Inici || Castellano | English
facebook twitter youtube issuu picasa rss
01/12/2008

Signatura del tractat contra les bombes de dispersió

Representants de més de 100 països es reuneixen els dies 3 i 4 de desembre a Oslo per signar el Tractat Internacional contra les bombes de dispersió. Aquest és el pas més important que ha donat la comunitat internacional en matèria de desarmament des de fa més d’una dècada. El Govern espanyol també participa en la cimera i ha anunciat que ratificarà el Tractat al més aviat possible.

 

NOTA DE PREMSA – 1 de desembre de 2008

Més de 100 països acudeixen a Oslo per signar el Tractat Internacional Contra les Bombes de Dispersió

El dia 3 de desembre es donarà un pas històric en matèria de desarmament

Representants de més de 100 països al més alt nivell es reuneixen els dies 3 i 4 de desembre a Oslo (Noruega) per signar el Tractat Internacional contra les bombes de dispersió. Aquest nou instrument legal prohibeix l’ús, producció, transferència i emmagatzematge de bombes de dispersió. Es tracta del pas més important que ha donat la comunitat internacional en matèria de desarmament en més d’una dècada. El Govern espanyol també pren part en aquesta conferència i ha anunciat la seva intenció de ratificar el Tractat amb la major celeritat.

Entre les personalitats que es reuniran a Oslo hi ha caps d’Estat, ministres d’Afers Exteriors i diplomàtics d’alt nivell. Durant els dies 3 i 4, en què se celebra la Conferència, expressaran la postura de cada país pel que fa al Tractat i signaran el text. S’espera que aquest entri en vigor en un breu termini de temps, ja que per a això només són necessàries la signatura i ratificació de 30 Estats.

Aquesta històrica conferència és el resultat de 18 mesos d’intenses negociacions, en el marc del denominat Procés d’Oslo, i marca l’inici de l’aplicació del Tractat en tot el món. En aquest procés, liderat pel govern noruec i amb fort suport de la societat civil, s’ha assolit, en un termini de temps mínim, un Tractat de màxims. Es tracta d’un bon text per a la societat civil. Per exemple, cap altra norma de Dret Internacional aprovada fins a ara conté unes exigències similars d’assistència a les víctimes.

La societat civil, agrupada en la Coalició contra les Bombes de dispersió (CMC, per les seves sigles en anglès), ha donat suport i impulsat aquest procés des del seu inici i ha expressat la seva satisfacció pel contingut del Tractat. Més de 300 organitzacions de 80 països també estaran presents en aquesta Conferència organitzant diferents actes.

A l’Estat espanyol, la Fundació per la Pau, Greenpeace, Justícia i Pau i Moviment per la Pau han treballat en aquesta qüestió en els últims anys i també envien una representació a la conferència. Aquestes organitzacions han expressat la seva satisfacció pel resultat del procés i han felicitat al Govern espanyol per sumar-s’hi al mateix. A més, des del Govern s’han anunciat mesures unilaterals per a avançar-se, fins i tot, a la ratificació del Tractat, i aplicar immediatament el seu contingut. Es tracta d’una posició que hem d’encoratjar i reconèixer.

El dimecres, coincidint amb la Conferència d’Oslo, al Parlament de Catalunya seran rebudes aquestes organitzacions pel President del Parlament i per diputats de la Comissió de Cooperació i Solidaritat, amb l’objectiu de celebrar la signatura d’aquest Tractat. El suport del Parlament català va ser de gran rellevància per al posicionament final del Govern espanyol, ja que el passat mes de maig va aprovar per unanimitat una resolució de suport a aquest Procés.

 

ANNEXOS
DADES BÀSIQUES DE LA CONFERÈNCIA D’OSLO

QUAN: entre el 2 i el 4 de desembre de 2008.
El 3 de desembre, a les 10.00, comença la conferència formal amb un discurs del primer ministre de Noruega, representants de la CMC i Nacions Unides i el president del Comitè Internacional de la Creu Roja. Els països que han impulsat aquest procés (Àustria, Irlanda, Mèxic, Nova Zelanda, Perú, Zàmbia i el Vaticà), juntament amb dos dels més afectats pel problema (Laos i Líban) seran els primers a signar.

QUI: Caps d’Estat, ministres d’Afers Exteriors i alts representants de més de 100 països. 250 representants d’ONG de més de 70 països. Supervivents de les bombes de dispersió i les mines d’Albània, Afganistan, Croàcia, Estats Units, Etiòpia, l’Iraq, Laos, Líban, Sèrbia, Tadjikistan i Vietnam. Experts en retirada de restes explosives i desminat de Bòsnia i Hercegovina, Cambotja, Líban, Sèrbia, Vietnam i el Sàhara Occidental.

ON: Oslo City Hall

FACILITATS PER ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ: Hi ha espai per a càmeres, fotògrafs, etc., al saló principal, on tindrà lloc la cerimònia d’obertura i els principals discursos. I àrees per a fotografies i entrevistes Possibilitat d’accés a la sala on es duu a terme la signatura. Material per a mitjans de cada país (en IMX i DV PAL) amb el discurs del representant del país, imatges de la signatura, material de context i històric, etc. Disponible a www.osloccm.no/media. Un centre de premsa amb telèfons, fax, fotocopiadores i accés a Internet.

EL CONTINGUT DEL TRACTAT: És un text sense excepcions, que prohibeix tots els tipus de bombes de dispersió. No tindrà retards doncs, a tot i els intents de diversos països de retenir durant un temps els seus arsenals, no s’han acceptat períodes de transició.

Entrarà en vigor quan 30 països ho hagin signat i ratificat. Això pot succeir molt aviat.

Totes les bombes de dispersió que s’han usat a Vietnam, Laos o Cambotja; Kosovo, Afganistan, Iraq o Líban, quedaran prohibides, igual que totes les altres.

Un altre punt fort del Tractat és l’alt nivell de detall amb que es defineixen els apartats de cooperació internacional i d’assistència a les víctimes. Aquests eren els punts febles del Tractat d’Ottawa sobre mines antipersones i ara han quedat resolts, el que representa un precedent important de cara a altres futurs tractats sobre armes convencionals.

Finalment, malgrat que existeix la possibilitat de fer ús de bombes dispersió en les operacions militars conjuntes entre estats que hagin ratificat el Tractat i aquells que no ho hagin fet, aquestes opcions podran minimitzar-se si la societat civil contínua mostrant-se tan vigilant i activa com fins ara.

Contacte per a mitjans de comunicació:
Fundació per la Pau
Lourdes Vergés, tel. 93 302 51 29
lverges@fundacioperlapau.org

www.fundacioperlapau.org