Les municions de dispersió les hem d’imaginar com si fossin una bomba contenidor que, una vegada ha estat llançada, s’obre i deixa caure centenars de municions. Cadascuna pot arribar a disseminar més de 200 càrregues explosives en un radi d’uns 400 metres, l’equivalent a gairebé quatre camps de futbol, on queden espargides com si fossin mines antipersona.
Normalment les càrregues haurien d’esclatar quan arriben a terra però sovint no ho fan i romanen actives durant anys, amb el conseqüent impacte humanitari negatiu sobre la vida de les persones i sobre les activitats quotidianes i vitals de les comunitats.
Des de la dècada dels 70, aquest tipus d’armes han tingut una presència molt destacada en conflictes d’arreu del món, per exemple, a Kosova (1999), Afganistan (2001), Iraq (2003) i el més recent al Líban (2006). Es calcula que més de 360 milions d’aquestes bombes s’haurien llançat sobre més d’una vintena de països on, aproximadament 33 milions de càrregues encara romanen sense esclatar.
Video: Llançament de bombes de dispersió, Material audiovisual de CMC
