Avui s’inaugura una nova edició del Saló de l’Ensenyament i, una altra vegada, les Forces Armades hi seran presents. Una decisió que ens sembla incomprensible i que any rere any qüestionem.
Per què?
No es pot parlar de la funció militar com si fos una opció de futur professional més, deslligada de la realitat i el context social i polític en el que ens movem.
Desenes de conflictes armats es troben oberts en diversos punts del planeta. Centenars de milers de persones moren cada any per violència armada. Una despesa militar elevadíssima contrasta amb la precarietat dels pressupostos socials. Acabem de saber que el comerç d’armes, amb conseqüències devastadores, continua creixent i ocupant més pes en les transferències comercials internacionals.
No, la guerra no és una broma. És una cosa molt seriosa, amb impactes i conseqüències gravíssimes per a la població civil d’arreu del món. Especialment, per cert, per a dones, infants i joves.
El paper de l’Exèrcit en el nostre món ha de tenir espai en l’ensenyament, sí. Però per a fer-ne una avaluació crítica i veure quin paper ha de tenir en la construcció d’un món més segur, just i en pau. No per amagar la seva funció i vestir-la com una opció professional innòcua i innocent.
Ensenyar passa per moltes coses. Entre elles qüestionar la cultura de la violència i el militarisme. I les persones i institucions que s’encarreguen de l’Ensenyament haurien de ser les primeres a tenir-ho present.
BON DIA BENVOLGUTS, OJALÀ HI HAGUESSIN AL MON MOLTES PERSONES COM VOSALTRES. US FELICITO DE TOT COR
QUE DEU US BENEEIXI
És cert que es presenta, cada cop més, la carrera militar com una opció professional. Es fa també a d’altres països. Conec el cas de U.S.A, si fas un servei a l’exercit del païs com a soldat, l’estat et paga la carrera universitària. Que absurd! Te la pagaran després d’haver participat en un conflicte bèlic, en molts casos, justificat per mentides i sense saber-ne el motiu real. O potser mores i què et pagaran aleshores. És posible que per influència ara l’exèrcit és una opció més de formació o de carrera professional. Estic d’acord en el plantajament que feu sobre com hauria de ser l’educació ja que en molts casos la gent s’hi apunta per una qüestió, inexplicable per a mi, de gust pel risc, gust per les armes, gust per l’uniforme, gust per una imatge falsa de poder i viure l’adrenalina al 100%. Per això, s’ha d’insistir en l’educació que proposeu perquè s’ha de respetar la llibertat de pensament i expressió, no obstant és difícil quan aquesta llibertat és l’actractiu per la violència i per l’ “aventura” de la guerra. Necessitem un altre enfocament. Dono suport al vostre plantejament de com a de ser l’opció de l’exèrcit dins l’ensayament.