Arran de l’agudització de la crisi econòmica iniciada ja fa dos anys, el president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero ha presentat un seguit de mesures amb la voluntat de reduir el dèficit que presenta l’economia espanyola.
Entre altres aspectes, ha proposat retallades en els sous dels funcionaris, una congelació de les pensions o una limitació dels pagaments previstos per la Llei de la Dependència que, en total, podrien suposar un estalvi de 15.000 milions d’euros.
D’entrada caldria dir que, un dels factors determinants d’aquesta crisi, així com de les successives ‘rèpliques’ que s’estan patint darrerament, és la desregulació del sistema financer que ocasiona impactes no previstos i els efectes de la qual són de difícil control. Des de 2008 s’han sentit veus –procedents del mateix món polític i econòmic- advertint que calia reformar el sistema econòmic, regular el sistema financer i evitar uns espais de descontrol on les ànsies especulatives campaven a plaer tot impactant en l’estabilitat econòmica de diversos països. Ha passat el temps i de tot això no se n’ha concretat res. Es prenen mesures dràstiques, ara, però es continua essent incapaç –manca de voluntat dels líders polítics i governamentals? manca de poder real, ja, per a poder-ho fer?- de regular uns impactes no desitjats tot i que els actors que les provoquen i els mecanismes que ho permeten, són ben coneguts.
En segon lloc, deixant clar que hi ha hagut manca de previsió i inacció en la reacció per afrontar els problemes de fons que ens han dut on som, es pot assumir que cal evitar un dèficit excessiu. Però això es podria fer bé retallant la despesa, bé incrementant els ingressos o bé combinant les dues coses. Ara per ara, la proposta de Zapatero se centra en la retallada.
Però, fins i tot en el cas que s’opti per concentrar la reducció del dèficit en retallar la despesa, caldria recordar que posats a fer servir les estisores, hi ha moltes opcions per on retallar. Zapatero va afirmar en presentar les propostes que o feia això o hauria d’acabar retallant les prestacions de l’atur. Això no és cert: hi ha altres opcions.
Fixem-nos que el govern ha volgut estalviar 15.000 milions d’euros en el que queda de 2010 i el 2011. Això vol dir 5.000 milions d’estalvi pel 2010 i 10.000 pel 2011. En tant que entitat que treballa per la pau i el desarmament, voldríem aportar algunes xifres al respecte.
A l’Estat espanyol la despesa militar (la que administra el Ministeri de Defensa però també la que se situa en altres Ministeris, com per exemple el pagament de les pensions a militars o bé els programes de recerca científica militar) des de l’any 2000 no ha baixat mai dels 10.000 milions d’euros per any. Des del 2005, cada any ha superat els 15.000 milions d’euros. Pel que fa a la despesa militar pressupostada per a l’any 2010, la xifra superava lleugerament els 17.000 milions d’euros.
Dins d’aquesta xifra, hi ha moltes coses. Algunes són les següents:
. des de l’any 1999, els diners dedicats a programes de recerca científica militar (recerca aplicada a la creació de nous sistemes armamentístics: carros de combat, helicòpters d’atac, avions militars, míssils, fragates, telecomunicacions aplicades a l’àmbit militar, etc.) ha superat, cada any, els 1.000 milions d’euros. Per l’any 2010, el pressupost en estudis, recerca i R+D+I aplicada a l’àmbit militar és de 1.182 milions d’euros.
. a banda de la recerca científica, hi ha les partides directament dedicades a la compra de noves armes, a la seva modernització o al seu manteniment que com a mínim, suposen 1.223 milions d’euros previstos per al 2010.
. les missions internacionals en les quals participa l’exèrcit espanyol. Més enllà de les valoracions que puguin merèixer-nos aquestes missions, aquí s’hi inclou la presència a l’Afganistan, una missió que molt difícilment pot ser considerada com a humanitària i que, es vulgui o no, queda barrejada amb una acció de guerra.
Ens sembla clar que una simple mirada a aquestes xifres ens duu a pensar que la retallada proposada pel govern Zapatero no és l’única possible ni, tampoc, la més indicada. Només amb un 25% de retallada de la despesa militar pels anys 2008 i 2009 (anys en què ja es podia conèixer l’abast i importància de la crisi) i pel 2010 i 2011, ja es compliria amb escreix l’objectiu d’estalviar 15.000 milions d’euros.
Algú potser ens acusarà d’irresponsabilitat per proposar mesures que significarien una minva d’un àmbit considerat tant capital com la defensa. A banda que caldria analitzar quines són les veritables amenaces que justifiquen aquesta enorme maquinària de guerra que mantenim cada any, s’imposa una revisió sensata de què vol dir seguretat i de quines coses volem defensar-nos.
Perquè, es pot discutir si és important o no per a la defensa d’un país disposar d’avions, carros i vaixells de combat. Però no és gens discutible que desatendre a la gent gran i a les famílies de malalts dependents, per exemple, suposa deixar en indefensió a persones que necessiten suport davant problemes ben reals i concrets que els afecten.
Barcelona, 20 de Maig de 2010
