Les dades de morts, ferits, desplaçats i refugiats que ens arriben de Síria, situen el conflicte com la crisi humanitària més greu del segle XXI.
Les responsabilitats són diverses i compartides. El principal responsable: un règim autoritari que, davant les protestes ciutadanes pacífiques que reclamaven més democràcia, va exercir una repressió brutal. Una part de l’oposició, impotent davant la violència exercida per al-Assad, ha agafat també l’opció de les armes i busca suport internacional. I, darrerament, han entrat en escena grups vinculats a Al-Qaida amb una agenda pròpia.
Tampoc la comunitat internacional ha sabut estar a l’alçada. Indiferent primer i dividida després ha estat incapaç de trobar una via diplomàtica per resoldre el conflicte i, el que encara és més greu, diverses potències i països de la zona, en lloc de fomentar les vies pacífiques, han engreixat la via de les armes.
L’estiu passat, el conflicte va fer un pas més i al descobrir que el règim d’al-Assad va fer servir armes químiques, la comunitat internacional es va plantejar l’opció d’un atac militar com a represàlia o avís perquè no ho tornés a fer. Però ja ens hem trobat massa vegades que s’acaben proposant atacs militars com a darrera solució possible quan no s’ha fet res abans.
I això és fals. Si hi ha voluntat política es poden fer moltes altres coses: afavorir les condicions de pau, protegir els drets humans, promoure la justícia global, impulsar la igualtat de drets i el respecte a les minories, invertir en desarmament, reformar -en clau democràtica i inclusiva- el sistema de les Nacions Unides per a fer-lo més efectiu, etc.
Ara, en el cas de Síria, una bona opció seria que es reprenguessin les negociacions iniciades fa mesos a Ginebra i que es van aturar sine die. I cal que aquestes converses incloguin la veu de la ciutadania a través de xarxes i grups civils.
Perquè, com ens demostren aquests 2 anys i mig de guerra a Síria, l’opció de la violència no porta enlloc, només a engendrar més violència i les víctimes sempre són les mateixes: la població civil.
