Activista en favor de la pau, la noviolència i lantimilitarisme.
Aquest mes de gener ha mort Gonzalo Arias, una de les persones més destacades de lEstat Espanyol per la seva opció radical i ferma de treballar per la democràcia amb la noviolència com a principal eina.
Nascut a Valladolid, va estudiar dret i va treballar de traductor a la UNESCO a París fins lany 1968. En aquesta època, les lectures de Gandhi i Martin Luther King el van marcar profundament. Sota la influència dels noviolents francesos, es planteja la noviolència com el millor desafiament pacífic a la dictadura espanyola i prova de dur-la a la pràctica. Així, lany 1968 fa una petició pública deleccions com a primer pas per la democràcia, tal i com ja havia anunciat prèviament en el seu llibre Los encartelados. Per aquest gest va ser condemnat com a autor dun delicte contra les lleis fonamentals.
A partir daquí es va veure implicat en altres actuacions inspirades en la noviolència, que li van valer també lingrés a la presó. Algunes daquestes accions són: la participació lany 1971 en la Marcha de la prisión, en suport a lobjecció de consciència al servei militar; la denúncia pública lany 1976 de les tortures policials; repetides visites a Gibraltar on saltava la reixa fronterera entre els anys 1973 i 1982 per protestar contra la política de fustigament vers els gibraltarenys. Arran daquests fets va instal·lar la seva residència i la de la seva nombrosa família a la Línea de la Concepción durant 17 anys.
Els seus primers llibres inspirats en la noviolència es van publicar a lestranger o il·legalment a Espanya. En destaquen Los encartelados, La no-violencia: ¿tentación o reto? y El proyecto político de la no-violencia.
En 1987 va publicar el Repertorio de caminos de la Hispania romana i el mateix any va tornar a publicar la revista El Miliario Extravagante, que havia editat des de París del 1963 al 1968.
Des de la Fundació per la Pau sentim la seva mort i volem recordar el seu rellevant llegat en favor de la pau i la noviolència.
