Seguretat armada – seguretat humana en pdf.
El model de seguretat armada
El model de seguretat armada es fonamenta en una seguretat “sobreposada” a la societat que ha de protegir, sense comptar amb la seva participació activa. Quant a la defensa de possibles agressions exteriors, es tracta de “sobreposar” una muralla que encercli la “ciutat”, prescindint d’allò que passa o es viu dins d’aquesta ciutat o en la ciutat dels agressors. També en els temes de seguretat interior es tracta d’‟encerclar” els nuclis de conflicte per evitar que es desbordin i acabin afectant tota la societat. En els conflictes internacionals s’aplica la mateixa lògica d’encerclar per assetjar o per defensar territoris i governs; els combatents i les poblacions respectives quasi sempre ens surten malparats.
La seguretat armada depèn de la solidesa d’aquesta muralla, o de la capacitat per enderrocar-la: caldrà dedicar-hi molts recursos, que esdevenen una important sagnia per a les societats que vol protegir i a les quals no aporten altres beneficis.
D’altra banda, un cos armat molt potent, amb una jerarquia piramidal, sempre està sotmès al risc de ser un element de contenció interna o d’ocupació externa, al servei de l’statu quo, tot dificultant el progrés social d’aquells que, en un o altre lloc, estan sotmesos a situacions poc afavorides.
La seguretat armada amaga massa patiment, destrucció i mort.
El model de seguretat humana
El model de seguretat humana parteix d’una seguretat integrada en el mateix teixit social; és la solidesa d’aquest teixit social la que fa la societat forta i segura. Una societat equilibrada, justa, cohesionada, ben estructurada, capaç de generar adhesió, sentit de pertinença i de comunitat, és una societat més segura interiorment i molt més difícil de penetrar i de dominar exteriorment que no pas una societat fràgil, desigual, amb bosses de marginació, per molt que tingui unes forces ben armades per aguantar-la i protegir-la. I això tant des del punt de vista de la defensa d’una agressió exterior com en els reptes de seguretat interna o internacional.
Aquest segon model resulta molt menys costós i arriscat en tots els aspectes i reporta beneficis directes cap a la mateixa societat, ja que la seguretat humana la construeix, l’organitza i la fa més equitativa. Mentre la seguretat armada protegeix específicament l’estructura de l’Estat, la seguretat humana mira la ciutadania com a subjecte fonamental de protecció.
Text extret del Seminari Estat de Pau