Inici || Castellano | English
facebook twitter youtube issuu picasa rss
07/06/2007

Posicionament de la Fundació per la Pau davant l’anunci formal de fi de l’alto-el-foc d’ETA

1. Prou violència: ETA es burla del poble basc

Amb aquesta formalització de la decisió ja presa amb l’atemptat de Barajas, ETA torna a deixar clar que prefereix la violència al diàleg, per complicat que aquest sigui.

Al voltant del conflicte basc, són prop d’un miler les persones que han perdut la vida i moltes més encara les ferides o damnificades. És intolerable que ETA es consideri legitimada per a considerar que cal que en morin més, al marge de la voluntat majoritària d’una societat que ha deixat clar repetidament que no vol més violència. Així, una vegada més, ETA es burla del poble basc de qui, grotescament, es considera avant-guarda.

Exigim a ETA que, definitivament, aparqui el camí de la violència, les amenaces i els atemptats. Considerem que l’esquerra abertzale oficial té, ara, una gran oportunitat per a demostrar que té autonomia i lideratge civil per a desmarcar-se d’aquesta nova amenaça militarista, antidemocràtica i antisocial.

2. Cal més responsabilitat per part dels partits polítics i governs

La gravetat de la decisió d’ETA no ens pot deixar de fer veure que l’actuació de la classe política ha estat clarament per sota del que era necessari i esperable.

El Govern espanyol ha iniciat un procés de pau sense suficients garanties de suport i, així, estava més pendent de les crítiques que rebia que de les decisions que calia anar abordant. Pel seu cantó, l’oposició ha semblat que treballava més per a fer fracassar el procés de pau que no pas per a consolidar-lo.

Trobem lamentable que, en un tema tant seriós, la baralla política immediatista i la competència electoral hagin passat al davant de la voluntat d’aconseguir la pau i la convivència al País Basc.

En el futur, caldrà molta més maduresa i responsabilitat per part dels principals responsables polítics si es vol abordar amb garanties un nou procés de pau.

3. Ara més que mai, cal treballar per la pau

L’anunci d’ETA, afegit a l’atemptat de Barajas, i la sensació de fracàs del procés, ens pot fer pensar que tot està perdut i no hi ha res a fer. Però, precisament en moments així, és quan cal apostar més fort per a fer possible la fi de la violència al País Basc i la transformació positiva del conflicte. Donar-ho per perdut és el millor camí per assegurar-se el fracàs. Des de la Fundació per la Pau ens comprometem, de nou plenament, a aportar el nostre granet de sorra per a fer possible la pau al País Basc.

4. Les dificultats, en aquest tipus de processos, són habituals

Malgrat la sensació de desànim que ara poguem tenir, cal tenir present que els processos de pau en altres conflictes han estat lents i complicats, plens de dificultats i aturades.

El cicle de la violència al País Basc, per la debilitat del seu suport, per l’aïllament respecte a Europa i per la nova situació internacional, està a les portes de la seva finalització. Així, no ens podem desanimar: hem de treballar amb la perspectiva que aquest cicle és en fase terminal. I, entre tots, hem de fer el possible perquè acabi com abans millor.

5. Tres claus per avançar

Tot nou procés que ens acosti a una possible pau ha de passar pels següents punts:
. la fi absoluta i sense condicions de la violència, els atemptats i les amenaces per part d’ETA
. la política antiterrorista no pot basar-se en la dinàmica d’il.legalitzacions i excepcionalitat: el futur passa per incloure totes les sensibilitats, no pas per a excloure-les
. la societat basca és l’única dipositària del seu futur: ni ETA ni cap poder polític pot provocar, forçar o impedir el que la ciutadania basca, lliurement, vulgui decidir per al seu futur

6. La ciutadania ha de tornar a ser motor de pau

La ciutadania, els moviments socials i les ONG que treballem per la pau i els drets humans hem d’afavorir una nova dinàmica que permeti avançar cap a un escenari de pau, noviolència i drets humans. No podem tolerar ni tutel.les militaristes ni estratègies político-institucionals que no prioritzin la consecució d’un futur en pau.