Amnistia Internacional ha fet pública aquesta informació avui mateix.
Recomanacions davant la futura Llei per a l’eradicació de la violència masclista
Diagnòstic sobre la resposta institucional a la violència contra les dones a Catalunya
Els recursos són insuficients, estan desigualment distribuïts i a vegades resulten discriminatoris
Segons l’Institut Català de la Dona , l’any 2005 a Catalunya més de 15.000 dones van denunciar patir maltractaments per part de les seves parelles o ex-parelles i 15 en van resultar mortes a conseqüència de la violència de gènere. En aquest context, la Generalitat de Catalunya ha establert el V Pla d’Acció i desenvolupament de les polítiques de dones i, dins d’aquest pla s’emmarca l’elaboració d’una Llei catalana contra la violència masclista.
Amnistia Internacional (AI) considera ambdós passos, en general, positius. Tot i amb això, AI manifesta la seva preocupació per la manca de definició i concreció de la dotació econòmica de cadascun dels recursos previstos al Pla i a la futura Llei. Les mancances detectades per AI fan referència, principalment, a l’escassa participació de les organitzacions de dones, la formació dels professionals implicats i l’escassetat de recursos de suport a les dones víctimes.
AI considera essencial la participació de les organitzacions de dones i de les dones víctimes en les diferents fases de desenvolupament de les polítiques de dones, ja que són elles les que millor poden detectar les mancances dels recursos i contribuir amb la seva experiència a la millora dels mateixos.
L’organització recomana que la formació que reben tots els i les professionals implicats en els circuit contra la violència de gènere sigui obligatòria i que es garanteixi la suficiència i la qualitat dels recursos destinats a aquesta formació. La formació bàsica en violència de gènere que reben els Mossos d’Esquadra a l’Escola de Policia, per exemple, constitueix el 1,1% de la seva formació total.
AI ha constatat que els recursos d’informació, assistència i acollida a les víctimes de violència de gènere són insuficients (a tota Catalunya existeixen tan sols 3 centres d’emergència), estan desigualment distribuïts geogràficament i a vegades, com l’aplicació de la instrucció 14/2005 per part dels Mossos a les immigrants indocumentades, resulten discriminatoris.
Les recomanacions exposades a continuació incideixen sobre algunes qüestions que des d’Amnistia Internacional es consideren fonamentals: que l’abordatge de la violència contra les dones es dugui a terme d’una manera integral i des d’una perspectiva de discriminació per raons de gènere; que existeixin o es prevegin mesures educatives, d’informació i de sensibilització; que als professionals que treballen en aquesta matèria se’ls proporcioni la formació necessària; que existeixin unes mesures adients per a la detecció d’abusos; que per part de l’Administració Pública es garanteixi la suficiència, accessibilitat i qualitat dels recursos d’assistència i acollida, tenint en compte els diversos perfils i les necessitats específiques de les dones que pateixen violència en l’àmbit familiar i, sobretot, aquells col·lectius de dones especialment vulnerables.
En concret, les recomanacions d’AI són:
AI manifesta la importància que la resposta institucional a la violència de gènere no es contempli des d’un punt de vista assistencial (concessió de prestacions i serveis socials), sinó que s’abordi des d’una perspectiva dels drets humans.
Definir la dotació econòmica concreta destinada a cadascun dels recursos del V Pla i els que es preveuen a la futura Llei.
Establir quan abans millor el protocol macro que permeti una coordinació efectiva entre tots els agents que intervenen en la resposta a la violència de gènere (Mossos d’Esquadra i Policia Local, serveis socials i de salut, recursos especialitzats d’assistència i acollida i el sistema judicial).
Incloure mecanismes específics per a la participació de les organitzacions de dones i de les víctimes en els processos de diagnòstic de necessitats i avaluació.
Aconseguir que les campanyes de sensibilització es realitzin tenint en compte els col·lectius més vulnerables i desinformats, siguin sostingudes en el temps i avaluades periòdicament.
Eliminar qualsevol norma o pràctica discriminatòria per a les immigrants indocumentades, com a remissions a d’altres lleis o l’aplicació de la circular 14/2005.
Preveure que la sola condició de víctima en situació de dependència econòmica motiva el reconeixement del dret a rebre qualsevol prestació destinada a la protecció, assistència i recuperació.
Garantir que qualsevol dona víctima de violència de gènere, sense cap exclusió, podrà accedir a tots els recursos de reparació i incloure mecanismes de seguiment en allò referent a la recuperació física, psíquica i social de les dones víctimes.
Proporcionar la formació específica per a tots els i les professionals del circuit de violència, establir que aquesta sigui obligatòria, suficient i de qualitat, així com avaluar la posada en pràctica de les eines aportades per part dels i les professionals i formular totes les polítiques adreçades a la formació professional des d’una perspectiva de gènere.
Garantir la immediatesa, disponibilitat i accessibilitat de les mesures d’informació existents.
Elaborar i posar en pràctica un Programa Sanitari que incorpori accions de detecció, tractament i derivació, i que prevegi instruments de formació i especialització del personal, evitant així la victimització secundària de les víctimes.
Garantir que els recursos d’assistència i acollida siguin suficients, tinguin una distribució geogràfica igualitària i es faciliti l’accés als esmentats serveis a totes les dones, tenint en compte les necessitats dels col·lectius més vulnerables.
Preveure mesures específiques destinades a protegir davant la violència de gènere a col·lectius de dones especialment vulnerables: dones que exerceixen la prostitució, les dones rurals, les transsexuals, les que pateixen discapacitats, les portadores del VIH, les dones preses, les que pateixen mutilacions genitals femenines i, especialment a les dones immigrants indocumentades, les d’ètnia gitana i a les dones grans.
