L’any 2009 el Govern central va exportar material de defensa i de doble ús per un valor de més de 1.491 milions d’euros a països com Israel, Sri Lanka i Marroc entre d’altres
Diverses ONG, entre les quals la Fundació per la Pau, han fet públic un informe que analitza les exportacions espanyoles de material de defensa i doble ús durant el 2009. Segons l’estudi, les vendes d’armes van augmentar un 33,37% respecte el 2008 però si es tenen en compte únicament les vendes d’armament, aquestes van créixer un 44%. Tot i que les organitzacions valoren positivament els avenços que ha representant la Llei, alerten que encara s’estan exportant armes a països on hi ha conflictes armats, inestabilitat interna o on es produeixen violacions dels drets humans.
COMUNICAT DE PREMSA – 22 de juliol de 2010
L’ESTAT ESPANYOL CONTINUA VENENT ARMES A PAÏSOS ON LA LLEI HO PROHIBEIX
El Govern central va exportar el 2009 material de defensa i doble ús per valor de més de 1.491 milions d’euros a Israel, Sri Lanka i Marroc entre altres destinacions, segons un informe de diverses organitzacions
22 de juliol 2010. El Govern espanyol va realitzar el 2009 vendes de material de defensa i doble ús per valor de 1.491,77 milions d’euros. D’aquests, 1.346,5 milions procedeixen de material de defensa, 99,12 de material de doble ús i 46,13 d’altre tipus de material, segons assenyala l’informe Análisis de las exportaciones españolas de material de defensa y doble uso 2009 publicat avui i realitzat per Amnistia Internacional, Intermón Oxfam, Fundació per la Pau i Greenpeace amb l’assistència de l’Institut d’Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH).
“Les vendes van augmentar un 33,37% respecte a 2008. Però si es tenen en compte únicament les vendes d’armament, aquestes es van incrementar un 44%. El que es tradueix en la major xifra d’exportacions d’armes des que es realitzen aquest tipus de controls”, assegura Francisco Yermo d’Intermón Oxfam.
No obstant això, les organitzacions mantenen la seva valoració positiva de la Llei sobre el Control del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús. Així, l’informe assenyala els avenços en la transparència de les dades d’exportacions i en la informació individualitzada sobre les denegacions de vendes, dos dels aspectes més positius de l’aplicació de la norma.
“Les estadístiques de 2009 inclouen informació detallada sobre les exportacions realitzades en material de defensa per un import superior a 10 milions d’euros. Actualment, el nombre de països i operacions dels quals es té informació més detallada és més elevat que abans”, afegeix Yermo.
Pel que fa a les denegacions d’autoritzacions de venda, l’estudi destaca positivament la informació individualitzada aportada en els casos de Costa Rica, Geòrgia i Síria. Durant l’any passat es van revocar quatre llicències d’armes lleugeres a Costa Rica per risc de desviament no autoritzat o reexportació, una llicència d’armes anticarro i municions a Geòrgia per risc de trencar la pau, la seguretat i l’estabilitat regional, i un equip de descontaminació a Síria pels dos motius anteriors.
“A més, el Govern ha aportat informació sobre les denegacions en cartutxos de caça per a Guinea Conakry, un cop es va decretar l’embargament internacional corresponen, i en les referents a la venda de material de doble ús a Egipte, Iran, Pakistan, Síria i Iemen”, diu Sabina Puig, d’Amnistia Internacional.
El més alarmant és que s’han seguit exportant quantitats molt significatives de material de defensa i de doble ús a destinacions preocupants perquè estan en conflicte armat, pateixen situacions de greu inestabilitat interna o s’hi produeixen violacions dels drets humans, entre altres motius. “Aquestes operacions s’haurien de denegar d’acord amb la Llei, ja que aquesta especifica clarament en el seu article 8 les destinacions on no s’hauria de vendre material d’aquest tipus”, assenyala el portaveu de Fundació per la Pau, Jordi Armadans.
Alguns d’aquests països als quals Espanya va vendre armes el 2009 són: Angola, Aràbia Saudita, Bolívia, Colòmbia, Estats Units, Geòrgia, Ghana, Guinea Conakry, Indonèsia, Iran, Israel, Líban, Malàisia, Marroc, Pakistan, Sri Lanka, Sudan, Tailàndia, Turquia i Veneçuela. Si bé el Govern ha identificat “destinacions d’especial sensibilitat” les organitzacions troben a faltar que el Govern inclogui en la llista Colòmbia, la Xina, Indonèsia, Iran i el Marroc.
Israel: exportacions que s’allunyen de les bones pràctiques
Israel va cometre crims de guerra i altres violacions del dret internacional a la Franja de Gasa durant l’ofensiva militar Plom Fos, desenvolupada entre el desembre de 2008 i el gener de 2009. Hi van morir més de 1.380 palestins, entre els quals hi havia centenars de civils, inclosos més de 330 nens i nenes. Durant el 2009, les forces israelianes van continuar imposant severes restriccions a la llibertat de circulació de la població palestina ocupada, obstaculitzant el seu accés a serveis essencials i sovint van impedir l’entrada d’assistència humanitària i ajuda internacional a Gasa. Aquestes restriccions han continuat al llarg de 2010. D’altra banda, el 31 de maig de 2010, les forces armades israelianes van atacar una flota que transportava ajuda humanitària en aigües internacionals davant la costa de Gasa, causant la mort de 10 activistes.
El 2009, l’Estat espanyol va realitzar exportacions a Israel per un valor d’uns 800.000 euros, dels quals 624.000 van correspondre a la categoria 4 (bombes, torpedes, coets i míssils), i més de 120.000 a cartutxos d’escopeta. Del total, un 78% es va dirigir a les Forces Armades del país. El Ministeri d’Indústria Comerç i Turisme (MITC) justifica aquestes operacions argumentant que les Forces Armades israelianes no són el destinatari final d’aquestes exportacions, sinó que el destí real està relacionat o amb l’OTAN o amb Espanya.
“És preocupant el volum d’operacions d’exportació que es va autoritzar durant 2009 però que no es van realitzar: 2,8 milions d’euros, dels quals 2,5 milions pertanyen a la categoria 4 (bombes, torpedes, coets i míssils). És possible que aquestes operacions s’estiguin realitzant precisament ara”, conclou Mabel González de Greenpeace.
L’informe recull que, segons un estudi realitzat per Justícia i Pau, en els deu anys de vigència del Codi de Conducta europea sobre exportacions de material de defensa (1998-2008, any en què va passar a convertir-se en Posició Comuna), els Estats membres han denegat 260 llicències d’exportació de material de defensa a Israel. Entre 2000 i 2008, però, Espanya va autoritzar 109 llicències, sense que consti que hagin existit denegacions.
Sri Lanka: prevenir abans que “curar”
Espanya va realitzar el 2009 exportacions per valor de 102.000 euros en la categoria 4 (bombes, torpedes, coets i míssils) destinades a les Forces Armades de Sri Lanka. A més, es van autoritzar vendes per 1.290.000 d’euros en la mateixa categoria tot i la situació de conflicte del país asiàtic.
El maig de 2009 la guerra entre el Govern de Sri Lanka i els Tigres Tàmils va entrar en la seva fase final. Durant aquest període les dues parts van cometre crims de guerra i greus violacions dels drets humans de persones desplaçades (desaparició forçada, execucions extrajudicials, tortura i maltractaments, reclutament forçós, violència sexual). Segons les Nacions Unides, entre el gener i el maig van morir més de 7.000 civils i altres 14.000 van resultar ferits.
El MITC va decidir no autoritzar més operacions a Sri Lanka a partir del maig. Encara que les organitzacions ho valoren positivament, consideren que aquest comportament reflecteix un enfocament reactiu al problema, en comptes del preventiu que seria desitjable.
“Evidentment és important no concedir més autoritzacions d’exportació quan el conflicte ja és obert, però això no és suficient. Seria recomanable analitzar cada operació cas a cas, tenint en compte informes seriosos i creïbles sobre la situació de cada país de destinació per tal de denegar exportacions quan hi hagi risc que es puguin utilitzar per violar els drets humans o el Dret Internacional Humanitari, en funció de la situació del país receptor, de les garanties rebudes d’ús final, etc.”, apunta Sabina Puig d’Amnistia Internacional.
Altres destinacions preocupants
• El Marroc va augmentar el 2009 els atacs contra la llibertat d’expressió, d’associació i reunió en relació amb qüestions considerades sensibles per a la seguretat interna i externa de l’Estat, segons Amnistia Internacional. A més les autoritats van intensificar les restriccions imposades als qui propugnaven l’autodeterminació del Sàhara Occidental. No obstant això, l’any passat es van realitzar exportacions de més de 30 milions d’euros, entre elles 28 milions en vehicles terrestres, i 1,7 milions en aeronaus. A més, es van autoritzar 50 milions més en aeronaus. Es desconeix quin tipus de garanties ha rebut el Govern espanyol de què aquest material no serà utilitzat en accions que puguin vulnerar els drets humans.
• Guinea Conakry va ser durant l’any 2009 una destinació preocupant. El 2008 hi va haver un cop d’Estat condemnat per la comunitat internacional i el país va ser fins i tot suspès de la seva participació a la Unió Africana. El setembre de 2009, la policia va reprimir una manifestació de manera brutal i es va cobrar la vida de més de 150 persones. La Comunitat Econòmica d’Àfrica Occidental (CEDEAO) va imposar el 17 d’octubre un embargament d’armes al país que va ser seguit d’un altre de la Unió Europea, deu dies més tard. No obstant això, durant 2009, Guinea Conakry va comprar a Espanya cartutxos d’escopeta per un valor de 4,1 milions d’euros, els destinataris van ser empreses privades. 3.200.000 més van ser autoritzats pel mateix concepte. L’exportació de cartutxos d’escopeta a aquest país és molt preocupant per les possibilitats que contribueixi a empitjorar la situació de tensió interna existent o fins i tot puguin passar a mans de les forces de seguretat.
• Tailàndia va viure una greu inestabilitat interna l’any passat any. L’estat d’excepció i els enfrontaments entre manifestants i l’exèrcit han continuat durant 2010. En diverses ocasions es va establir l’estat d’emergència i es va invocar la llei de seguretat interna i la policia va utilitzar foc real contra els manifestants, fet que va causar un gran nombre de ferits. Hi va haver greus abusos contra els drets humans per part de les forces de seguretat i d’insurgents armats en el marc del conflicte al sud del país, que ja s’ha cobrat 4.000 vides en els últims sis anys, afectant especialment la població civil. Les organitzacions han reclamat reiteradament que es suspenguin les exportacions a aquest país. No obstant això, es van vendre més de 155.000 euros en armes de calibre inferior a 20 mm. El seu destinatari van ser les Forces Armades. Segons l’informe del MITC, es tracta de recanvis per a aeronaus i recanvis per a armes petites, destinats a l’Armada. Igualment es van autoritzar exportacions per més de 50 milions d’euros, corresponents a aeronaus.
Celebració de la sessió preparatòria del Tractat Internacional sobre el Comerç d’Armes
Mentre es presenta aquest informe sobre les exportacions espanyoles el 2009, s’està celebrant a la seu de l’ONU a Nova York el primer període de sessions del Comitè Preparatori per a un Tractat sobre el Comerç d’Armes, que finalitzarà demà divendres 23 de juliol. És la primera deliberació formal entre Estats sobre el contingut del Tractat proposat. El Comitè Preparatori celebrarà tres períodes de sessions al llarg de 2011 i 2012, seguits d’una conferència per a la negociació del Tractat el 2012.
Les organitzacions que donen suport a un Tractat sobre el Comerç d’Armes demanen que aquest sigui un instrument internacional estricte i efectiu, jurídicament vinculant que agrupi i consolidi les obligacions que han de complir actualment els Estats en virtut del dret internacional. Si s’aplica bé, el Tractat reduirà el cost humà de la proliferació d’armes convencionals. Impedirà que els proveïdors d’armes sense escrúpols trobin el punt feble dels sistemes de subministrament, i garantirà que tots els exportadors i importadors d’armes s’atenen a estrictes normes comunes sobre l’ús, la gestió i la transferència d’armes, el que farà possible un món més segur.
