Gairebé un any després de la històrica signatura de la Convenció sobre les Bombes de Dispersió a Oslo el desembre de 2008, les ONG fan una crida als governs per tal que aturin el flux de diners que van a parar a mans dels productors d’aquestes armes indiscriminades.
“Els governs varen fer història en signar la prohibició de les bombes de dispersió l’any passat. Ara, cal que deixin clar que finançar-ne la producció és inacceptable i debilita l’esperit de la prohibició”, assegura Thomas Nash, coordinador de la Cluster Munition Coalition (CMC), la xarxa global d’ONG que ha liderat l’exitosa campanya per prohibir aquesta arma.
En aquests context, avui es presenta a nivell internacional un informe, elaborat pels membres de la CMC, KV Pax Christi i Netwerk Vlaanderen que denuncia que alguns bancs i altres institucions financeres de països que han signat la prohibició, com ara el Regne Unit, Alemanya i el Japó, continuen invertint en empreses que fabriquen bombes de dispersió.
L'informe “Worldwide investments in cluster munitions: a shared responsibility”, (Les inversions en bombes de dispersió arreu del món: una responsabilitat compartida) dóna el nom de 138 institucions financeres, entre elles el BBVA, que inverteixen en fabricants de bombes de dispersió. Hi ha préstecs per valor de més de 5 bilions de dòlars a productors de bombes de dispersió, de més de 4,2 bilions de dòlars en inversions a serveis bancaris, i hi ha 11,8 bilions de dòlars que corresponen o són gestionats per accions i bons.
“No és acceptable la doble moral de, per una banda, prohibir les bombes de dispersió i, de l’altra, seguir permetent que es facin inversions i s’obtinguin beneficis de la fabricació d’aquestes mateixes armes en altres països” afirma Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau.
Bèlgica, Irlanda i Luxemburg ja han prohibit les inversions en bombes de dispersió mitjançant lleis nacionals, establint així un fort precedent que altres països haurien de seguir. És més, els fons de pensió gestionats pel govern a Nova Zelanda i Noruega han exclòs els productors de bombes de dispersió de les llistes d’empreses en les que inverteixen.
“Als països no afectats per municions de dispersió pot ser més difícil identificar-se amb aquest problema llunyà, però cal ser conscients de què molta gent d’aquests països tenen comptes al banc i podrien estar contribuint, sense saber-ho, a la fabricació d’aquestes bombes, per això és important que la gent s’impliqui en aquesta campanya i comenci a fer canviar les coses”, assegura Arcadi Oliveres, de Justícia i Pau.
La Convenció sobre Bombes de Dispersió de 2008 és un tractat internacional que prohibeix l’ús, la producció, l’emmagatzematge i la transferència de bombes de dispersió i obliga els països a donar assistència als sobrevivents i comunitats afectades i a netejar les àrees contaminades. Fins ara 101 països han signat el prohibició i 23 ja l’han ratificat. Cal que set països més el ratifiquin per tal d’assolir el llindar dels 30, que possibilitarà l’entrada en vigor del tractat sis mesos després. Arribats a aquest put, probablement a mitjan 2010, les obligacions legals, inclosa la prohibició de la producció i les inversions, esdevindran vinculants per a tots els Estats Part del Tractat.
“Com ja hem vist amb les mines antipersones, quan aquest tipus d’arma queda prohibida pel dret internacional, esdevé moralment i comercialment inviable, a més d’il•legal fins i tot pels països que no signen el Tractat i en tots els àmbits” diu Maria Josep Parés, del Moviment per la Pau.
Tal com va passar el 1997 amb el Tractat de Prohibició de les Mines, s’espera que la Convenció sobre les Bombes de Dispersió salvi milions de vides i creï una nova norma global contra l’arma. Els dos tractats contenen la mateixa prohibició sobre el suport a activitats prohibides, la qual cosa s’interpreta com la prohibició de fer inversions en empreses productores d’aquestes armes. La prohibició de les bombes de dispersió obliga els estats que aprovar lleis nacionals per a aplicar-lo. La CMC insta als governs a assegurar-se que aquestes lleis prohibeixin explícitament les inversions en la producció de bombes de dispersió.
Des de la prohibició el 1997 de les mines antipersones, la producció de mines gairebé s’ha extingit. Tanmateix, hi ha empreses que operen en països que es troben fora de la Convenció sobre les Bombes de Dispersió que continuen produint bombes de dispersió. Aquestes empreses són finançades per una ventall de bancs i institucions financeres arreu del món.
