits establerts per la llei per autoritzar una exportació darmes.
En anys anteriors, Espanya va vendre munició a Ghana per valor de 3,2 milions deuros. Malgrat el seu possible impacte negatiu, així com el risc de tràfic il·lícit daquelles armes a països veïns, alguns dells immersos en situacions de conflicte o post conflicte armat les vendes daquests productes no van ser sotmeses a cap control per part del Govern, fins a dia davui. Amb la nova llei, el Govern no només haurà de sotmetre a control les vendes dames de caça, tir esportiu i les seves municions, sinó que també haurà dinformar-ne al Congrés.
*Nota – Junta Interministerial Reguladora del Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso
Contacte per a mitjans de comunicació:
Fundació per la Pau
Lourdes Vergés, tel. 93 302 51 29
lverges@fundacioperlapau.org
