La Fundació per la Pau ha enviat als grups polítics deu propostes per al foment de la cultura de pau i el desarmament perquè les tinguin en compte en els seus programes electorals
Un paper més actiu en la denúncia d’aquells que promouen la violència, més suport a processos de pau i desarmament oberts i una aposta clara per reduir la despesa militar són només algunes de les propostes. La Fundació per la Pau ha fet arribar el seu document a tots els partits amb representació parlamentària que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya la propera tardor.
Eleccions al Parlament
de Catalunya 2010
Propostes per al foment de la cultura de pau, el desarmament i la resolució de conflictes
La violència, la guerra, la injustícia i la vulneració dels drets humans formen part del nostre món i generen destrucció, pobresa i pèrdua de vides humanes. Desenvolupar i impulsar polítiques de pau és, per tant, una aposta imprescindible per a la construcció d’un món segur, just i en pau.
El govern i el parlament català han d’assumir la construcció d’una cultura de pau com un repte essencial de futur en la seva feina i en el seu compromís amb la ciutadania.
Per això, ens dirigim als partits polítics per a suggerir-los que incorporin en el seu programa electoral els següents punts:
. Continuar, impulsar i aprofundir la feina feta durant aquests anys en la línia d’edificar una política pública catalana al servei de la pau.
. Partint del consens aconseguit entre els diversos actors socials i polítics, mantenir el suport a l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) així com seguir garantint-ne la seva independència.
. Assumir el compromís de mantenir el paper de taula de diàleg i concertació entre universitat i món acadèmic, diversos nivells de l’administració pública i societat civil que va suposar la creació del Consell Català de Foment de la Pau (CCFP).
. Unificar i centralitzar les diverses instàncies governamentals (Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans) que donen suport al foment de la pau sota un mateix paraigua, a fi de coordinar millor la tasca governamental en aquest àmbit i evitar-ne duplicitats innecessàries.
. El Parlament de Catalunya i el Govern de Catalunya han d’assumir un paper molt més actiu en la solidaritat cap a aquelles persones i pobles que pateixen la violència així com en la denúncia dels qui la promouen i l’executen. Especialment, cal estar atents al que succeeix en conflictes com Iraq, Colòmbia, Israel-Palestina, Sudan, RD Congo, Txetxènia o Afganistan.
. Moltes iniciatives d’àmbit mundial procuren construir espais i opcions de pau, diàleg i resolució noviolenta de conflictes en un context difícil de violència i guerra. Cal que el Govern i el Parlament de Catalunya donin suport a aquestes iniciatives.
. De la mateixa manera que des del Parlament de Catalunya i el govern català s’ha donat suport a iniciatives globals per avançar cap al desarmament (Convenció per la prohibició de les bombes de dispersió) cal que també s’asseguri aquest suport en els processos actualment oberts: Tractat per a la regulació del comerç d’armes mundial i Programa d’Acció sobre les Armes lleugeres.
. Catalunya és un país que aposta per la pau. Això seria profundament contradictori amb el desenvolupament o establiment de la indústria militar, quins productes alimenten, mantenen i enquisten les guerres. Demanem al govern català una aposta clara per tal que tota acció de promoció empresarial, de foment d’un pol estratègic o d’impuls de línies de recerca, sigui de caire estrictament civil i deixi fora la indústria militar.
. Reclamen un actuació coherent del Govern pel que fa a la promoció dels valors de la pau. Cal que les activitats civils de lleure i formació (Festes Majors, Fires d’Ensenyament, Salons de la Infància, etc.) quedin lliures de la presència militar.
. El Parlament de Catalunya i el Govern de Catalunya han d’esdevenir actors i agents actius a favor de la desmilitarització de l’economia, la recerca i la seguretat. Per això, cal impulsar la reducció de la despesa militar i la disminució progressiva de la recerca científica militar.
