Avui se celebra el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa. Una pobresa que caracteritza bona part del nostre món des de fa temps i, arran d’una crisi econòmica devastadora i d’unes polítiques de retallades i ajustos socials, també comença a aparèixer amb força a Europa i, és clar, a casa nostra.
A més de reclamar unes polítiques nacionals i internacionals de redistribució de la riquesa més justes i equitatives, volem aprofitar el dia per a recordar la relació de causa efecte que hi ha entre la pobresa i la manca de pau, i viceversa. En destaquem només alguns punts.
La forassenyada despesa militar mundial absorbeix uns fons que si es destinessin a finalitats socials, permetrien a milers de persones tenir accés a una vida digna. Per tant, quants menys diners es malgastin en la preparació de la guerra (què és sinó la despesa militar?), més se’n poden invertir en la reducció de la pobresa.
Les poblacions de les zones en guerra, veuen com la seva capacitat productiva queda reduïda al no res: els camps de cultiu minats i impracticables, el teixit productiu mancat de matèries primeres, les indústries (si n’hi ha) destruïdes, etc. Una condemna a la pobresa i a la dependència de l’ajut internacional que pot costar dècades de superar.
En un informe sobre la pobresa, una dona indigent deia: “La pobresa és dolor; la sents com una malaltia. Ataca a la persona no només materialment, també moralment. Es menja la pròpia dignitat i et condueix a la desesperació”. Una desesperació que pot facilitar situacions de dominació i abús i ser llavor de conflicte i violència en països o regions on la pobresa predomina.
Així, la reducció de la pobresa permetrà avançar cap a la pau i la inversió en la pau conduirà necessàriament a la reducció de la pobresa.
