Coincidint amb la celebració, demà divendres, del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau, que commemora laniversari de la mort de Gandhi, la Fundació per la Pau fa pública la Declaració Podem i hem de superar la violència i construir una cultura de pau. Aquest document, redactat amb motiu de la celebració dels 25 anys de lentitat, reconeix la tasca feta en tot aquest temps però, sobretot, apunta els principals reptes pendents i les vies dactuació més eficaces. La reforma del sistema dinstitucions internacionals, la cerca de solucions duradores per als conflictes enquistats, i avançar cap el desarmament, són algunes de les propostes. Però lingredient imprescindible per avançar cap a la pau és, sens dubte, la conscienciació i la mobilització de la ciutadania.
El text compta ja amb el suport de més de trenta personalitats de làmbit nacional i internacional vinculades amb el treball per la pau. Ara, la Fundació per la Pau demana als ciutadans i ciutadanes que se sumin a la declaració a través de la seva plana web: www.fundacioperlapau.org/25anys/signar25anys.php
DECLARACIÓ AMB MOTIU DEL 25è ANIVERSARI
DE LA FUNDACIÓ PER LA PAU
Podem i hem de superar la violència i construir una cultura de pau
La Fundació per la Pau celebra 25 anys de treball continuat a favor de la instauració duna cultura de pau. Convocades i convocats amb motiu de les seves Jornades El treball per la pau: nous reptes, noves eines, aprofitem per constatar el camí recorregut, felicitar-nos pels èxits obtinguts i alertar dels immensos reptes pendents.
Sens dubte, el món, en 25 anys, ha canviat molt. També pel que fa a una dimensió tan essencial per a la vida de les persones com les condicions i les possibilitats de la pau. Han sorgit nous escenaris, shan revelat nous perills i shan obert, també, noves possibilitats i oportunitats per anar avançant cap a la consolidació duna cultura de pau.
De la Guerra Freda hem acabat assistint en els darrers anys a un lideratge quasi imperial. Algunes potències emergents sembla que volen entrar en escena seguint aquest model. Però el canvi real shauria de basar no en afegir més lideratges de caire unilateral, sinó en construir una autèntica multilateralitat que descansi en els principis de justícia, drets humans, aprofundiment democràtic i resolució noviolenta dels conflictes. Per això, cal abordar una profunda reforma del sistema dinstitucions internacionals vigents.
Els escenaris de violència armada al món (des de Palestina a Afganistan, passant per Txetxènia, Sudan, Colòmbia, Congo o Iraq) són una inacceptable font de sofriment per a milions de persones. Per respecte cap a elles, per responsabilitat i amb lobjectiu davançar cap a un món més segur, devem abordar aquests conflictes, evitar el seu enquistament i aportar solucions sensates i duradores, incompatibles amb intervencions militars que, com ja vam advertir, shan revelat tan inútils com costoses.
En un moment de forta crisi econòmica global, és més necessari que mai recordar lespectacular sobredimensió de la despesa militar. Ahir amb lexcusa de la Guerra Freda, avui amb lexcusa de la guerra contra el terror, acceptem de forma resignada el desviament, any rere any, dimmensos recursos econòmics, tècnics, científics i humans tan necessaris per al desenvolupament humà, la seguretat alimentària, la salut o la protecció del medi ambient.
En aquest sentit, les recents iniciatives exitoses en làmbit del control armamentístic han desperonar-nos a avançar cap al desarmament, fent especial menció en la necessitat de posar sota control global el comerç darmes, així com parar atenció tant a les armes nuclears (les més mortíferes en potència) com a les armes lleugeres (les més mortíferes en realitat).
El foment de la pau i la noviolència, lafavoriment de condicions de diàleg i lextensió de leducació per la pau són eines essencials per promoure un imprescindible canvi de paradigma: de la cultura de la violència a la cultura de la pau.
Les persones podem fer-hi molt
A nivell individual, aprenent a resoldre els conflictes quotidians de forma dialogada, cooperada i noviolenta. Però també atenent a la dimensió col·lectiva de tota persona. La nostra força, organitzada a través dONG i campanyes, i la nostra opinió, expressada de forma pública, pot moure decisions polítiques, ajudar a enderrocar velles estructures i avançar escenaris.
En aquests darrers 25 anys hem assistit a la creació del Tribunal Penal Internacional, la prohibició de les mines antipersona o limminent acord contra les bombes de dispersió. A lEstat espanyol, sha posat fi al servei militar obligatori o sha reduït la forta militarització de la recerca científica. A Catalunya, a més de visibilitzar-se una gran expressió popular favorable a la pau, shan assentat les bases duna política pública de pau a partir dallò disposat en la pionera Llei de Foment de la Pau.
Tot això ha estat possible, sens dubte, per la conscienciació i mobilització de la ciutadania. Sense aquesta presa de consciència i aquesta mobilització, no haguéssim aconseguit aquests èxits. Sense aquesta necessària conscienciació i mobilització no serem capaços dafrontar els reptes pendents: guerres, violència, militarisme, pobresa, vulneració de drets humans, etc.
Per això, cridem a la implicació activa en el treball per la pau: totes i tots (persones, ONG, escoles, ajuntaments, universitats, governs, mitjans de comunicació, etc.) poden, i deuen, fer la seva aportació.
Grup impulsor de la declaració:
. Colin Archer, secretari general
de lInternational Peace Bureau, Ginebra
. Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau, Barcelona
. Alfons Banda, president de la Fundació per la Pau, Barcelona
. Gershon Baskin, codirector de lIsrael/Palestine Center
for Research and Information, Jerusalem
. Pepe Beúnza, pioner de lobjecció de consciència, Barcelona
. Arielle Denis, copresidenta del Mouvement de la Paix, París
. Manuel Dios Diz, president del Seminario Galego de Educación para a Paz, Santiago de Compostel·la
. Jonan Fernández, director de Baketik, Arantzazu
. Rafael Grasa, president de l’Institut Català Internacional
per la Pau, Barcelona
. Vicenç Fisas, director de lEscola de Cultura de Pau de
la UAB, Bellaterra
. Tica Font, presidenta de la Federació Catalana dONG per
la Pau, Barcelona
. Kate Hudson, presidenta de la Campaign for Nuclear Disarmament (CND), Londres
. Fèlix Martí, president honorari del Centre Unesco de Catalunya, Barcelona
. Vicent Martínez Guzmán, director de la Càtedra UNESCO de Filosofia per la Pau de la Universitat Jaume I, Castelló de
la Plana
. Enric Masllorens, president del Centre Unesco de Catalunya, Barcelona
. Federico Mayor Zaragoza, president de la Fundación Cultura
de Paz, Madrid
. Manuela Mesa, directora del Centro de Educación e Investigación para la Paz Fundación
Cultura de Paz, Madrid
. Denis Mizne, director de lInstituto Sou da Paz, São Paulo
. Iratxe Momoitio, directora del Museo de la Paz de Gernika, Gernika
. Takashi Morita, president de lAssociaçao Hibakusha – Brasil
Pela Paz
. Kikuyo Nakamura, vice-president de lHibakusha Friendship
Association, Nagasaki
. Thomas Nash, coordinador de la Cluster Munition Coalition (CMC), Londres
. María Oianguren Idígoras, directora de Gernika Gogoratuz, Gernika
. Arcadi Oliveres, president del Consell Català de Foment
de la Pau, Barcelona
. Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau, Buenos Aires
. Rebecca Peters, directora de lInternational Action Network
on Small Arms (IANSA), Londres
. Richard Petris, director de lÉcole de la Paix, Grenoble
. Paul Rios Garaizar, coordinador de Lokarri, Bilbao
. Gabriela Serra, membre del moviment per la pau i del moviment
per una altra globalització, Barcelona
. Hannah Siniora, codirector de lIsrael/Palestine Center
for Research and Information, Jerusalem
. Neus Sotomayor, directora de la Universitat Internacional
de la Pau, Sant Cugat del Vallès
. Yoshioka Tatsuya, director de Peace Boat, Tòquio
. Cora Weiss, presidenta de The Hague Appeal for Peace, Nova
York.
