Entrevista publicada en el Butlletí 106 de FundiPau
“Els guanyadors del premi Nobel de la Pau haurien de ser activistes per la pau i creure en el desarmament general i complet”
Fredrik S. Heffermehl (Rena, Noruega, 1938) és advocat, llicenciat en dret per la Universitat d’Oslo i Master of Laws per la Universitat de Noya York. Des de 1984 és un reconegut activista per la pau mundial i el desarmament. Va ser president de la Norwegian Peace Council i vicepresident de l’International Peace Bureau. Actualment és vicepresident de la International Association of Lawyers Against Nuclear Weapons. Acaba de publicar el llibre La voluntad de Alfred Nobel.¿Qué pretendía realmente el Premio Nobel de la Paz? amb l’editorial Icaria.
Quina era la intenció original d’Alfred Nobel amb la creació del Premi Nobel de la Pau?
La intenció de Nobel era abolir el militarisme. Si errem en aquest objectiu en plena era nuclear podríem ser tots destruïts en un harmagedon nuclear.
Alfred Nobel va dedicar el seu “premi per als campions de la pau” al moviment pacifista que lluita per un pla específic de pau. El seu premi no és per a la pau en general, és per a aquells activistes per la pau que tenen per objectiu eliminar el militarisme del món.
Per què va deixar a Noruega la tasca d’escollir el premi de la Pau?
Nobel va escollir professionals perquè s’ocupessin de la selecció dels guanyadors dels seus premis: metges, científics, l’Acadèmia Sueca (de les lletres). A la dècada de 1890, el Parlament de Noruega era la millor Acadèmia de Pau que podia trobar, liderava el suport a les noves idees de pau. Desafortunadament, les idees de pau de Nobel s’han convertit en una posició dissident en el món d’avui. La majoria política a Noruega està a favor d’unes forces militars fortes i de mantenir la seva lleialtat amb l’OTAN i per servir a aquesta nova visió s’ha apropiat del premi amb què Nobel va intentar servir la causa de l’abolició del militarisme.
Quina ha estat l’evolució del Premi al llarg dels anys?
En les primeres dècades, els noruecs encarregats d’atorgar el premi eren ben conscients que, per crear-lo, Nobel s’havia inspirat en l’activista per la pau austríaca Bertha von Suttner i en les seves idees, a les quals ell havia promès donar suport. El 1914 va ser un any crucial. Suttner va morir pocs mesos abans que esclatés la Primera Guerra Mundial, un conflicte que va suposar un cop molt dur a les seves idees de pau i del qual el moviment pacifista no es recuperaria mai del tot. Des d’aleshores el premi ha anat en constant decadència. Avui els noruecs encarregats d’atorgar-lo l’utilitzen per promoure exactament el contrari del pla de pau a què Nobel volia donar suport. Els membres del comitè són amics del militarisme i haurien des ser amics de la pau.
Què n’opina dels recent premiats, Barack Obama i la Unió Europea?
N’hi ha que encara proclamen que “si vols la pau, prepara la guerra” una frase que Suttner qualificava com a “vell i ximple eslògan romà” (altrömischen Idiotensatz). Tant Obama com la Unió Europea tenen aquesta visió, que obliga a generar noves guerres. Obama estava al càrrec de dues guerres quan va rebre el Nobel de la Pau, i els líders de la UE van viatjar directament de la cerimònia on van rebre el premi de desarmament a una reunió a Brussel•les on van adoptar nous acords per millorar la seva força militar.
I del guardó del 2013 a l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques (OPCW)?
El premi és per a reconèixer un canvi polític. S’hauria d’haver atorgat a persones que lluiten per allò que Nobel en el seu testament anomenava “crear la fraternitat de nacions (desarmades)”, no a buròcrates que implementen tractats que ja estan fets. La OPCW no té com a objectiu abolir el militarisme.
Com ha reaccionat el Comitè Nobel a les crítiques que han generat algunes de les seves controvertides decisions?
El problema és que els parlamentaris noruecs s’han fet càrrec del premi però ignoren la intenció d’Alfred Nobel. Ells trenquen la llei i ignoren les crítiques. En la seva gestió del Premi Nobel de la Pau, el president del Comitè Nobel, Thorbjørn Jagland, està actuant amb una indiferència descarada respecte els valors de la democràcia i la norma del dret, i no hauria de ser reelegit com a Secretari General del Consell d’Europa.
A qui li hauria donat vostè el Premi Nobel de la Pau?
Els guardonats haurien de ser activistes per la pau i creure en el desarmament general i complet. En el meu llibre La voluntad de Alfred Nobel.¿Qué pretendía realmente el Premio Nobel de la Paz? he llistat centenars d’activistes que mereixerien ser tinguts en compte. Un exemple a Espanya: Federico Mayor Zaragoza, és un defensor entusiasta del desarmament.
Un desig.
El militarisme és un sistema fort i dinàmic amb un enorme poder polític. Mai aconseguirem un canvi real amb petits passos, un armistici per aquí, una abolició d’armes per allà. Per aconseguir un canvi real s’ha de trencar amb el militarisme i tots els països haurien de cooperar en un tractat per abolir totes les armes. És extremadament ambiciós, però imagineu el que aquesta idea faria per a un món millor!
