El SIPRI publica avui les noves dades sobre transferències internacionals d’armes
El mateix dia que comença la Conferència final pel Tractat sobre Comerç d’Armes a les Nacions Unides, l’Stockholm International Peace Research Institut evidencia que les transferències internacionals d’armes convencionals van créixer un 17% entre els perídodes 2003-2007 i 2008-2012.
Nota de premsa – 18 de març de 2013
La Xina reemplaça el Regne Unit com a cinquè principal exportador mundial d’armes, segons el SIPRI
(Estocolm, 18 de març de 2013). La Xina s’ha convertit en el cinquè major exportador del món de grans armes convencionals, segons les noves dades sobre transferències internacionals d’armes publicades avui per l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI). Aquesta és la primera vegada que la Xina està entre els cinc principals exportadors d’armes des del final de la guerra freda. En general, el volum de les transferències internacionals de grans armes convencionals va créixer un 17 per cent entre els períodes 2003-2007 i 2008-2012.
Els cinc majors subministradors de les principals armes convencionals durant el període de cinc anys 2008-2012 van ser els Estats Units (30 per cent de les exportacions globals d’armes), Rússia (26 per cent), Alemanya (7 per cent), França (6 per cent) i la Xina (5 per cent). Aquesta és la primera vegada que el Regne Unit no està entre els cinc primers des d’ almenys el 1950, el primer any cobert per les dades del SIPRI. El desplaçament del Regne Unit per part de la Xina és el primer canvi en 20 anys en la composició dels cinc principals exportadors.
El volum de les exportacions de grans armes convencionals per part de la Xina va créixer un 162 per cent entre els períodes 2003 – 2007 i 2008 – 2012, i la seva proporció del volum d’exportacions internacionals d’armes va augmentar d’un 2 a un 5 per cent.
‘El creixement de la Xina s’ha degut principalment a les adquisicions d’armes a gran escala per part del Pakistan, afirma el Dr. Paul Holton, director del Programa de Transferències d’Armes del SIPRI. De tota manera, una sèrie d’acords recents indiquen que la Xina s’està consolidant com un subministrador significatiu d’armes per un nombre creixent d’importants països receptors.’
Les importacions asiàtiques reforcen capacitats navals
En el període 2008-2012 l’Àsia i Oceania van representar gairebé la meitat (47 per cent) de les importacions globals de grans armes convencionals. Els cinc principals importadors de grans armes convencionals a tot el món –l’Índia (12 per cent de les importacions globals), la Xina (6 per cent), el Pakistan (5 per cent), Corea del Sud (5 per cent) i Singapur (4 per cent), van ser tots de l’Àsia.
Recentment, diversos països de l’Àsia i d’Oceania han ordenat o anunciat plans per adquirir sistemes d’atac i de suport de llarg abast que els farien capaços de projectar el seu poder molt més enllà de les seves fronteres nacionals. L’any passat en particular, es va produir el lliurament d’un submarí nuclear de Rússia a l’Índia i la posada en marxa del primer portaavions de la Xina, Liaoning.
Altres actors regionals estan intentant establir o reforçar les flotes submarines, inclosos alguns països del sud-est asiàtic i Austràlia, que també està adquirint grans vaixells de guerra de superfície i avions de combat. Aquests esdeveniments es produeixen en un moment d’intensificació de les tensions respecte a disputes territorials als mars de l’est i del sud de la Xina.
L’austeritat afecta el mercat d’armes europeu
Els lliuraments a països europeus van caure un 20 per cent entre 2003-2007 i 2008-2012. Els estats europeus semblen disposats a abandonar o a reduir una sèrie de plans d’importació d’armes. Durant 2012, Itàlia i els Països Baixos van reduir les seves comandes d’avions de combat F-35 dels Estats Units, mentre que Bulgària, Croàcia i Romania van abandonar els seus plans per adquirir nous avions de combat a favor d’opcions de segona mà.
Molts estats europeus també estan intentant exportar avions de combat recent comprats que ja no es poden permetre mantenir. Per exemple, Portugal busca compradors per la seva nova flota d’F-16 i Espanya intenta vendre Eurofighter TyPhoons acabats de comprar.
‘Amb la crisi financera a Europa, la retirada de l’Iraq i la reducció de la presència a l’Afganistan, es probable que veiem com Europa intenta exportar un volum considerable d’equipament militar excedent’, assegura Mark Bromley, investigador sènior del programa de Transferències d’Armes del SIPRI.
Altres esdeveniments notables
• Rússia va realitzar el 71 per cent de les exportacions de grans armes a Síria el 2008-2012 i va continuar lliurant armes i munició el 2012.
• Els Estat àrabs del Golf van realitzar el 7 per cent de les importacions d’armes el 2008-2012. En les seves últimes adquisicions, un element important van ser els sistemes de míssils de defensa, amb comandes realitzades el 2011-12 per a Patriot PAC-3 i sistemes THAAD dels Estats Units.
• El 2012, van continuar els lliuraments de sistemes d’armes a Veneçuela com a part del seu programa de rearmament en curs. Rússia va realitzar el 66 per cent de les transferències a Veneçuela, seguida per Espanya (12 per cent) i la Xina (12 per cent)
• Les importacions dels estats del Nord d’Àfrica van augmentar un 350 per cent entre 2003-2007 i 2008-2012, una xifra que va ser gairebé l’única responsable de la duplicació (del 104 per cent) de les importacions d’Àfrica en el seu conjunt.
• Les importacions Subsaharianes van augmentar només un 5 per cent. La majoria de països a l’Àfrica Subsahariana van importar només un petit nombre de grans armes, però moltes d’elles es van usar en conflictes interns o en intervencions en conflictes en estats veïns, el més recent a Mali.
• Les importacions d’armes de Grècia han caigut un 61 per cent entre 2003-2007 i 2008-2012, desplaçant-se del lloc número 4 de la llista de països importadors al número 15. El 2006-10 Grècia va ser el principal receptor de les exportacions d’armes d’Alemanya i el tercer major receptor de les de França.
