La societat civil d'arreu del món es mobilitza per reivindicar un Tractat sobre Comerç d'Armes eficaç i vinculant
Amnistia Internacional, la Fundació per la Pau i Intermón Oxfam han organitzat actes simultanis en dos mercats a Barcelona i a Madrid per denunciar la manca de regulació internacional del comerç d'armes. A Barcelona, l'actriu Anna Sahún s'ha convertit per una estona en una venedora d'armes al Mercat de la Concepció. Amb aquest acte, les ONG volen reclamar un Tractat sobre Comerç d'Armes sòlid i vinculant.
Llistat d'entitats, institucions i persones que dónen suport al Tractat sobre Comerç d'Armes
Nota de premsa – 27 de juny de 2012
Mobilització internacional per una regulació del comerç d’armes eficaç i sòlida
La societat civil surt al carrer per donar suport a un Tractat Internacional sobre Comerç d'Armes (TCA) que salvi vides
A l’Estat espanyol, la societat civil, el Congrés, vuit parlaments autonòmics i mig centenar d’ajuntaments donen suport a un TCA “a prova de bales”
Dilluns que ve, 2 de juliol de 2012, pot ser un dia històric. Aquest dia comença a Nova York la conferència convocada per les Nacions Unides per adoptar un text que estableixi un Tractat Internacional sobre Comerç d'Armes (TCA). La conferència suposa la culminació d’un treball iniciat fa deu anys per ONG d’arreu del món demanant una regulació del comerç internacional d’armes que impedeixi que aquestes siguin utilitzades per cometre o propiciar greus violacions de drets humans o que puguin exacerbar conflictes i frenar la lluita contra la pobresa.
Avui, uns dies abans d’aquesta data, la societat civil mundial demostra de forma contundent la seva posició a favor d’un TCA “a prova de bales”, sortint al carrer en ciutats com Nova York, Washington, Londres, Barcelona o Madrid per reclamar als seus governs que aprovin una regulació efectiva del comerç internacional d’armament.
A l’Estat espanyol, la postura del Govern i la mobilització de la societat civil prèvia a la celebració de la conferència, ha demostrat que la població espanyola està decididament a favor d’un Tractat sobre Comerç d'Armes que salvi vides.
Els representants polítics han mostrat el seu ferm suport a un TCA sòlid, que les organitzacions socials els demanen que mantinguin. El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha afirmat públicament que el govern dóna suport a una regulació internacional del comerç d’armes que impedeixi violacions dels drets humans. L’existència d’un Tractat global facilitarà a Espanya l’aplicació dels articles de la llei espanyola d’exportació d’armes del 2007.
El Congrés dels Diputats, els parlaments autonòmics d’Aragó, Canàries, Catalunya, Euskadi, Illes Balears, Múrcia, Navarra i València, mig centenar d’ajuntaments, diputacions, cabildos insulars i institucions com l'Ararteko (Defensor del Poble Basc) han aprovat mocions o declaracions institucionals a favor del tractat.
Les ONG també han recollit, presencialment o a través de les seves pàgines web, 30.000 signatures demanant al Govern central, i als dels països que són els principals exportadors d’armes, que la conferència que comença la setmana que ve serveixi per aprovar un TCA eficaç.
La campanya a favor d’un TCA que inclogui garanties per als drets humans, liderada a Espanya per Amnistia Internacional, la Fundació per la Pau i Intermón Oxfam, ha aconseguit les adhesions de nombroses ONG i personalitats públiques.
Des del punt de vista de la societat civil, el Tractat Internacional sobre Comerç d'Armes ha d’incloure una regla d’or: la garantia que no s’autoritzin transferències d’armes quan existeixi un risc substancial que puguin arribar a ser utilitzades per cometre o facilitar violacions i abusos de drets humans.
Un tractat que incorpori aquesta garantia contribuiria decisivament a evitar nombroses violacions i abusos contra els drets humans ja que, segons dades d'Amnistia Internacional, prop del 60% de les violacions i abusos documentats en els seus informes tenen a veure amb l’ús d’armes.
D’altra banda, segons un informe d’Oxfam, els conflictes armats costen a Àfrica 18.000 milions de dòlars a l’any. La mateixa quantitat que reben en ajuda anualment. Cal tenir en compte que el 95% de les armes més usades en els conflictes africans – els derivats del fusell Kalashnikov – es produeixen fora del continent.
Aquest impacte positiu que tindria el Tractat per a la vida de milions de persones en tot el món, seria especialment important en el cas de les dones que han de plantar cara a la destrucció o al robatori dels mitjans de subsistència que posseeixen en contextos de violència armada i han estat objecte de la violència sexual en el marc de conflictes armats. També per als nens soldat, que encara existeixen en almenys 14 països del món.
La societat civil espera que els seus representants polítics tinguin ara el coratge i la capacitat de lideratge per aprovar una regulació del comerç internacional d’armes que protegeixi els drets humans.
Per a Maria Cañadas, presidenta d’Amnistia Internacional a Catalunya, “està clar que el comerç irresponsable i mal regulat d’armes fomenta greus abusos contra els drets humans i conflictes a tot el món. Ara podem revertir aquesta situació”.
Segons Francesc Mateu, director d’Intermón Oxfam a Catalunya, la manca de regulació del comerç d’armes fa que “milions de persones es vegin obligades a fugir de les seves llars. A més, es deneguen serveis sanitaris i educatius i es destrueixen mitjans de subsistència, condemnant a molta gent a la pobresa”.
Xavier Masllorens, president de la Fundació per la Pau, representant a Espanya de IANSA (sigles angleses de Xarxa Internacional d'Acció sobre les Armes Lleugeres), assegura que “el món necessita un TCA sòlid que inclogui totes les armes convencionals, inclosa la munició perquè realment permeti salvar vides humanes”.
Informació de context
Diverses organitzacions van llançar el 2003 la campanya Armes sota Control. Tres anys després, el 2006, 153 governs van aprovar a les Nacions Unides la resolució que obria el camí cap a l’adopció d’un Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes. La conferència de juliol de 2012 és l’etapa clau d’un llarg procés.
El 2010, el valor total de les transferències internacionals reals d’armes convencionals en el món, segons les estadístiques nacionals, va ser, aproximadament, de 59.200 milions de dòlars nord-americans.
Aquest valor no inclou els lliuraments d’una sèrie de països amb exportacions grans o mitjanes d’armes, com el Regne Unit, Irlanda, Bèlgica, el Canadà, Polònia, Grècia o Sèrbia, a causa de la falta de dades.
Alguns grans fabricants i exportadors d’armes, com la Federació Russa i la Xina, així com molts fabricants mitjans o petits d’armes convencionals, no publiquen les seves dades sobre transferències internacionals d’armes convencionals.
La UE, la majoria dels països africans i d'Amèrica Llatina donen suport, de moment, a la inclusió de la “regla d’or” dels drets humans i a la necessitat d’adoptar un tractat sòlid. Les ONG que convoquen aquesta mobilització internacional esperem que mantinguin el seu compromís fins al final. No obstant això, existeixen poderosos interessos contraris a una regulació forta del comerç internacional d’armes.
Diversos governs, entre ells Rússia, Egipte, la Unió dels Emirats Àrabs, Pakistan i Cuba, s’oposen a la inclusió d’una prohibició de les exportacions d’armes quan hi hagi un risc substancial que puguin ser utilitzades per a cometre o emparar violacions i abusos de drets humans. Uns altres com la Xina i els EUA volen que es rebaixin els criteris de drets humans.
Algunes conseqüències de la manca de regulació del comerç internacional d’armes:
• Des de 1989 fins a 2010, un total d'entre 886.414 i 1.253.463 persones van perdre la vida directament en morts relacionades amb combats en un total de 523 conflictes armats
• estatals i no estatals, el que suposa una mitjana de 56.975 morts a l’any. Són dades del Programa de Dades sobre Conflictes de Upsala.
• Entre 794.000 i 1.115.000 persones van perdre directament la vida en morts relacionades amb combats en 131 conflictes armats, el que equival a una mitjana de 50.681 morts a l’any. Hi va haver moltes més morts causades pels efectes indirectes d’aquests conflictes, que resulten difícils de calcular. Per exemple, el 2008, la Decalaració de Ginebra va calcular una mitjana d‘almenys, 200.000 morts indirectes a l’any a causa de conflictes armats.
• Entre el 1989 i el 2010, hi va haver violència armada unilateral perpetrada contra civils per les forces armades governamentals i per grups armats formalment organitzats en 74 països. Aquesta violència va provocar entre 699.837 i 1.201.224 morts. Això suposa una mitjana de 54.601 morts a l’any, segons l’estimació més alta.
• El 42 per cent dels homicidis globals són comesos per individus i bandes delictives que utilitzen armes de foc, segons l'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (ONUDD). El 2010, 199.000 dels 468.000 homicidis comesos en el món es van dur a terme amb armes de foc.
• Almenys el 60 per cent de les violacions de drets humans documentades per Amnistia Internacional en una mostra de 10 anys està relacionada amb l’ús d’armes petites i lleugeres.
• El 2011 hi havia almenys 14 països en situació de conflicte armat en els quals les parts enfrontades recorrien a la “utilització de nens, l’assassinat i la mutilació de nens, les violacions i altres actes de violència sexual contra nens", segons el secretari general de l'ONU.
• El 2010, només 90 països tenien regulació i control nacional sobre la importació d’armes petites i lleugeres.
• El 2010 hi havia 27,5 milions de persones desplaçades internament a conseqüència de conflictes armats.
• Al final del 2010, 43,3 milions de persones s’havien vist obligades a abandonar les seves llars a conseqüència de conflictes armats i de persecució.
