Reflexions obertes davant la victòria de Donald Trump als Estats Units
La victòria de Donald Trump ha sacsejat totes les previsions i ha generat un mar d’incerteses, angoixes i dubtes. Especialment, és clar, entre aquelles persones compromeses amb la justícia, els drets humans, la solidaritat i la pau.
Com hem d’interpretar aquest resultat electoral? Què suposa i què implica? En quines tendències s’emmarca? Què hem de fer? Què hem de revisar?
No pretenem donar respostes i, encara menys, definitives. De fet, més que ‘pontificar’ volem obrir-nos al debat i a la reflexió compartides. Perquè, això sí que ho tenim clar, ens trobem en un moment crucial.
A partir de diversos comentaris fets aquest matí per persones vinculades a FundiPau, volem expressar i compartir el següent:
Sens dubte, part de la victòria de Trump és fruit d’un descontentament existent en àmplies capes de la societat, colpejades per la crisi, la pèrdua de possibilitats i oportunitats, l’angoixa i la por per la incertesa del futur, el cansament per les dinàmiques de la política tradicional, etc.
Però, malgrat tot això, que un candidat que ha fet bandera d’un discurs farcit de tòpics i prejudicis racistes, xenòfobs i masclistes -fins al punt d’avergonyir molts membres del mateix Partit Republicà- i que ha excel·lit per la seva mala educació, la xuleria i la difusió de mentides, hagi estat ‘premiat’ amb la presidència dels Estats Units és, francament, ben preocupant. I fa pensar en la poca censura social i ciutadana que genera aquest tipus de discursos, valors i actituds.
Que en un moment on el dret al refugi està essent severament qüestionat i limitat i on el racisme i la islamofòbia tenen cada cop més ressò i seguiment popular, la victòria de Trump (amb el seu discurs incendiari o amb les seves proclames de crear un mur amb Mèxic), fa témer un aprofundiment, reforçament i enduriment de l’onada de xenofòbia que patim a Europa i al món.
De fet, la victòria de Trump no deixa d’emmarcar-se en tota una línia de nous líders caracteritzats per actituds autoritàries, populistes i desqualificadores de minories, adversaris i contrincants. És innegable constatar, amb preocupació, la sintonia entre Trump, Putin, Erdogan, Orban, Farage, Le Pen, etc. S’està configurant una nova onada de reacció ultradretana i xenòfoba? En som prou conscients? Fem prou per evitar-ho? El que fem ho fem bé?
Perquè aquesta onada xenòfoba i insolidària connecta tant socialment? Perquè molta gent troba aquí les respostes a les preguntes que la neguitegen? Tot això també ens ha de fer revisar si des dels moviments socials, les ONG i la societat civil organitzada, connectem prou amb aquestes inquietuds latents i som capaces de donar-hi resposta.
Acció de govern. Trump frenarà processos de canvi?
Pel que fa a les seves accions futures, és massa d’hora per analitzar-ho. Sobretot, perquè Trump ha fet més proclames que no pas un desgranament precís d’un programa de govern.
Se sap, això sí, que el nou president representa un trencament amb la política tradicional dels USA en molts aspectes. Per exemple, i a diferència de la majoria de presidents anteriors, tant demòcrates com republicans, defensa una actitud molt menys intervencionista en l’escena internacional.
Un canvi de tendència que, en la mesura que suposi una limitació del tradicional imperialisme militarista practicat per bona part dels governs nord-americans, podria tenir efectes positius.
Però que podria tenir, també, conseqüències molt negatives si això suposa desentendre’s de processos i dinàmiques globals necessitades d’intervencions positives i responsables.
Són coneguts, per exemple, els seus anuncis de no acceptar l’acord COP21 sobre canvi climàtic o torpedinar l’acord nuclear amb Iran.
També cal precisar com iniciatives que ha costat molt de promoure i situar en l’escena internacional (per exemple, obrir negociacions diplomàtiques per prohibir les armes nuclears) es poden veure afectades, impedides o aturades, per Trump.
Més a prop, com es pot veure afectada la Unió Europea? Si s’esdevé un afebliment de l’actual model europeu, això serviria per a generar un nou procés o, directament, per ensorrar tot projecte europeu compartit?
Molta feina a fer
A entendre i conèixer millor les nostres societats.
A no parar de recordar que les profundes desigualtats econòmiques, la falta de cohesió social, les dinàmiques desintegradores, etc. generen fractures socials que, per exemple ara, apareixen amb tota la seva cruesa.
A entendre perquè és tant fàcil que missatges simplistes, vulgars i, sovint, inundats de mentides, puguin calar tant profundament i escampar-se amb enorme facilitat.
A fomentar, i saber-ho fer millor, un esperit crític que desactivi la cridòria fàcil i la demagògia regnants.
Al capdavall, Trump no és el problema, sinó un símptoma de moltes coses que no funcionen i de les respostes, simples i falses, a les quals massa gent s’hi apunta.
I, les persones compromeses amb la llibertat, la justícia, la solidaritat, els drets humans i la pau, hem de reflexionar sobre el què està passant, assumir-ho i treballar en la direcció correcta i en consonància a fi de fomentar els canvis que, honestament, creiem necessaris i positius.
Barcelona, 9 de novembre de 2016
