La Fede.cat, juntament amb entitats de pau i drets humans, entre les quals FundiPau, impulsa el manifest ‘Drets i llibertats’ en el qual es reclama la derogació de la Llei Mordassa i la reforma del codi Penal.
El manifest el poden signar tant persones com entitats.
La reforma del Codi Penal i la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana (Llei Mordassa) fa tres anys ha suposat una regressió de drets i llibertats, segons denuncia Amnistia Internacional en el seu darrer informe. Conforme a AI, el 2016 es van interposar 34.000 sancions relacionades amb l’exercici del dret a reunió pacífica, d’expressió i d’informació. A això se suma l’abús de la presó preventiva per part del poder judicial. Els noms de Pablo Hasél, Valtonyc, La Insurgencia, Helena Maleno, els titellaires madrilenys o Cassandra Vera, així com Jordi Cuixart, Jordi Sánchez o els nois d’Altsasu, són alguns exemples del retrocés democràtic.
En relació a aquesta regressió de drets i llibertats a l’Estat espanyol, reflex preocupant del que succeeix a altres parts del món, la iniciativa es va presentar el 4 de juliol en roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Barcelona amb Tere Palop, vicepresidenta de Lafede.cat i Jordi Armadans, director de Fundipau.
També hi han participat alguns signants del manifest com Llúcia Ramis, periodista i escriptora; Carol López, directora teatral; Marina Rossell, cantant; Xavier Antich, filòsof, Marc Parrot, productor musical i Axel Pi, cantant.
La llista de signatures és una mostra de la transversalitat del text i les seves demandes en un context de polarització ideològica. Entre els signants hi ha Ignacio Escolar, Mònica Terribas, Maruja Torres, Leticia Dolera, Victòria Camps, Marina Garcés, Gemma Nierga, Jordi Évole, Óscar Camps, i Josep Ramoneda.
Lafede.cat, federació d’ONG de pau, drets humans i cooperació, impulsa aquest manifest des de l’experiència de treball per la pau i el diàleg arreu i amb l’objectiu de teixir ponts.
Manifest
Les persones que signem aquest manifest tenim opinions diverses sobre molts aspectes de l’actualitat política.
Malgrat tot, compartim una profunda inquietud davant de fets que retallen drets i llibertats fonamentals, una situació que es va aguditzar amb l’aprovació de la Llei de Seguretat Ciutadana (coneguda com a ‘Llei Mordassa’) i la reforma del Codi Penal, i que s’ha intensificat amb registres, imputacions, judicis i sentències per opinions i accions. Les recents propostes d’ampliar els supòsits de la cadena perpètua significarien una nova mesura d’enduriment del Codi Penal.
Ens inquieta que, cada cop més, persones de tota mena (periodistes, humoristes, tuitaires, sindicalistes, artistes, mestres, informàtics, activistes, rapers, mecànics, etc.) estiguin sent investigades o condemnades per accions o opinions que constitueixen un lliure exercici de la llibertat d’expressió i de manifestació.
Veiem amb preocupació la criminalització de l’activisme pels drets humans, com és el cas de la periodista Helena Maleno en el seu treball a la Frontera Sud de l’Estat, o altres casos ocorreguts a Itàlia o Grècia, i tot això en un context de polítiques racistes amb la població immigrada i refugiada.
Considerem totalment injustificades i innecessàries situacions de presó preventiva com les patides pels joves d’Altsasu o per Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i la dels representants de les institucions catalanes.
En els darrers mesos, entre altres casos, hem vist amb preocupació les sentències de presó per al raper Valtonyc o el grup de La Insurgencia, el segrest del llibre ‘Fariña’ o com ARCO retirava una obra d’art pel seu contingut polític. Aquest darrer exemple, per cert, és un símptoma inquietant del clima d’autocensura ‘preventiva’ que es pot generar si es continua amb aquesta dinàmica general de repressió.
Ens alarma la facilitat amb la qual es pretén forçar la realitat, tipificant moltes accions com a delicte d’odi, de sedició, de rebel·lió o de terrorisme entre d’altres. Així, s’acusa a Maleno i altres activistes humanitaris de tràfic il·legal de persones quan intenten evitar la pèrdua de vides humanes al mar o, en el cas català, es parla de violència quan les manifestacions van ser pacífiques.
Ens espanta que, a més de la repressió exercida en cada cas, amb totes aquestes situacions s’intenti i s’aconsegueixi minar la capacitat de la ciutadania per, organitzada col·lectivament, transformar realitats socials per mitjans pacífics.
Considerem que la llibertat d’opinió i expressió, la llibertat de manifestació, el dret a la protesta no-violenta, etc. són drets fonamentals que han de ser preservats per a una bona salut democràtica.
En conseqüència, manifestem la nostra preocupació per aquesta escalada en l’ús d’instruments judicials que, en el marc d’un sistema polític democràtic, persegueixen silenciar la crítica i exigim la derogació de la Llei de Seguretat Ciutadana i la limitació de l’ús de la presó provisional.
